Mor Ferran VI, el rei que va ordir l’intent d’extermini dels gitanos

Tal dia com avui de l’any 1759, fa 267 anys, a Villaviciosa de Odón (Castella-Espanya), moria el rei Ferran VI, fill i successor de Felip V i, comptant l’efímer regnat del seu germà Lluís (1724), el tercer Borbó al tron de Madrid. Ferran VI va ser un rei mediocre que va governar sense pena ni glòria (1746-1759). Però hi ha un fet molt destacable en la seva biografia que, sovint, ha passat desapercebut: Ferran VI, el ministre Zenón de Somadevilla, marquès de la Ensenada, i Gaspar José Vázquez Tablada, arquebisbe d’Oviedo, van ordir la Gran Batuda: una operació de detenció, captura, sotmetiment a treballs forçats i extermini físic de la comunitat gitana que vivia al regne borbònic espanyol.

El dimecres 30 de juliol de 1749, a mitjan nit i de manera sincronitzada en tot el territori del regne borbònic espanyol, l’exèrcit reial va envoltar els barris gitanos de les principals ciutats amb l’objectiu "d’arrestar i d’extingir" tots els seus habitants. Per exemple, a Madrid l’exèrcit reial capturaria 881 famílies gitanes (entre 5.000 i 10.000 persones) que serien separades (els homes a una banda i les dones i les criatures a una altra) i reclosos en centres de treballs forçats, on la majoria acabarien morint. En altres indrets del regne, com a Sevilla i la vall del Guadalquivir, la cornisa cantàbrica peninsular, o Toledo i la vall del Tajo, es produirien captures semblants i amb resultats idèntics.

Passats deu anys (1759), Ferran VI va morir sense descendència, i les corts espanyoles van coronar el germanastre del difunt rei, Carles de Nàpols (fill de Felip V i de la seva segona esposa Isabel Farnese), que a partir d’aquell moment seria nomenat Carles III. El nou rei va ordenar la derogació de la "Ley de Prisión General de Gitanos" amb la màxima discreció i es va negar a rescabalar els supervivents d’aquell brutal genocidi que s’havia saldat amb la mort d’entre quinze mil i vint-i-cinc mil persones (entre un 33 % i un 50 % de la comunitat gitana hispànica). Des de llavors, i passats més de dos segles i mig, mai cap rei espanyol ha demanat perdó per l’intent d’extermini de la comunitat gitana perpetrat pel seu avantpassat Ferran VI.