Hi ha alguna cosa inquietant en aquest anunci en el qual unes vaques són tractades com un rei per uns soferts ramaders que, a canvi d'aquest esforç per acontentar-les, n'obtenen la llet que comercialitzen. Resum: els humans s'esllomen perquè les vaques donin llet feliçment.

Hi ha també alguna cosa comercialment sospitosa en aquesta creixent tendència de la joventut a adoptar una dieta vegana per un convenciment filosòfic que li impedeix fins i tot menjar ous, llet, mel o qualsevol cosa en la qual es vegin animals d'una manera o altra implicats. L'altre dia a l'aparador d'una botiga de ganivets on cada peça tenia un preu superior al de tota una cuina d'Ikea, hi havia un petit apartat per a carteres veganes, és a dir, en les quals no s'havia utilitzat pell en la confecció, i imagino que tampoc un procediment cruent o mínimament invasiu per demanar a l'ovella una mica de llana.

Estem cada vegada més a prop del temps en què generacions d'humans (o de posthumans, que aquest també és un tema polèmic) s'horroritzaran de les que, com la nostra, encara consumeix pernil de Jabugo, costelletes de xai o gambes, i es vesteix amb jaquetes de cuir com la que lluïa gloriosament Marlon Brando a la pel·lícula Salvatge. Això, uns salvatges.

El respecte al nostre entorn només té sentit com a manifestació del respecte que ens tenim a nosaltres mateixos

Estic convençuda que interessos de tot tipus estan darrere de la sens dubte ben intencionada posició de partits com el PACMA. Cuidar del nostre entorn i no generar patiment innecessari no és tant, com ara es pretén, un dret d'aquest medi ambient, sigui aquest orgànic o inorgànic, sinó la nostra responsabilitat. Si fos cert que el tema gira entorn dels drets dels animals, s'hauria d'observar la contradicció del plantejament: per què no hauríem de tenir la mateixa consideració amb les plagues que exterminem, en concret amb les que poblen de polls els caps dels nens cada primavera o a l'estiu de senyals les nostres cames després del pas del mosquit tigre? I després, per acabar, haurien d'explicar-nos també les raons per les quals no concedim el mateix estatus jurídic a un enciam o a un roser, a més, pel que fa a aquest últim individu tampoc no tenim miraments en l'eliminació del pugó quan l'ataca.

En aquest món nostre una mateixa persona es desviu perquè una gallina posi feliç els seus ous o fins i tot no se'ls menja perquè pertanyen al plumífer animal, mentre defensa que l'ou fecundat que porta dins una dona i al qual anomenem fetus pugui ser eliminat a voluntat. És un món que ha vist com la vida humana és postergada a l'animal. D'aquesta manera hem trastocat l'ordre de prioritats.

Ah, i per si algú dedueix de tot el meu al·legat una desconsideració per la fauna i la flora, només diré uns noms: Pissi, Turtle, Rabat, Ritu, Punto i Raya. Són els animals que tenen nom entre les moltes espècies que poblen el jardí de casa, amb els quals interactuo tots els dies, i pels quals gastem diners en hospitals, veterinaris, medicines i alimentació, sabent com sé que desgraciadament el món és ple de persones que viuen molt pitjor que ells. Però just per això tinc la certesa que ningú no pot emparar en el seu amor als animals i el respecte per la naturalesa i els seus cicles una pretesa justificació del seu estatus jurídic. La importància del nostre entorn no rau en els seus drets, un constructe mental humà inseparable de la seva condició. El respecte al nostre entorn només té sentit com a manifestació del respecte que ens tenim a nosaltres mateixos.

Montserrat Nebrera
Opinió Què és el populisme? Montserrat Nebrera
Montserrat Nebrera
opinió L'alcaldessa ocupa Montserrat Nebrera