Tal dia com avui de l’any 879, fa 1.145 anys, a Compiègne (regne de França), moria el rei Lluís II de França —anomenat, també, Lluís el Quec o el Tartamut—. Lluís era besnet de l’emperador Carlemany i era el segon rei de França (després del seu pare Carles el Calb, que l’any 843 s’havia repartit l’Imperi Carolingi amb els seus dos germans). Lluís seria el que nomenaria comte de Barcelona un baró feudal de la marca de Gòtia anomenat Guifré, de la nissaga dels Bel·lònides (11 de setembre de 878). En aquell moment, Guifré ja era comte de Cerdanya i d’Urgell, i en sumar Barcelona (amb Osona i Girona) als seus honors, es convertia en el delegat del poder franc més poderós de la marca de Gòtia (la regió compresa entre Nimes i Barcelona).

Aquell nomenament tindria una importància cabdal en l’evolució dels comtats de la meitat sud de la marca de Gòtia (el territori que més endavant seria anomenat Catalunya). Guifré, màxim representant de la nissaga indígena dels Bel·lònides (originaris de Carcassona) que s’havien mantingut fidels a la corona durant les crisis secessionistes del segle IX, va ser recompensat amb el matrimoni amb Guinidilda d’Empúries, rebesneta de l’emperador Carlemany i, per tant, parenta del rei Lluís. D’aquesta manera, els Bel·lònides es van convertir en una branca menor de la família imperial. Quan es van extingir els carolingis i van ser rellevats pels Capet (987), aquest fet seria un dels motius que impulsaria la primera independència dels comtats catalans.

Guifré també seria el primer comte de la meitat sud de la marca de Gòtia que transmetria el seu càrrec hereditàriament. Aquesta particularitat es va produir en un context general de crisi dels poders centrals que obria la porta al règim feudal. Els descendents de Guifré, tant els comtes dependents o carolingis com els comtes independents, van esdevenir la dinastia nacional catalana i van governar el país de forma ininterrompuda durant més de cinc segles (897-1410), fins que van ser rellevats per la dinastia estrangera dels Trastàmara (1412). Els grans reis de l’època de plenitud medieval catalana (Jaume I, Pere II, Pere III) eren descendents directes de Guifré (nomenat per Lluís el Quec) i de Guinidilda (parenta de Lluís el Quec).