Més de 180 víctimes mortals i prop de 1.300 persones desaparegudes per inundacions devastadores. Si llisguéssem a la premsa este titular sense saber —a la bestreta— on s'ha produït lo cataclisme, segurament mos vindrien al cap imatges de la geografia d'Indonèsia o de l'Índia. Però no. Estes morts i desaparicions han tingut lloc a Alemanya i Bèlgica. Al centre d'Europa. No són barraques humils mal construïdes ni paisatges llunyans de misèria. La Natura s'acarnissa amb qui la maltracta, l'ésser humà, independentment del seu origen. Sí, escric Natura sempre en majúscula per respecte, perquè és la mare, la màtria. Per recordar que hi era abans que natros i que li devem tot. Perquè està per sobre nostre i massa sovint mo'n oblidem.

Lo canvi climàtic fa dècades que avisa i els humans fa anys que mos barallem per a vore quins països firmen els acords i tractats que l'han de revertir i decidir quan s'aplicaran. I així, anar passant catàstrofes fins que mos les trobem a casa nostra (si és que hi ha cases d'algú, com si la casa gran no fos de tots los terrícoles). Mentrestant, los símptomes de la malaltia del medi ambient esparveren cada dia amb més força i al desajustament global se l'hi sumen construccions a les lleres de rius (com si no sapiguéssem que l'aigua té escriptures i quan vol les trau) i propostes de dubtosa solvència i necessitat per fer Jocs Olímpics d'hivern, quan no sabem ni si hi haurà hiverns d'aquí a deu anys, o per a construir nous transvasaments, quan los rius perden cabal a cada bugada i les costes se retiren amb cada temporal.

Cal preservar la Natura amb consciència de préstec i llegat, no d'aprofitament i d'abús

Per a preservar espais protegits i d'alt valor s'apliquen mesures de pagament per a regular-ne l'accés i evitar bretolades i massificacions. Se fa per bé, per a salvar lo poquet que mos queda i per a ajudar a autofinançar el bon manteniment de la zona i encara així hi ha qui se'n queixa o qui se salta les normes. Malauradament, hi ha gent que, tot i els avisos que reclamen un bon comportament, només entén l'idioma del peatge o la multa i no el de la sostenibilitat i el respecte. Cal preservar la Natura amb consciència de préstec i llegat, no d'aprofitament i d'abús. La pagesia s'ha de valorar no només com a professió digna i com a element de supervivència si no també com a essencial per a vetlar pel planeta. Més enllà d'actituds incíviques i lamentables (burilles, radials, focs al bosc sense permís) les terrasses i bancals abandonats, com s'ha vist al Parc Natural del Cap de Creus, són molt atractius per als maleïts incendis. Si es descuida la terra, es dixa de cuidar la Terra.

Lo planeta no és classista ni n'entén de pobres i rics. Ni de gèneres, ni de races. Reacciona com pot i quan pot en ser ferit i a l'anomenat primer món ja no ens salvarà només la sort d'haver nascut a l'hemisferi nord, fet que fins ara mos mantenia mig aixoplugats de tant de desastre. L'augment de fenòmens extrems s'escampa sense tindre en compte fronteres (no com los hidroavions, que només parlen espanyol). És més, si la Natura s'enfurismés amb qui més la danya, probablement los països més desenvolupats en seríem los més afectats i les zones més vèrgens i senzilles del món no patirien com patixen.

Per tant, ja podem donar gràcies de que el planeta no mos emborne més als qui més lo destrossem, perquè si la cosa anés per ordre d'arribada aquí mos quedarien dos afaitades i ben just. Això no obstant, l'efecte papallona es va estretint cada vegada més i ara a cada cop d'ales tenim lo remolí d'aire més a prop. Mos trobem davant d'un semàfor de color taronja i en lloc de frenar abans no es pose roig, accelerem a vore si així encara podem saltar-mos la prohibició per última vegada, sense ser conscients de que no caldria tindre cap pressa per a arribar a la meta de l'escalfament definitiu i el punt de no retorn.