Benvolgut Xavier, avui que és Sant Esteve —festiu a Catalunya i no a Espanya—, t’escric per desitjar-te un Nadal de reflexió. No sé si vius aquestes festes des de la fe cristiana o senzillament com una tradició cultural arrelada al nostre país. No sé si vas anar a missa del gall o a la del matí del 25. Si és així, vull fer-te notar que en els textos, les pregàries, les cançons i els sermons no es diu que als pobres i desvalguts els traurem d’allà on malviuen i els enviarem a dormir sota un pont.

En cas que el teu Nadal sigui més de tradició que religiós, també et vull fer notar que Nadal posa al centre la trobada, el temps compartit, la família i els vincles. La cura dels altres, la generositat, la pau, la pausa. La llum, l’esperança. És una tradició que comporta una certa ètica civil de carrers il·luminats i rituals compartits. La vessant comercial d’això només hauria de ser un aspecte de tot plegat, no l’únic. Voler tenir l’arbre més gros de tots t’obliga més que als altres. Veure veïns de Badalona oposar-se al fet que una parròquia aculli a dormir gent que ho necessita ha sigut esgarrifós. I t’he de dir, benvolgut Xavier, que la teva reacció no ha estat a l'altura. Tampoc les teves accions ni les teves paraules.

Catalunya és un poble solidari que no es pot sentir orgullós de com has actuat a l’Institut B9

Davant d’una qüestió que preocupa moltíssima gent de casa nostra, cal subratllar-ho, has optat per esdevenir el xèrif de Badalona i no el seu alcalde. Potser et donarà vots, però no està bé. Res que vagi contra la dignitat humana està bé. De fet, qui més vots et dona és la mala oposició que tens, no cal que et posis en terrenys pantanosos per por de l’augment de VOX o AC a les enquestes. Perquè, per més por i preocupació que hi hagi, als catalans no ens agrada provocar patiment. Catalunya és un poble solidari que no es pot sentir orgullós de com has actuat a l’Institut B9. Alguns polítics t’han donat suport, és cert, per interessos espuris. Però les solucions que volem els catalans no són enviar gent sota els ponts.

Benvolgut Xavier, t’escric aquesta nadala de reflexió molt allunyat de la superioritat moral de certa esquerra. La trobo asfixiant i nefasta per identificar entre tots el camí de futur del nostre país. T’escric molt lluny del “papers per a tothom”. Allunyat dels que justifiquen la delinqüència com un mal menor per qui es troba en situació de pobresa, i totalment oposat als qui menystenen el dret a la propietat privada i defensen l’ocupació com a solució a la manca d’habitatge. T’escric conscient de la injustícia que suposa per als alcaldes haver d’assumir les conseqüències que comporten les males decisions i la mala gestió d’administracions superiors, sigui la Generalitat o l’Estat. Però res justifica la deshumanització.

Garantir la convivència pot arribar a significar haver de deportar immigrants il·legals; detenir i empresonar delinqüents; desallotjar ocupes. És així. Però s’ha de fer bé. Perquè garantir la convivència també significa respectar la dignitat humana. Per això és tan difícil ser un bon alcalde. L’equilibri és molt fi i les situacions són cada dia més complicades. Per adient que pugui ser una decisió, si s’executa amb crueltat, sense mesures que ajudin a garantir la dignitat humana, malament.

La pausa de Nadal ens hauria d’ajudar a entendre que no hi ha decisions senzilles a problemes complicats. Desitjo que ens animi a actuar amb determinació i amb humanitat. Tot alhora. El nostre model de convivència així ho exigeix. Trencar-lo seria un greu error. Tinc l'esperança que això no passarà, que ens en sortirem com sempre, a la nostra manera de fer i de ser. Per això t’he escrit una nadala de reflexió. Bon Nadal i bona reflexió.