Tot just avui, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa complixen mil i una nits a la presó. Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Junqueras i Forn van arribar a esta maleïda xifra ja fa quatre mesos i Carme Forcadell hi arribarà abans de Nadal. Cinc de les persones exiliades (Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig i Serret) van superar els quatre dígits en ple estiu, Anna Gabriel també els complix avui i Marta Rovira els superarà abans de Sant Esteve.
Tots ells, totes elles sumen 16.000 nits empresonats. Més de 43 anys en total. Per organitzar un referèndum. Quasi els mateixos anys que el rei espanyol Joan Carles I va estar en el càrrec, saquejant les arques públiques i allargant la ideologia de qui el va nomenar com a successor. Lo monarca emèrit ha fugit als Emirats Àrabs (lo seu és una fugida, no un exili) després d'haver-se fet públic que havia robat els nostres diners. Lo missatge de la suposada democràcia espanyola és deplorable: ser un lladre surt gratis, buscar la llibertat es castiga. No hauria de caldre ser independentista per a vore-ho.
Presos polítics i exiliats sumen 43 anys privats de llibertat, quasi el mateix temps que el rei emèrit va estar robant al poble
En paral·lel, en una entrevista a El Punt Avui de fa dos dies, Jaume Asens diu que el delicte de sedició es pot reformar en tres mesos i així tenir els presos lliures per a la campanya electoral de febrer. Vaja per endavant que Asens em sembla una de les persones més honestes dins de l'espai Comuns-Podemos. Ell va conduir el cotxe que va portar Toni Comín a l'exili i va contactar amb Gonzalo Boye perquè portés la causa.
Dit això, però, em costa llegir esta seua afirmació sense que se'm revolguen los fetges. Ja fa tres anys que els nostres legítims governants són a la presó i a l'exili, ja fa un any que l'espai polític d'Asens forma part del Gobierno más progresista de la historia, i ara mos parla de tres mesos més? Suposant que fos creïble, no són prou 16.000 dies? Lo diputat català al Congrés afirma que l'objectiu és que es puga fer una campanya en igualtat de condicions i no puc evitar preguntar-me si esta suposada pressa d'ara ve donada pel fet de poder netejar la imatge del seu partit amb vista als comicis a Catalunya.
La llibertat dels presos i el retorn dels exiliats és un acte de justícia imprescindible i hauria de ser condició sine qua non per a qualsevol possible negociació amb l'Estat, però amb pagament per avançat i no pas amb promeses firmades en xecs en blanc. Primer, la llibertat. Després, lo diàleg. Perquè si no, passarà com amb lo llibre oriental de Les mil i una nits, que darrere d'una història en ve una altra i una altra, i una altra més que mai no acaba i així s'eternitza la decisió. No mos calen més Xahrazads que allarguen la nit, que no mos expliquen més contes ni mos diguen que qui dia passa any empeny: hi ha 16 persones que conten los dies d'una altra manera i des d'un altre lloc, lluny de casa o entre barrots.