Els joves viuran pitjor que els seus pares. Aquesta afirmació s’ha instal·lat en el si de la nostra societat com una mena de mantra irrefutable. De manera tan resignada com reiterativa, la sentim a dir en els fòrums més acreditats, en mitjans de comunicació i en els recintes més informals. S’ha convertit en una fatalitat contra la qual sembla que no es pot fer res més que acceptar-la, encara que sigui amb un punt de vergonya.
Aquesta afirmació sobre el futur gris dels joves apel·la directament a la classe mitjana del nostre país. Ens demana si ens hi conformarem. Si acceptarem amb el cap cot que la cultura de l’esforç tenia data de caducitat. Si admetrem que l’ascensor social que tan bé va funcionar per a la nostra generació, la dels nostres pares i els nostres avis, ja no ho farà mai més. Si validarem, en definitiva, que l’estat del benestar que hem contribuït a crear té els dies comptats.
Però també, i sobretot, interpel·la durament els governs. Són molts els senyals d’alerta que, des de fa temps, les classes mitjanes estan enviant a la política. No són pocs els símptomes d’esgotament, malestar i desconfiança que fan arribar. Vivim en temps canviants, confusos i cars. I les classes mitjanes ho saben prou, perquè viuen en primera persona com s’empobreixen, com perden centralitat política i com, tot i això, no s’interpreten amb precisió aquestes alertes.
Unes alertes que ignora el govern de Salvador Illa, demostrant dia a dia que la classe mitjana no forma part del "tothom" que tant proclamen. La prova és com continuen declinant totes i cadascuna de les polítiques dels Comuns i que es basen en el binomi següent: màxima pressió fiscal a la classe mitjana i penalització de l’emprenedoria i l’economia productiva. Una política ideològica només compensada en el terreny nacional per la influència pòstuma de Ciutadans i els acords a Barcelona amb el PP, al servei de la descatalanització del país.
Alguns deuen pensar que la classe mitjana ho pot resistir tot. No s'adonen que l’èxit de les democràcies occidentals, d’Europa i de Catalunya, s’ha basat en la seva capacitat de generar progrés col·lectiu, però també personal. En la possibilitat de convertir l’esforç en recompensa. En convertir la classe mitjana en la garantia de cohesió social. Però vivim en temps de cancel·lacions i hi ha qui les posa en pràctica contra aquests valors, estigmatitzant i criminalitzant la classe mitjana.
Sense cap complex ni cap dubte, a Junts defensarem les classes mitjanes amb la mateixa determinació que defensem la Nació
Defensar la propietat privada, tenir una mútua de salut o portar els fills a l’escola concertada avui et col·loca en el punt de mira. Com si tot això fos contrari a la defensa d’una sanitat pública i de qualitat. Com si fos antagònic a la defensa d’un sistema públic d’ensenyament de qualitat i en català. O com si no fos compatible amb voler que els nostres fills accedeixin a un habitatge digne.
La maquinària de la polarització ideològica i la divisió social que han posat en marxa els extrems, d’una banda i de l’altra, pretén aïllar els que defensem la necessitat de fer polítiques públiques en favor de la classe mitjana catalana. I, per tant, continuar invisibilitzant-la, empetitint-la i afeblint-la. Un error que implicaria posar en perill el veritable motor de progrés social del nostre país.
Amb Junts per Catalunya que no hi comptin. Sense cap complex ni cap dubte, defensarem les classes mitjanes amb la mateixa determinació que defensem la Nació. Aquests són els pilars sobre els quals estem construint l’alternativa per a Catalunya. Perquè estem convençuts que a Catalunya li anirà tan bé o tan malament com li vagi al seu motor econòmic i social: la classe mitjana. En farem qüestió, de la seva defensa, contra els irresponsables que veuen una oportunitat política en el seu afebliment.
Perquè avui defensar la classe mitjana és defensar aquest motor de transformació i progrés. És garantir veritablement la cohesió social. És garantir que l’ascensor social continua en funcionament. Vol dir mantenir vigent la cultura de l’esforç personal i familiar i assegurar que obtenen recompensa.
Defensar la classe mitjana significa combatre tots els discursos i les polítiques que penalitzen fiscalment les herències als fills i nets. Les polítiques que converteixen en un infern fiscal l’activitat econòmica dels professionals autònoms i les petites i mitjanes empreses. Les que abarateixen la formació i la qualificació dels més joves i les que criminalitzen l’accés a la propietat.
Però defensar la classe mitjana també vol dir defensar la catalanitat com a factor de progrés i d’integració. Una de les claus de l’èxit a Catalunya i que cal atribuir a aquest catalanisme humanista i modern que ha entomat tots els reptes des de la voluntat permanent de ser un sol poble. Un sol poble que ha de mirar el futur amb confiança i, sobretot, amb el convenciment que pot oferir a les generacions futures els valors i les eines que els permetin continuar progressant.
Jordi Turull i Negre és secretari general de Junts per Catalunya