Hi deu haver pocs països al món que no s'hagin vist afectats per l'increment del preu del petroli provocat per la guerra a l'Iran. Però, països directament afectats per míssils a banda, cal parar especial atenció a Àsia, que depèn molt de les exportacions energètiques del golf Pèrsic. I les precàries reserves de gas i petroli ja hi estan trastornant la vida quotidiana.
A Corea del Sud, per exemple, el govern acaba de demanar als seus ciutadans que es dutxin rapidet i que només facin servir la rentadora els caps de setmana. Al Nepal, hi ha una greu escassetat de gas per cuinar. A l’Índia, no poden fer la cremació amb gas en un funeral: el gas està sent racionat i és només per als vius. A Laos, més del 40% de les benzineres estan tancades. Als funcionaris tailandesos els han dit que facin servir les escales en lloc de pujar pels ascensors. Sri Lanka acaba de decretar que dimecres és dia festiu per tal que fàbriques, botigues i escoles estiguin tancades un dia més a la setmana. I les Filipines ha declarat l'estat d'emergència nacional.
El director de l'Agència Internacional de l'Energia ha declarat que la guerra a l'Iran és l'amenaça més gran per a la seguretat energètica mundial de la història. Va dir que havia sortit més petroli dels mercats de cop que en les crisis del 1973 i el 1979 juntes. I, com se sap, gran part es deu al bloqueig efectiu de l'estret d'Ormuz, l'estreta via de navegació al llarg de la costa meridional de l'Iran per la qual circula al voltant del 20% dels subministraments mundials de petroli i quantitats substancials de gas natural.
Aquest trànsit s'ha interromput pràcticament durant la guerra; com a conseqüència, els preus del petroli i el gas s'han disparat, i països que són a milers de quilòmetres s'estan quedant sense reserves energètiques. Però, a Espanya, la conseqüència principal, a més de la inflació, serà electoral. Pedro Sánchez es presenta hàbilment com la nèmesi de Trump i ja ha tret l’espantall d’Aznar, el trio de les Açores i la guerra a l’Iraq.
Sánchez vol guanyar les eleccions amb el No a la guerra que, en realitat, ja va portar Zapatero a la Moncloa
Les proclames són importants. Guanyen eleccions. Sánchez vol guanyar-les amb el No a la guerra que, en realitat, ja va portar Zapatero a la Moncloa. Es pot dir que l’actual president del govern d’Espanya contrapesarà aquest lema amb l’Espanya de Torrente. Versió menys elaborada, però que en el fons diu el mateix que el manifest futurista de Filippo Tommaso Marinetti, precursor del feixisme que va conquistar el poder a Itàlia de la mà de Benito Mussolini el 1922.
Aquell manifest presentava 11 punts, entre els quals:
—“No hi ha bellesa sinó en la lluita.”
—“Volem glorificar la guerra —única higiene del món—, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels anarquistes, les idees per les quals es mor i el menyspreu per la dona.”
Com els precursors del feixisme, Donald Trump i tots els seus imitadors glorifiquen la guerra, el militarisme i el patriotisme; combaten el feminisme, i mostren un total menyspreu per l'art i la cultura.