Vaig llegir no fa gaire —ara me mataríeu i no recordaria on— que a la Lluna un dia i un any duren lo mateix. Vaig pensar que podria arribar a acostumar-me a esta mena d'eternitat cíclica. Ni calendaris ni rellotges, no mos caldrien. Tindríem temps per a tot i no mos acaçaria ningú. Temps per a tot allò que anem ajornant perquè mos pensem que tindrem tota la vida per endavant, sense ser del tot conscients que, com deia Pere Calders, vam nàixer abans-d'ahir i ja som passat-demà.
Segur que vos ha passat alguna vegada allò que estàs buscant un llapis i el tens a la mà. O les ulleres i les portes al cap. Doncs una cosa similar passa amb la felicitat. Mos rodeja, és a prop, però no sempre la veem i quan ens n'adonem és com si haguéssem descobert la sopa d'all i mos sembla que siga una cosa extraordinària quan en realitat mos circumda des d'una discreció quasi invisible. Cal detectar lo 'quasi'. Simplement, estar atentes. Una mica, no gaire. Perquè ser feliç és la millor revolució.
En este breu interval de temps que és lo nostre pas per este món, val la pena mirar menys lo rellotge i cuidar més les mirades
I en este breu interval de temps que és lo nostre pas per este món, entre el despús-ahir i el despús-demà que dèiem adés, val la pena mirar menys lo rellotge i cuidar més les mirades. Aquelles petites coses, com les frases mentals que no anotes pensant que recordaràs i que després no hi ha manera de repetir de manera literal a com les havies parit. Allí, en aquelles paraules fugaces rau l'essència d'allò que vols. I quan escrigues fes-ho per a tu, és l'única manera que després tot lo món ho entengue. En l'autenticitat hi ha la raïl de la comprensió.
Sentir bategar la Natura i acompassar la nostra respiració amb la seua. Los rajos del sol escapant-se per entre els núvols, dibuixant ratlles en diagonal cap al mar, com si hagués de descendre'n una nau extraterrestre, com un ventall de llum cap per avall. Escriure poesia a l'aire amb la mirada només resseguint amb los ulls una fulla empesa pel vent, com una serpetina de colors descontrolada. Tindre la humilitat justa sense caure en una baixa autoestima. Ser coratjosa sense arribar a la inconsciència. Albergar orgull sense que esdevinga arrogància. Una abraçada pot fer girar la Terra en sentit contrari.
Escalar una emoció i en arribar al cim gaudir de les vistes i, si cal, plantar-hi la tenda de campanya. Preparar un te de gingebre per a una amiga. Sentir com canta algú a prop teu mentre t'adorms. No dissimular ni buscar agradar, simplement ser com ets. Ballar com si ningú no t'estigués veent. Despertar-te vora el mar en una caseta de fusta. Ser la teua primera opció sempre, ser un cor infatigablement fidel. Mirar com dorm la persona que estimes en aquell precís moment de la teua existència. Saber que conèixe't ha sigut com mirar al cel i trobar-hi la vida.