Mengem massa carn, respectem poc el ritme natural, contaminem els rius. Vaig escoltar atentament les preocupacions del doctor en Ciències Ambientals Josep Maria Mallarach, a la lliçó inaugural de la Fundació Joan Maragall, que va tenir lloc al Seminari de Barcelona, on aquest doctor va parlar sobre el repte de recuperar el vincle espiritual amb la natura en el cristianisme. Aquest expert mundial en ecologia i conservació de la natura va voler demostrar que hi ha una connexió entre l’espiritualitat i la natura, i que algunes tradicions la respecten més que d’altres. Mallarach, que és consultor en temes mediambientals des de fa més de 30 anys, va citar les ecoparròquies, per exemple, que apliquen els principis ecològics que el Papa Francesc va demanar a l’encíclica Laudato Sii. I es va preguntar per què no hi ha més universitats, seminaris, entitats, col·lectius, que apliquin accions per protegir millor la natura.

Mallarach és molt crític amb el sistema global, de com vivim i malbaratem recursos. De com un 85% dels recursos mundials poden ser gaudi de pocs. Aquest professor, que ha estat convidat als fòrums internacionals de més alt nivell i ha trepitjat tots els continents, ens va explicar com la tradició cristiana ortodoxa, per exemple, dedica 120 dies a l’any a no tastar la carn, no per raons de dieta, sinó per motius estrictament espirituals. Un dejú que permet reequilibrar l’ecosistema natural i que al mateix temps fa que la persona sigui més ascètica i conscient que hem maltractat la natura. Una natura, va advertir, que també es desborda. Per això demana una “conversió ecològica” que tingui en compte també els més vulnerables, que són qui més pateixen també per la manca de recursos. Mallarach va crear, amb Thimio Papayannis, la Iniciativa Delos, que promou espais naturals sagrats en països tecnològicament desenvolupats. També és membre de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la UICN i assessor del Programa Llocs Patrimoni Mundial d’interès religiós. La tesi de Mallarach és que el materialisme ens ha dut a viure desbocats, malbaratant la Terra (la mare Terra, l’anomena ell). Mare Terra no és una manera pagana d’adreçar-se a la Terra, com sostenen alguns detractors de tot el que soni a ecologia dins el cristianisme.

Sant Francesc ja va encetar aquesta via ecològica. En el text de la Laudato Sii, just al començament, el Papa ja recorda que la Terra, és la nostra casa comuna i és una germana que clama pel mal que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat. Hem pensat que n’érem propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar-la. Hi ha resistències a la via ecològica també en el si del catolicisme: hi ha qui ho veu una avançada del neopaganisme. D’altres ho troben massa kumbaià. Molts sostenen que tot és fruit de conspiracions exagerades i confien que hi hagi aigua neta, aire pur i terres fèrtils per a tothom. O per a ells, ves a saber.  No és una casualitat que el Papa de la Laudato Sii es digui Francesc, com el sant d’Assís.