Quan Pedro Sánchez va arribar a ser el líder del partit socialista, Susana Díaz va dir allò de: "no val, però ens val". No s'entenia gaire bé en aquell moment per a què serviria Pedro Sánchez. Tanmateix, va ser una valoració es va quedar gravada en la meva ment. I avui em sembla interessant convidar-lo a reflexionar-hi.

Pedro Sánchez no ha complert pràcticament cap de les promeses per a la regeneració del seu partit. Tampoc amb les que tenia plantejades per regenerar un país tocat, gairebé enfonsat, per una corrupció sistèmica i una pèrdua notable de la confiança de la ciutadania. Fa ja 11 anys que Pedro Sánchez va aconseguir el partit socialista dins de l'organització, i no s'entreveu cap ombra ni sospita de nou lideratge que pugui ocupar el seu lloc. Primer error greu d'un líder que se suposa defensa la democràcia. Sánchez ha aconseguit aglutinar una tropa, en la qual no l'ha preocupat reintegrar diversos "traïdors". Perquè sap que en això hi ha implícita una humiliació.

No ha complert pràcticament cap de les promeses per a la regeneració democràtica. Tampoc amb la que tenia plantejada per regenerar un país tocat, gairebé ofegat, per una corrupció profunda i per la incessant pèrdua de la confiança per part de la ciutadania. Des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, la situació per a la majoria dels ciutadans espanyols contribuents ha tendit a empitjorar: la cistella de la compra augmenta el seu preu i sempre és per culpa d'altres, com el preu del gas, de la llum, de la gasolina, de l'habitatge... Ens sobra mes al final del sou. Paguem impostos que no semblen anar on haurien de fer-ho. I gràcies als escàndols que patim, ja podem fer-nos una idea del que passa aquí.

Des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, la situació per a la majoria dels ciutadans espanyols contribuents ha tendit a empitjorar

No millora la sanitat pública, ni l'educació, ni les infraestructures, com per exemple en el transport. No millora les nostres llibertats: la llibertat d'expressió és cada vegada més amenaçada, el pluralisme està tocat de mort, i després de la pandèmia, ja vam veure del que podien ser capaços. Ara també van a buscar la independència judicial.

Sánchez no fet més que posar-nos en embolics, i grossos, en el pla internacional. Ha comprat paperetes perquè siguem ximples útils i enemics potencials alhora. Volent ser el mosso feliç, el noi dels encàrrecs, ha aconseguit deixar-nos sols, venuts, humiliats. No ha creat aliances mentre s'ha dedicat a destrossar vies de diàleg per tot arreu.

Que Sánchez no val ja ho sabíem. Però a Susanna va servir-li? I a qui més?