Avís: aquestes consideracions sobre la normativa post-estat d'alarma poden resultar força feixugues; és el que té el dret. Hem viscut des de fa més d'un any en una submissió pacient a la jungla normativa, tan densa com les contradiccions polítiques i les de la ciència. És en part comprensible, perquè ens ha caigut a sobre un virus impensable abans que aparegués i, per això, devastador. Però entre les seves conseqüències no és menys important la voluntat dels governants d'apropiar-se de les bones notícies i distribuir "solidàriament" entre els governants que siguin les dolentes. I d'això va això.

L'única raó per la qual es pot sotmetre la població a un estat excepcional, això és, una declaració jurídica que afecta o suspèn alguns drets fonamentals dels reconeguts constitucionalment, és que no sigui possible aconseguir pels mecanismes ordinaris el control d'una situació natural o socialment catastròfica. Segons el grau del desastre, l'estat serà d'alarma, excepció o setge. Entre les catàstrofes naturals hi ha les epidèmies globals, pandèmies com la que continua fustigant la població mundial, amb un grau de virulència més o menys important segons el lloc. Sembla que a Espanya les condicions milloren i, per tant, diu el govern central, ja no cal mantenir l'estat d'alarma que es va dictar el març del 2020 i a partir del qual es van produir pròrrogues successives que no van ser controlades pel Congrés, en un desistiment de la seva funció principal (el control del govern) sense precedents en la història de la nostra curta democràcia.

Com estableix el decret llei dictat pel Consell de Ministres aquest dimarts passat en la sessió ordinària, el que abans es feia a través del decret d'estat d'alarma, ara es podrà fer a través d'altres mecanismes. Ja abans de decaure l'esmentat estat d'alarma, d'una primera fase en què s'atribuïen tots els poders decisoris al govern central, es va passar a una altra en què es donava només un marc general que permetia a cada comunitat autònoma adaptar a la seva circumstància l'afectació de drets, en resum, només la llibertat de circulació i la propietat privada. El fet que, a conseqüència de quedar afectada la llibertat de circulació s'acabés perjudicant altres drets, com el de manifestació o el vot, va fer que algunes determinacions acabessin als tribunals de justícia (el cas de les manifestacions convocades a Galícia, o les mateixes eleccions gallegues).

Per què el govern espanyol no va adoptar aquest mecanisme abans, que permet a les comunitats autònomes prendre les decisions en el marc d'unes competències que els són pròpies, i amb aquest control judicial, que ara ja tindria una jurisprudència consolidada? Calien tants mesos d'estat d'alarma?

Doncs bé, si diu el decret llei acabat de sortir del forn que la majoria de les mesures que s'han de prendre per intentar aturar la pandèmia "poden articular-se, en cas de necessitat, en el marc definit per la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de Mesures Especials en matèria de Salut Pública, i per la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública, quedant subjectes al control jurisdiccional ordinari", la pregunta que ens podem fer és: i no es podia haver fet això abans? Es podria al·legar que la situació era molt greu, tant perquè no s'hagués de deixar al lent atzar dels tribunals de justícia la resolució de cada cas concret. Però el cert és que ja hi va haver casos que van arribar als tribunals durant l'estat d'alarma, que alguns recursos d'empara han estat interposats per aquesta raó contra el mateix decret que ho va declarar i que ara, en aquest decret llei flamant, s'apunta la solució a aquest problema de la demora: establir un procediment preferent i sumari per a la resolució dels conflictes en els tribunals superiors de justícia, i fer també ràpid l'accés i resolució d'una eventual cassació per a unificació de doctrina en el Tribunal Suprem. Per què el govern espanyol no va adoptar aquest mecanisme abans, que permet a les comunitats autònomes prendre les decisions en el marc d'unes competències, sanitat i salut pública, que els són pròpies, i amb aquest control judicial, que ara ja tindria una jurisprudència consolidada? Calien tants mesos d'estat d'alarma?

Sens dubte els qui ara deuen estar alarmats són els integrants de les sales contencioses dels tribunals de justícia, als quals de sobte, en el moment en què ja estem exhaustos de controls, mascaretes i restriccions, els tocarà ballar amb la més lletja, dir-li a la gent, mitjançant les ordres (més o menys encertades) que emetin les autoritats autonòmiques, que en realitat el final de l'estat d'alarma no és en absolut el final del malson.

Per si no queda clar, l'exposició de motius del decret llei de dimarts diu que "es considera que la legislació sanitària citada (...), amb les modificacions puntuals introduïdes en el present real decret-llei, constitueixen un marc jurídic suficient i adequat per donar resposta a la situació de crisi sanitària en les actuals circumstàncies epidemiològiques i de control de la malaltia". Quines són les nostres "actuals circumstàncies"? Aquelles en les quals la baralla ja no és pel control de la població, sinó per la distribució dels abundants recursos que arriben d'Europa per intentar pal·liar el desastre. Un altre cop el dit i la lluna, com en un joc de màgia: on és el poder? I què vol fer?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat