Ens van vendre la moto que amb la tecnologia aniríem tots molt més descansats, i mai hi havia hagut tanta gent estressada, deprimida i irreflexiva com ara. No ho sé vosaltres, però a mi em falten hores cada dia, i no tinc fills! No em vull ni imaginar com ha de ser la vida d’una persona amb més d’un fill. Si jo ja no tinc hores per llegir amb calma, per sortir a passejar, per contemplar la natura i per anar a fer una infusió de marialluïsa amb els amics, com ha de ser la vida d’algú amb fills? No s’hi val dormir menys hores per arribar a tot, que ens coneixem! Dormir és necessari per restaurar el cervell i el cos cada dia. Val a dir que, vist el panorama politicosocial que tenim, queda clar que n’hi ha més d’un que no restaura res durant la nit; més aviat tot el contrari.
I de les xarxes socials, què me’n diuen? Un aspirador que et xucla i no et deixa anar a dormir fins passades les tres de la matinada. Com zombis mirant Reels d’Instagram o vídeos de TikTok, sense criteri, només mirar per mirar, sense digerir res, i deixant el nostre inconscient saturat de ximpleries. I com més en mirem, menys son tenim —per l’efecte que produeix la llum de la pantalla al nostre cervell. Ja fa temps que m’estic plantejant d’allunyar-me de tanta xarxa social i tecnologia —per ser exactes, fa quinze anys que m’ho plantejo—, però aquest cop va de debò, us ho prometo. No m’aporta absolutament res positiu passar-me tantes hores mirant vídeos que ni tan sols acabo de veure perquè ja anhelo veure el següent. En canvi, quan llegeixo un llibre —quan aconsegueixo concentrar-m’hi sense pensar en la pantalla (i en tota la felicitat que hi apareix)—, desconnecto de tot, em sento tranquil·la i relaxada, en pau amb mi mateixa, i el cervell em torna a funcionar i puc tornar a emprar la imaginació —que tan bloquejada està quan et passes tot el dia a les xarxes— per crear i divertir-me. Llavors per què carai torno a agafar el mòbil i torno a fer lliscar el dit per veure un altre vídeo que no acabaré? Per no pensar, suposo, per no tocar de peus a terra, per no veure la realitat…; per creure’m immortal, en definitiva.
Per destriar el gra de la palla (la informació interessant de la informació sensacionalista o tergiversada per manipular l’opinió pública) has d’estar molt centrat mentalment
Algú podria dir —jo mateixa— que X (ex Twitter) és diferent, que hi pots trobar informació que no trobes enlloc més (en el bon sentit, és a dir, informació útil, veritats que no es diuen en altres mitjans pels motius que sigui) i que s’hi creen debats molt interessants i profunds que et fan pensar i aprendre coses noves. Però, siguem realistes, per destriar el gra de la palla (la informació interessant de la informació sensacionalista o tergiversada per manipular l’opinió pública) has d’estar molt centrat mentalment, i, en general, la gent tendeix a no pensar gaire, a Instagram, a X, al bar del poble o on sigui; prefereixen una neurosi coneguda (en el millor dels casos) que intentar entendre per què actuen com actuen. És cert que a X hi ha gent centrada que diu coses molt interessants, però també n’és que hi ha molta xerrameca, intolerància i caps quadrats que no surten de les seves obsessions; és com buscar una agulla en un paller: per cada aportació notable de coneixement, n’hi ha milers que no només no et nodreixen intel·lectualment, sinó que contribueixen a reduir-te el nombre de neurones funcionals del teu cervell. Per cada persona centrada, oberta de ment i tolerant que pots trobar a X, hi ha deu mil caps de suro amb mentalitat extremista (o penses com jo o t’insulto sense saber conjugar bé els verbs). La conclusió a la qual vull arribar —que suposo que algú ja deu haver intuït— és que el context no és el problema normalment; és a dir, que una persona centrada sabrà treure el gra de la palla en qualsevol situació diària i serà capaç d’anar-se’n de qualsevol lloc que li perjudiqui la salut —física o mental— o que simplement no li aporti res interessant ni nutritiu. Perquè, si te’n vas de les xarxes socials sense haver fet un treball previ de neteja i reconstrucció mental, repetiràs els patrons obsessius i insans de les xarxes socials en qualsevol altre context. No és el context, ets tu qui ha de canviar.