Es podria destinar un temps inacabable a discutir si el mitjà era l'adequat, si les maneres havien de ser unes altres o si el moment escollit era l'idoni. Passen els dies i les reflexions sobre aquestes qüestions de format van i venen amb, un cop més, les opinions extremes esborrant els matisos. Però segurament tothom estarà d'acord que la irrupció de Carles Puigdemont a la campanya a través de l'entrevista de dos capítols a El Mundo ha evidenciat que el que s'ha plantat al mig del debat no és el 130è president de la Generalitat, sinó el conflicte. Però no el conflicte en el sentit més territorial del terme (Catalunya-Espanya), sinó el conflicte en si, és a dir, una qüestió política no resolta.
Lògicament, la frase dita per Puigdemont i escollida com a titular s'emporta qualsevol protagonisme perquè ni el president la va improvisar ni el diari la va escollir a l'atzar. Moltes persones s'han quedat amb aquest titular i poques han aprofundit en el text presentat que, sumant les dues entregues, era objectivament llarg. I en aquesta entrevista Puigdemont fa una cosa que no estava succeint en aquesta campanya: posar el conflicte català a l'agenda. Sí que hi havia estat a les eleccions espanyoles del 2023, les del 2019 i a les del 2016. Encara més, tant a les del 2016 com a les del 2019 hi va haver repetició electoral i en bona part pel bloqueig polític que venia de Catalunya: l'espai polític que avui representa Junts no va donar suport ni al PP ni al PSOE i, aleshores, ERC tampoc.
És lícit prioritzar la polarització entre dretes i esquerres per davant del conflicte català. Però és igual de lícit afirmar que a molts ja els va bé aquesta polarització per, precisament, no haver d'afrontar-ne l'existència
I, de fet, no cal llegir gaire text de l'entrevista: només pel lloc on es va fer —Waterloo— ja queda palès que el conflicte no ha acabat. Es donava per fet, havia de ser imminent, però la qüestió és que a una setmana de les eleccions l'amnistia encara no s'ha aplicat integralment. És a dir, ha passat tot un cicle complet (de les eleccions del 2023 a les eleccions del 2026) i les persones que havien de quedar amnistiades no ho estan. Es va aprovar pel Congrés, es va publicar al BOE, té l'aval del Constitucional, el suport del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i fins i tot l'arxivament provisional del Tribunal Suprem. Però aquest darrer, almenys per a Puigdemont, encara no s'ha produït i, per tant, l'ordre de detenció encara està latent.
Davant d'això, i de manera totalment comprensible i legítima, aquelles formacions a les quals no els interessa que hi hagi conflicte han posat l'arada davant dels bous i han parlat de pacificació i de girar full molt abans que el full estigués formalment girat. No obstant això, la situació personal de Puigdemont (que segurament podrà tornar en qüestió de setmanes) només és una evidència de l'existència del conflicte, però no l'única. Encara més, amb el seu retorn, el conflicte no haurà acabat, sinó que haurà tornat a posar el comptador a zero. El dèficit fiscal continua sent de més de 22.000 milions d'euros (40.000 euros cada minut), Catalunya aporta el 19% de la riquesa a l'Estat i rep el 10% en inversions, i la xarxa estatal de trens que hi opera és un desori de manca d'inversió, de planificació i en la qual el lideratge polític el té un sindicat espanyolista en lloc dels seus responsables institucionals. Per posar només tres exemples.
Doncs bé, malgrat això, el conflicte no existia a la campanya fins al punt que s'han ridiculitzat els intents (previs a l'entrevista a Puigdemont) de fer-lo entrar, com si el fet de no parlar-ne el resolgués. És lícit prioritzar la polarització entre dretes i esquerres per davant del conflicte català. Però és igual de lícit afirmar que a molts ja els va bé aquesta polarització per, precisament, no haver d'afrontar l'existència del conflicte català que, com que no està resolt, ha rebrotat en forma d'entrevista a Puigdemont com podria haver rebrotat amb qualsevol altre símptoma perquè les qüestions que s'intenten posar sota la catifa acaben sortint. I, a vegades, fins i tot te les trobes al quiosc o a la pantalla del mòbil quan menys les esperes.
