Davant l'atac del trumpisme i dels seus aliats europeus d'extrema dreta contra els valors i el projecte de la Unió Europea (UE) cal analitzar què pot fer la mateixa UE davant aquest atac.
Saber qui som
La primera qüestió essencial és saber qui som i qui són els nostres enemics. I el nostre enemic és l'autoritarisme del trumpisme MAGA des dels EUA i els seus aliats de l'extrema dreta europea, incloent en aquest bàndol el mateix Putin, que dona suport als governs hongarès i eslovac i que va donar suport a Trump en les eleccions presidencials del 2016 i 2020. I els nostres valors, contra els quals des de Washington i Moscou combaten, són les llibertats democràtiques, la democràcia, l'estat del benestar i l'imperi de la llei, en la seva doble protecció de societat de dret i de convivència regulada, que mitjançant la llei garanteix, en la producció i distribució de béns i serveis i en la vida social i econòmica, els drets laborals, la igualtat de gèneres, els valors ambientals i de la salut humana i animal. Una regulació que, tanmateix, no pot rebutjar una certa desburocratització pel que fa a les pimes.
Autonomia industrial
La UE ha d'ampliar la seva base industrial, creant fons de finançament comuns mitjançant l'emissió de deute comú (eurobons) per a sectors estratègics (microxips, bateries, energia verda…) que evitin que cadascú competeixi pel seu costat, la qual cosa fragmentaria el mercat únic. Cal també dirigir l'estalvi europeu a la inversió a Europa i reduir la dependència dels gegants financers de Wall Street.
Autonomia estratègica
Europa ha de trencar amb la trampa del 3,5 o del 5% del PIB per a la defensa, que només perpetua la seva dependència dels EUA i de les compres de productes de defensa als EUA i redueix la protecció social de l'estat del benestar europeu. Cal fer el pas cap a la política comuna de defensa, que mutualitzi exèrcits i sistemes de protecció civil, prioritzant en progressió geomètrica les compres a la indústria europea i fomentant la col·laboració en defensa amb els estats de l'Espai Econòmic Europeu, Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, en l'horitzó d'un únic pol dins de l'OTAN que fins i tot pugui superar aquesta estructura en el futur.
Una única política de defensa europea superarà una vegada per sempre aquesta dinàmica del 3,5%-5% del PIB. Mutualitzar la defensa permetrà ponderar adequadament els recursos europeus que cal destinar a aquesta finalitat, en benefici del manteniment i potenciació de l'estat del benestar i del perjudici dels interessos del trumpisme d'extreure els recursos europeus i separar el projecte europeu.
Autonomia energètica
L'elevat cost de l'energia a Europa respecte dels EUA és una amenaça directa per a l'estat del benestar per l'efecte inflació i per la seva afectació en la manca de viabilitat de les indústries. Cal reduir la dependència del gas liquat nord-americà mitjançant l'aposta per les energies renovables i les compres conjuntes d'energia, fent ús del pes del bloc per negociar preus més justos al mercat internacional.
Però aquesta aposta per les renovables ha d'impedir el sacrifici dels territoris perifèrics, que vegin des de Brussel·les com veuen des de Madrid determinats territoris com a "mines" d'energia. L'Europa dels valors i del benestar exigeix compensar directament i justament les col·lectivitats locals per la riquesa generada al seu entorn. L'interès públic superior de la producció d'energia renovable ha de cedir davant les zones d'alt valor agrari, pesquer, paisatgístic o ecològic, i l'autoconsum industrial i les cooperatives energètiques locals s'han de preferir als macroparcs.
Sobirania tecnològica i digital
Europa ha de deixar de ser una simple consumidora de plataformes de Silicon Valley. Davant els retards i dubtes de l’òmnibus digital, ara en tràmit al Parlament Europeu, és necessari fomentar el “núvol” europeu i protegir la privacitat de les dades dels ciutadans, que són la base de la nova economia, desenvolupant una IA basada en valors ètics europeus que no repliqui els models de precarietat laboral o desinformació que arriben de fora.
Si Europa depèn dels EUA o del Mercosur per menjar, no és autònoma
Defensa del model social i de benestar
L'estat del benestar és el que diferencia Europa dels EUA. Per protegir-lo cal aprofundir en estàndards mínims de protecció (salaris mínims, accés a la sanitat, igualtat de gèneres) que evitin una cursa cap al fons en drets laborals, per guanyar competitivitat i liderar la lluita contra l'evasió fiscal de les grans tecnològiques (majoritàriament nord-americanes) per assegurar que les empreses que guanyen diners a Europa contribueixin al sosteniment dels serveis públics.
Blindar el sector primari
La sobirania alimentària és una pota fonamental de l'autonomia estratègica. Si Europa depèn dels EUA o del Mercosur per menjar, no és autònoma. Qualsevol producte importat ha de complir exactament les mateixes exigències ambientals i laborals que es demanen als nostres agricultors i pescadors per evitar competència deslleial. La PAC (Política Agrària Comuna) no només ha de subvencionar la producció, sinó que ha de compensar de forma justa les persones agricultores per cuidar l'ecosistema i fixar població, reconeixent-los com a guardians de la sobirania territorial, i que el desplegament de l'eòlica marina no es faci sobre caladors tradicionals, prioritzant els interessos de les comunitats pesqueres.
Queden pendents per a una altra anàlisi les reformes institucionals, entre les quals la potenciació de la participació en la governança europea de les nacions sense estat com Catalunya, Euskadi i Galícia, així com les regions amb autonomia política i la reducció del poder dels estats a la UE.