El 2018 promet mostrar les primeres imatges d'un forat negre, el gran misteri de la matèria fosca, o cotes d'intel·ligència artificial que facin probable el risc, que alguns han anunciat, que pugui posar fi a l'existència humana a la Terra. Encara que també s'anuncien èxits en la lluita contra l'envelliment, o contra el canvi climàtic, res no sembla més revolucionari que la possibilitat de fer servir el gran descobriment de l'any passat, CRISPR, per tallar, cosir i reparar els defectes genètics que acumulem en una mesura o una altra.

Els èxits en manipulació genètica es relacionen gairebé immediatament amb la millora de les nostres condicions de vida. Com es feia realitat en la magnífica Gattaca, aquesta capacitat per tocar els algoritmes que conformen la nostra identitat com a éssers humans, ens aboca a un món en què la imprevisibilitat del nostre ADN, provocada per la falta de control sobre el mateix des de la gestació d'un nou ser, sigui considerat anatema, una irresponsabilitat de la qual potser l'estat del benestar no pugui o no vulgui fer-se càrrec.

En aquest món, amb tot previsible, què serem? I, quin espai quedarà per a la llibertat?

En aquest món, amb tot previsible, què serem? I, quin espai quedarà per a la llibertat? Ara mateix aquestes preguntes poden semblar ridícules, perquè el que uns pares voldran és evitar les malalties rares que afligeixen els seus fills, i altres, certes malformacions que puguin afectar el que hagi d'arribar. Però quan hàgim acabat aquest quadre de determinisme en el qual els nostres pares decideixen si arribem al món, en el qual decidim nosaltres quan i com ens n'anem i quan d'alguna manera entre tots siguem també capaços de decidir què som durant el temps que transcorri entre ambdós moments, podrem dir que hem acabat amb el misteri?

Perquè amb tot això resolt, en cap predicció per a aquest o un altre any no es diu com s'aconsegueix la felicitat buscada des de sempre, i sempre fugissera, potser encara més com més a prop som de controlar-ho tot. O de creure que tot ho controlem. Utilitzem CRISPR amb encert perquè no es converteixi en un pecat de supèrbia.