Mon iaio Ramon volia creuar el pont de Tortosa allà pel 1936 i un soldat li va dir: "Si vostè creua, ja no podrà tornar a vindre a n’esta banda, la guerra està a punt d’esclatar". I ell va dir: "Me quedo aquí, que a n’esta vora de riu hi tinc la família". I així va ser com es va trobar al bàndol republicà i va lluitar a la Batalla de l’Ebre. Quan passo pel davant del monument franquista que tenim clavat al mig del riu a Tortosa penso: “Què diria el iaio?”. Ell, republicà casual, per així dir-ho, home de seny i menys revolucionari que sa neta, crec que preferiria retirar-lo perquè això és com un lladre que t’entra a robar a casa i després, per una d’aquelles argúcies legals, no és que li reduïsquen la condemna, no! és que no entra ni a la presó. I en acabat tu te l’has de vore cada dia plantat al mig del riu, recordant-te l’ofensa. Perquè lo riu siga vida realment, cal tindre’l net. Del tot i de tot.

Ara que des del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya s’anuncia una nova llei de memòria històrica que obligarà, per fi, a retirar la simbologia franquista dels espais públics de Catalunya, em venen al cap algunes reflexions respecte d’este monument que va inaugurar el mateix Franco bajo palio el 1966.

Han de vindre de Barcelona a dir-mos què hem de fer?
Gran frase pròpia d’alguns sectors una mica grisos, per així dir-ho. Quan lo Parlament de Catalunya aprova una resolució per defensar lo riu Ebre (que prou ha costat!) bé que mos n’alegrem i compartim la decisió i no diem pas que Barcelona s’estan ficant en lo que no li demanen al parlar del ‘nostre’ riu (algun dia debatrem sobre este ús dels adjectius possessius). Si l’aigua és patrimoni de tots i, per tant, s’ha de cuidar, lo feixisme és responsabilitat també de tots i s’ha d’eliminar.

No va només de feixistes i demòcrates
Soc una tortosina poc amiga del malentès tortosinisme, per a escàndol d’alguns. Seria bo, però, no tractar de feixistes tots els qui no volen retirar-lo o els qui no ho veuen clar (tot i que convindrem que n'hi ha uns quants d’amagadets entre els partidaris de dixar-lo dret). Hi ha catòlics rojos i dretans ateus. I això, xiquets, ve de lluny. D’una transició mal transitada i d’una repressió poc reprimida. Lo monument va ser construït per motius ideològics (només cal vore qui el va inaugurar) però s’hi pot estar en contra sense ser republicà i a favor sense ser conservador. Dixem a part per un moment los aspectes més fratricides del concepte ‘bàndol’ i fem pedagogia perquè ma neboda no em pregunte mai més: Què vol dir l’àguila? o el fill de l’amic no em digue pos tampoc no molesta tant (Ep! que jo de menudeta deia el mateix, precisament per la desinformació que ara encara dura i que hem de combatre).

Lo feixisme no és un tema menor ni local i voler reduir el debat a una qüestió de competències és amagar el cap sota l’ala

Un tema local
Si la central nuclear d’Ascó o la de Vandellòs peguessen un pet un dia d’estos (déu no ho vulgue) les conseqüències no només les notaran los veïns d’Ascó o Vandellòs, sinó totes les Terres de l’Ebre, bona part de Tarragona, Lleida, Matarranya i anar fent. Amb lo monument de Tortosa passa una mica el mateix. No només ofèn molts ciutadans tortosins sinó que és una vergonya per a tot lo país. No s’hi val a dir que és una qüestió local. Lo feixisme no és un tema menor ni local i voler reduir el debat (interessadament segrestat, d’altra banda) a una qüestió de competències és amagar el cap sota l’ala.

Sobre pau i memòria històrica
La pedagogia, a part de poder reconèixer i debatre errades comeses per part dels dos bàndols, també ha d’incloure dos conceptes claus. Primer: la Guerra Civil espanyola va ser provocada per un cop d’estat contra un govern en vigor legítim, elegit democràticament, en aquell cas la República. Va ser una sublevació militar, encapçalada per un bon amic de Hitler. Segon: els guanyadors van estar quaranta anys venjant-se, quaranta. Fins a última hora.

Lo feixisme no es vota
Sotmetre a consulta la continuïtat o no del monument (amb la votació que es va fer a Tortosa el 2016) va ser legitimar implícitament el règim que el va inaugurar. És una paradoxa que la democràcia permeta votar sobre el feixisme. Perquè sí, lo monument és obra del feixisme, encara que no tots els qui hi estan a favor en siguen. Per tant, benvolgut conciutadà, vostè pot no voler vore la CUP ni en pintura i desitjar que el retiren. I vostè, estimada conciutadana, pot ser del PP de tota la vida i reconèixer que la postal de Tortosa amb un monument d’estes característiques no és lo que més li agradaria vore a un catàleg turístic. De fet, per sort i fins ara, cap fulletó promocional de Tortosa fa bandera del monòlit. Si no el lluïm tant potser és per alguna cosa…

La columna sobre la qual s’erigix lo monument (que fa 26 metres d’altura, poca broma!) es troba just al lloc on abans hi creuava lo pont de barques de la ciutat, que es va cremar el 1892. Bo seria aprofitar-la ara per a bastir un nou pont que unís les dos ribes de la ciutat, una passarel·la de vianants, que falta mos fa, just davant la Catedral que s’obri al riu. I si cal, a l’alçada de la columna, posar-hi un petit espai recordatori del que allí hi havia, amb un panell explicatiu. Perquè sí, és bo no oblidar la història però una cosa és recordar-la perquè no torne a passar i l’altra és mantindre el monòlit que resa només pels caiguts d’un sol bàndol. I canviem de moixó. Llevem l’àguila de Franco i posem una paloma de la pau, perquè no podem mantindre símbols feixistes a l’espai públic mentre encara estem obrint fosses comunes.