Probablement siga un dels gestos més importants i alhora més infravalorat quan s'està al volant: posar l'intermitent. Quants conductors l'obvien i no indiquen la maniobra abans d'iniciar-la i després te la trobes mig feta. Cap previ avís. Llavors tu, que vas al seu darrere, has de fer d'endevina sense bola de vidre i mirar de predir el futur per a saber cap a on anirà el cotxe que dus al davant i intentar evitar un accident. A la vida, com a la carretera, també seria convenient informar, avisar, enraonar i no donar les coses per fetes, ni portar-les a terme esperant que s'entenguen sense cap més instrucció, ni tampoc fer-les sense comunicar-les abans (sorpreses boniques a banda, és clar).

Los xofers tenen diverses maneres de menyspreuar l'intermitent. Hi ha la fórmula més expeditiva que és, directament, no posar-lo. Fer com si s'hagués fus. Tirar pel dret i avall que fa baixada. També hi ha aquell altre procediment que implica posar-lo però malament: indico que me'n vaig cap a la dreta quan en realitat giro a l'esquerra. Allò, per a despistar. Després també trobem aquella acció tan comú de dixar-te'l en marxa perquè qui va darrere teu haja de jugar a saber si en realitat vas a fer algun moviment o se t'ha oblidat llevar-lo. Finalment, i per al meu gust la medalla d'or d'este nefast podi, hi ha la forma més lamentable de totes i que més ràbia fa: engegar l'intermitent quan la maniobra ja està gairebé acabada, per no dir enllestida del tot. Que dius: gràcies, ara ja no cal, que ja veig cap a on gires.

Molt sovint, se conduix com s'és. Qui estima amb respecte sol indicar les maniobres, per petites que siguen. Qui no respecta prou les persones del seu voltant, avança per la vida sense massa advertències ni cavil·lacions. Fins i tot, de vegades, atropellant la gent que té a prop per després donar-se a la fuga, ja siga perquè no vol saber-ne res del mal que ha generat o perquè ni tan sols se n'ha adonat de les ferides causades, que no sé què és pitjor. Qui a la carretera accelera de cop i frena en sec (arrancada de cavall i parada de burro, que deia ma iaia) després a la vida també t'acaba marejant sense que cap biodramina ho puga evitar. Hi ha persones que són penells del mal temps, sempre a expenses del vent que bufarà, despentinant-te sense compassió.

Sovint, se conduix com s'és: qui estima amb respecte sol indicar les maniobres, per petites que siguen i no t'avança en línia contínua

Hauria de ser més fàcil circular a una velocitat raonable, sense excedir el límit permès, com senzill hauria de ser no fer avançaments en línia contínua que posen en perill la persona que s'està avançant i la que et ve de cara. Qui no activa l'intermitent a temps tampoc no sol contestar els missatges de whatsapp o les trucades, si més no dins d'un termini raonable. Solen ser les mateixes persones que el posen -l'intermitent- quan ja està feta la maniobra i que, a sobre, quan los hi claxones per a advertir-los, te miren amb cara de no saber de què els parles (això si no te'n culpen a tu, evidentment). Com que ells sembla que no coneguen prou bé les normes, aleshores a tu et cal adependre'n de noves per a saber esquivar l'oli que van perdent pel camí i no rellissar. Anticipar-te al moviment, en estos casos, és clau.

Si te n'has d'anar fes-ho amb una certa decència, no cal danyar. Si has de fer-li mal a algú, no t'hi acarnisses ni t'hi recrees: fes l'avançament ràpid i indica la maniobra abans perquè el damnificat es puga mínimament protegir i, si cal, posar-se una estona al voral. No costa res avisar si vas a sortir d'una rotonda o a desaparèixer de la vida d'algú. No és tan difícil cedir el pas si no tens la preferència, ni ho és reconèixer les errades comeses si no tenies raó. I si has de tornar a traure't lo carnet perquè havies perdut tots los punts, llavors, ja posats a començar de zero, demana disculpes i mira d'establir uns bons fonaments morals i porta ben visible la 'L' de pràctiques mentre fas propòsit d'esmena. Lo codi de circulació viària podria ser aplicable també a l'acció de circular per la vida complint unes regles bàsiques de convivència. Posar l'intermitent no vol dir actuar amb intermitència, destarotant al personal. Significa caminar pel món amb dignitat i criteri. Amb estima i noblesa. I si no has de posar bona música durant lo trajecte, millor restar en silenci a l'espera de la següent rotonda.