Tal dia com avui de l’any 117, fa 1.909 anys, a Selinunt (llavors província romana de Cilícia, al sud-est de la península d’Anatòlia) moria Marc Ulpi Trajà, que havia estat el primer emperador romà nascut a la península Ibèrica. Trajà havia assolit el llorer imperial dinou anys abans (27 de gener del 98), quan el Senat de Roma havia obert el testament del seu pare adoptiu, l’emperador Nerva, que li llegava la dignitat imperial. En aquell moment Trajà era el “legat” (màxima autoritat militar) de la Legio VII Gemina (formada per hispans i vascons reclutats i establerta a la província de Germania Occidental, actuals territoris de Baviera i Saxònia).
Trajà havia nascut l’any 53 a Itàlica, una ciutat de luxe creada als afores d’Hispalis (l’actual Sevilla) per acollir els oficials jubilats de les legions romanes. Era fill d’una família formada pel mestissatge entre les elits militars romanes i les oligarquies indígenes romanitzades. La nissaga paterna de Trajà era originària de la província Úmbria (al centre de la península italiana) i la materna era iberoturdetana (del sud de la península Ibèrica). No obstant això, la carrera de Trajà no va començar a la Bètica hispànica, sinó a la província Síria, on havia estat destinat el seu pare. L’any 76, Trajà s’iniciaria com a legat d’una legió d’aquella província oriental.
Poc després (any 80) va prosseguir la carrera política a Tàrraco. Allà es va casar amb Pompeia Plotina, filla d’una família d’alts funcionaris imperials originaris de Nemausus (l’actual Nimes, al Llenguadoc) i establerts a la capital de la Tarraconensis, i entre els anys 80 i 88 hi residiria i transitaria per les diferents estacions de la cursa política romana, la cursus honorum, la carrera que el convertiria, successivament, en qüestor (responsable de la recaptació d’impostos i de les finances públiques) i en pretor (màxima autoritat política, militar i judicial d’una província) de la província romana de la Tarraconense.