Agafeu un compàs i un mapa dels Països Catalans. Claveu la punta metàl·lica al vostre poble o la vostra ciutat. Obriu l'arc i dibuixeu una circumferència del que, a escala real, correspondria a uns 80 quilòmetres, pam dalt, pam baix. Lo territori que hi quede a dins de la redona és casa vostra, físicament i metafòrica. En general, hi trobareu semblances en lo parlar, les tradicions, lo ball, la música, la gent, lo paisatge i una bona part de la història, amb matisos, és clar. No importa si el cèrcol traspassa fronteres administratives, ni quantes vegades ho fa, ni de quin tipus són. Allò, és la vostra terra. La nostra llar. Ara, però, la moderníssima figura de la província torna a prendre força, gràcies al Gobierno més d'esquerres de la història i a uns reis rodejats de corrupció per tot arreu i encapits en fer videoconferències per a justificar un sou fruit de la genètica.
Vos poso un exemple pràctic i estic segura que cadascú en podria explicar algun de similar, depenent d'on visca. Mon germà i ma cunyada amb ses filles menudes viuen a Rossell, un poblet de la província de Castelló, a tocar de Catalunya, a només 6 quilòmetres de La Sénia, que és la primera població de la província de Tarragona pel sud i per l'interior. Doncs bé, se veu que jo podré anar al Vendrell, si vull, però no a visitar la família a Rossell, que tinc molt més a prop, a tocar de la vegueria de l'Ebre (per cert, lo projecte de vegueries que proposava aquell Estatut cepillado pels mateixos que ara manen). A part, quan pico per telèfon a casa mon germà he de marcar lo 977, prefix de la província de Tarragona, perquè estan tan a prop del límit que, en lo seu dia, als tècnics los hi sortia més a compte acabar de tirar el cable cap aquí que cap allà. Ara, això sí: no poden vore TV3 al poble. Ideal. Ja veig que haurem de quedar amb mes nebodes al riu que fa de frontissa (no de frontera) i jugar a fer sopetes amb les pedres planes, a vore quants còdols aconseguim fer arribar a l'altra riba a base de fer-los rebotar sobre l'aigua.
La realitat no pot ser governada des de tanta distància. La ignorància, des de la llunyania, augmenta com les diòptries. Pretendre homogeneïtzar la diversitat és com intentar terraplenar un paisatge
Los límits de la vegueria de l'Ebre coincidixen amb los de la regió sanitària i això passa a tot lo país: 8 regions sanitàries, 8 vegueries no implementades. Si jo planto la punta del meu compàs a Tortosa, d'on soc i on visc, la meua circumferència no arriba a la ciutat de Tarragona, que és la capital de la meua suposada província. En canvi, abasto des de Morella (Els Ports-Castelló) fins a Valderrobres (Matarranya-Terol) passant per Falset (Priorat-Camp de Tarragona). La vegueria de l'Ebre limita amb 9 comarques de 4 províncies diferents: Matarranya, Baix Aragó-Casp i Maestrat (Terol), Baix Maestrat i Ports (Castelló), Baix Camp, Priorat (Tarragona) i Garrigues i Segrià (Lleida). I tot això, en lo marc de 2 autonomies: Aragó i País Valencià. Ai no, calla! que ara les han suspès.
No puc visitar la família que viu a 6 km de Catalunya, a la província de Castelló, però me'n podria anar al Vendrell: un despropòsit que ens vol rígids quan som ròtula
A les Terres de l'Ebre som uns 180.000 habitants i, de mitjana, hi vivim 54 persones per quilòmetre quadrat. Segons d'idescat, la densitat de població a Barcelona és de 16.149 i a Tarragona de 2.324, per exemple. Natros, ni sortint tothom alhora ocuparíem tot l'espai ni podríem incomplir la distància de seguretat. No arribem als 200 casos positius, los sospitosos de ser positius amb prou faenes arriben als 1900 i hi hagut menys de 40 morts (dades de fa tres dies). Només 10 dels 52 municipis que conformen lo territori estan sotmesos als horaris per franges marcats pel desconfinament: Tortosa, Deltebre, l'Ametlla de Mar i Roquetes (a la comarca del Baix Ebre), Amposta, La Ràpita, Alcanar, Ulldecona i La Sénia (al Montsià) i Móra d'Ebre (a la Ribera d'Ebre). A la Terra Alta, lo poble més gran, la capital Gandesa, té escassos 3.000 habitants. Això vol dir que en els més de 3.300 quilòmetres quadrats d'extensió hi ha 42 localitats de menys de 5.000 habitants, però resulta que mos hem de sotmetre a les decisions de desconfinament escalat que es prenen des de l'urbanocentrisme més recalcitrant.
Només 10 dels 52 municipis de l'Ebre superen los 5.000 habitants, tenim una densitat de població de 54 i s'han registrat menys de 200 casos i menys de 40 morts per la Covid-19
La realitat no pot ser governada des de tanta distància. La ignorància, des de la llunyania, augmenta com les diòptries. Pretendre homogeneïtzar la diversitat és com intentar terraplenar un paisatge i els horitzons no es poden retallar a tot arreu igual contra el cel. Ep! i ja entenc que d'alguna manera han de fer la desescalada però triar la dels límits provincials marcats allà pel 1833, quan regnava Maria Cristina de Borbó, no semblaria pas la fórmula més vigent i progressista possible. Anem d'un Borbó a un altre, això sí que és una epidèmia. La realitat ha canviat bastant des de principis del segle XIX. De fet, posats a anar enrere, haurien pogut arribar als mapes de l'era napoleònica, allà cap al 1814, que dins de tot tenien una divisió administrativa que era més racional que la de las provincias i, aleshores, bona part de la Catalunya Nova érem un únic departament, amb Fraga i Mequinensa incloses. I, ja que hi som, estes dues poblacions aragoneses són de la mateixa comarca (Baix Cinca) tot i que de diferents províncies (Osca i Saragossa) però no es podran visitar entre elles ni amb natros tampoc, que pel riu estem més a prop que per carretera.
Tot plegat, un despropòsit que ens vol rígids quan som ròtula, que ens vol rectes quan som corba i que no veu més enllà del seu nacionalisme centrifugador. Lo perímetre que m'estimo i on visc té més a vore amb la cartografia d'ara que amb los obsolets mapes polítics de fa 200 anys, lo coronavirus sí que n'entén de territoris i la província autèntica on jo visc és redona, no quadrada com lo cap dels qui prenen esta mena de decisions.