Des d'alguns mitjans de comunicació s'ha presentat la imatge que el Parlament aprovaria una llei d'amnistia abans de Nadal, però atès que les competències de la cambra catalana es mouen segons el marc establert per la Constitució i l'Estatut, la norma institucional bàsica de l'autogovern, a cap jurista no se li escapa que això no és possible. Sí que es pot, en canvi, que, en l'exercici de les seves competències, el Parlament traslladi al Congrés una proposició de llei sobre això, la qual cosa implicaria una votació prèvia aquí per donar-li impuls. Tanmateix, el que serà sotmès a l'aprovació de la cambra en els propers dies és una proposta de resolució, el valor de la qual és merament simbòlic. En aquesta proposta es lloen les bondats d'una mesura d'aquest tipus per resoldre el conflicte i la situació de les persones que van ser sentenciades pels fets d'octubre del 2017. En la resolució s'afirma de manera taxativa que aquesta és l'única solució per esmenar una situació propiciada per un estat que ha judicialitzat la política des del 2013, sotmetent a sanció penal conductes relacionades no amb fets delictius, sinó amb la "intencionalitat política".
Per poder dur a terme una proposició de llei d'aquest tipus només cal una majoria simple. Els signants de la proposta de resolució, portaveus dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, tenen la majoria necessària per instar la proposició de llei. Quin és el problema que els ha impedit de proposar ja aquesta llei? Només se m'acudeix que siguin conscients de la impossibilitat que els lletrats acceptin que el Parlament té competència per plantejar una proposició de llei d'amnistia. Potser ja se'ls ha advertit que no era possible, encara que alguns (Sebrià dixit) diuen ara que després de les festes ho demanaran de veritat. Però la impossibilitat no vindria tant de l'eventual incompetència catalana per demanar-ho, sinó de la incompetència de les Corts Generals per, per molt majoritària que fos l'opinió, aprovar una llei d'aquest tipus. Es tracta d'una amnistia impossible.
Quin sentit tindria afirmar que en un estat liberal s'han produït condicions de tanta gravetat que justificarien l'amnistia si, perquè sigui possible la llei, se li hauria de negar aquesta condició?
És un tema més que discutit entre la doctrina, i hi ha qui diu que, com a estat liberal, i a diferència del que passa en els estats autoritaris, com que no està prohibit a la Constitució, l'Espanya constitucional empararia la possibilitat d'una llei així. El problema és que això significaria una contradicció en els termes, ja que quin sentit tindria afirmar que en un estat liberal s'han produït condicions de tanta gravetat que justificarien l'amnistia si, perquè sigui possible la llei, caldria negar-li aquesta condició?
Imagino que la petició té un caràcter polític i que els juristes que la consideren vàlida també es posicionen en aquest sentit interessadament, la qual cosa no inclou, sinó que reforça, un condicionament emotiu en tot el tema, a més d'una imatge d'unitat que l'independentisme necessita i fa temps que ha perdut. També des de la víscera s'ha criticat l'única llei d'amnistia que ha tingut Espanya. Va ser el 1977, encara no existia la Constitució, encara no havia acabat el procés de transició cap a la democràcia. És justament en aquell moment transicional quan un règim polític incipient i autoproclamat democràtic es pot plantejar la crítica a determinades condemnes produïdes en el règim polític anterior, i així ho va fer fins i tot a despit d'aquelles persones que avui consideren que allò va ser una manera d'acabar amb la responsabilitat dels qui van cometre crims durant el franquisme.
Probablement part d'aquesta crítica a la llei d'amnistia de 1977 té un fons de veritat, però no avala la legitimitat jurídica d'una llei d'amnistia en el decurs d'un règim democràtic. Aquella va ser políticament criticada per alguns, i d'altres critiquem jurídicament aquesta. Mai no plou a gust de tothom, però les costures del sistema judicial, fins i tot en cas que alguna sentència es pugui considerar injusta, no es poden forçar tant. Potser per això alguns partits parlen d'indults o d'una reforma del codi penal ad hoc. Solucions que per a alguns són concessions als traïdors i per a d'altres, una inacceptable poca cosa. Potser per això aquesta via intermèdia (equidistància en diuen?) sigui avui l'única possibilitat de calmar els ànims. Les preguntes són: a quin cost? I valdrà la pena?