Encara estic mastegant l’espessor dels densos silencis existents entre les preguntes de la periodista Laura Rosel i les respostes de l’exetarra Josean Fernández. Aquella fredor. Aquell convenciment. Estic encara empassant saliva amb dificultat al recordar el testimoni de les víctimes de la violència d’ETA i dels GAL. Quanta dignitat. Quanta fermesa. I encara recordo, com si ara fos, les 48 hores que van anar des del segrest fins a l’assassinat de Miguel Ángel Blanco, el 1997. I també tinc presents els vols rasants que feia lo comandant de l’Exèrcit de l’Aire Arturo Anguera, tortosí de dalt a baix. Cada vegada que tornava a la seua terra agafava l’avió –jo el recordo de color gris i taronja– i volava molt molt baix per la ciutat com per dir: “Ja he tornat!” I per Tortosa es deia: “Mira, Anguera és aquí!”. Des del pati del col·legi el vèiem fent els seus vols a poca altura, tan sorollosos i entranyables. Ell també va perdre la vida en un atemptat, el 1992, quan van disparar al cotxe amb què circulava.

El Preguntes freqüents (TV3) de dissabte va centrar-se en la dissolució de la banda armada basca i va ser un calidoscopi colpidor, una emissió d’aquelles que et dixa planxada al sofà i que fa que t’oblides de fer-te el sopar i amb un got de llet ja tires. Avui, havent pogut pair una mica més totes les opinions escoltades, intentant trobar la part de raó de cada una i agraint enormement al FAQs haver-mos permès d’escoltar totes les veus, he volgut fer un esquema resum de les intervencions dels protagonistes. Hi he inclòs també les declaracions del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, fetes en una compareixença oficial divendres. Són cinc punts per persona. Cinc frases pronunciades des de la veritat, l’emoció, lo convenciment. Les de Rajoy serien les úniques paraules que no encaixarien en esta definició. Jutgeu vatros mateixos. Em limito a reproduir el què s’ha dit i a mi més m’ha impactat. Sincerament, ha fet més lo FAQs de TV3 en un programa que no pas TVE en vint-i-cinc anys. Per a prendre’n nota. Una televisió pública al servei de la societat. De la pau. Probablement per això a alguns els cou.

Rosa M. Cabré

Sa mare va morir a l’atemptat d’Hipercor, el 1987

  • Lo dolor no ha disminuït, és lo mateix, simplement mos hem acostumat a portar-lo, però no puc sumar l’odi i la venjança al dolor de la pèrdua mateixa.
  • Si en aquell moment (1987) m’haguessen dit que dixaven lliures els assassins de ma mare a canvi d’assegurar que ja no matarien mai més a ningú, hauria signat de seguida.
  • No entenc com los polítics que durant trenta anys han estat dient que abans que res ETA havia de demanar perdó, ara que el demanen sembla que els sàpiga greu. Per favor, que s’ha acabat! No dic que ens poséssem a ballar una sardana, però penseu que no hi haurà més morts. Només de saber que ningú més puga sentir el que jo vaig sentir i sento n’hi hauria d’haver prou.
  • El perdó m’és indiferent, no el necessito. Per a mi el més important va ser el 2011, quan ETA va dixar de matar.
  • Per favor, que no comparen els CDR amb terrorisme. A ma mare la van matar terroristes, els CDR no ho són. Si ETA hagués estat un CDR, ara ma mare estaria viva.

Karme Galdeano

Filla de Javier Galdeano, treballador del diari Egin. Assassinat pel GAL el 1985

  • ETA es dissoldrà, però no haurà acabat lo conflicte. Encara falta molt. Me sentiria satisfeta amb un comunicat de l’estat espanyol similar al que ha emès ETA, en el qual es reconegués que hi va haver violència per les dues parts.
  • L’estat espanyol hauria de seguir l’exemple del francès i acabar amb la política de dispersió de presos. Mos volen imposar un relat únic i per això seguim reivindicant que se’ns reconega també com a víctimes.
  • Esta via repressiva que vos estan aplicant a Catalunya, natros ja la coneixíem. No ens ha agafat per sopresa això; sí el fet de vore que l’Estat s’hi ha atrevit amb vatros, sense poder tindre la disculpa de violència o terrorisme.
  • La capacitat que té el govern de l’estat espanyol de desvirtuar una veritat és enorme. De la mateixa manera que mentien quan deien que a Euskadi hi havia temor a passejar i que ens embolicàvem a trets pel carrer, van mentir quan van dir que no hi va haver violència policial l’1 d’octubre. La diferència i la sort que hau tingut ara és que existixen les xarxes socials per a poder-ho desmentir.
  • Lo relat que es construïsca a partir d’ara no pot fer-se tal com va fer-se el de la Guerra Civil, a base d’amnisties i parlant de vencedors i vençuts, perquè, mira, avui en dia seguim traient persones de les cunetes.

