Tal dia com avui de l’any 1363, fa 662 anys, a Catània (Sicília) naixia Maria, filla del rei Frederic III de Sicília (de la nissaga reial siciliana Barcelona) i de Constança d’Aragó. Maria era, per banda paterna, rebesneta dels reis Pere II de Catalunya-Aragó i Constança de Sicília —fundadors de la branca siciliana del Casal de Barcelona—; i, per banda materna, era neta del rei Pere III de Catalunya-Aragó, anomenat el Cerimoniós. Des que s’havia instaurat una branca de la nissaga reial catalana al tron de Palerm (1282), el regne de Sicília havia quedat subordinat a la Corona catalanoaragonesa o, finalment, integrat en els dominis del Casal de Barcelona (1401).
Maria de Sicília va heretar el tron de Palerm amb tan sols catorze anys. En aquell moment —i després de la sobtada mort del seu pare Frederic III— va ser coronada reina de Sicília i duquessa independent d’Atenes i Neopàtria. També, en aquell moment, un grup d’avariciosos notables de la cort palermitana van usurpar el poder, van nomenar Artal d’Alagó regent fins a la majoria de Maria i van iniciar negociacions matrimonials amb Gènova i amb França —enemics seculars del Casal de Barcelona. Pere III, l’avi de Maria, va reaccionar enviant Guillem Ramon de Montcada a Palerm, que segrestaria Maria i la conduiria a Barcelona (1382).
Maria, que ja tenia dinou anys i ja era major d’edat, va ser acollida al Palau del Rei, a Barcelona; però el rei Pere III no va aconseguir expulsar del poder el consell de regència fins al 1390 quan, amb 27 anys, va ser casada amb el seu cosí-germà Martí el Jove, de 14 anys, i junts van ser enviats a Sicília amb un exèrcit per restablir la legitimitat del tron. Maria moriria poc després (1401) sense descendència supervivent, però si no hagués estat així, després de la mort del seu avi Pere III (1387), del seu oncle Joan I (1396), del seu marit Martí (1409) i del seu sogre Martí I (1410), s’hauria convertit en reina de la Corona catalanoaragonesa i en la continuadora de la nissaga reial catalana.