Rosa Rodero

Vídua del sergent major de l’Ertzaintza Joseba Goikoetxea, assassinat per ETA el 1993

  • Fa falta encara un reconeixement a totes les víctimes. Hi ha moltes classes de terrorisme, com ara llevar el dret a les persones a poder opinar lliurement.
  • A mi ETA no m’ha demanat perdó. Ha demanat disculpes pels danys col·laterals. Al meu marit li van disparar un tret a la nuca i va estar-se cinc dies morint-se a l’hospital, un home que havia lluitat per la mateixa pau per la qual els seus assassins deien que també lluitaven.
  • Igualment, per a mi lo perdó no és tan rellevant. És fàcil demanar-lo, però no sentir-lo i jo no hi veig sentiment en la seua disculpa. Lo perdó es demana cara a cara i mirant-se als ulls.
  • S’ha jugat políticament amb les víctimes i com que no vaig voler entrar a este joc soc una víctima de tercera categoria. Se m’ha criticat i assenyalat per no parlar d’odi o per demanar que es complisca la llei penitenciària i s’aprope els presos.
  • Perquè hi haja pau de debò fa falta voluntat per part del govern de l’Estat. Tenen por de quedar-se sense discurs per a poder seguir endavant.

Mariano Rajoy

President del govern espanyol

  • La democràcia espanyola ha vençut ETA. ETA ha estat derrotada. Mos sembla bé que es dissolga, però no admetrem ni impunitat ni mentides. Els protagonistes ara no poden ser els assassins, sinó les víctimes.
  • ETA fou detestable, este és lo relat que quedarà per sempre a la història d’ETA, lo fracàs inapel·lable d’un projecte polític corromput per la violència.
  • No tenim res a agrair-los. Massa han tardat a reconèixer la seua derrota, no obtindran res per haver anunciat la dissolució. Los crims d’ETA se seguiran investigant, los seus delictes seran jutjats i condemnats. No hi va haver ni hi haurà impunitat.
  • Avui no és un dia de celebració (en relació amb l’anunci de la fi d’ETA), sinó d’homenatge als que ja no són entre natros. Avui no és un dia per a passar pàgina. Desapareix ETA, però no desapareix lo mal que ha causat.
  • Avui és un dia per a reconèixer-nos com una gran nació que sap fer front als qui pretenen trencar la nostra convivència en pau. (Esta és l’única vegada de tot lo discurs de 10 minuts que el president espanyol pronuncia la paraula pau i ho fa de passada, a l’útima frase del comunicat i sense donar-li rellevància de subjecte de l’oració.)

Josean Fernández

Exmembre d’ETA durant 30 anys. Va complir 22 anys de presó per assassinat

  • En una anàlisi seriosa i amb un mínim de coherència intel·lectual, tot militant d’ETA ha d’assumir que és corresponsable de totes les accions que l’organització va fer durant l’època en que hi va militar.
  • Vaig entrar a ETA perquè vaig creure que era la millor manera de defensar els drets nacionals i socials del poble basc. ETA no és, com es pretén dir, una organització que naix només per a matar persones; sorgeix als seus inicis amb un component més cultural que altra cosa i va evolucionant amb accions contra persones.
  • He de reconèixer que m’hauria agradat reaccionar com lo poble català, per la paciència que ha tingut, per saber estar i per seguir intentant aconseguir els seus drets.
  • Vaig ser torturat tres vegades a la presó, però no ho puc demostrar. Jo no he sortit mai d’ETA ni me n’he desvinculat mai. Vaig sortir d’ETA quan vaig sortir de la presó.
  • No he demanat perdó perquè entenc que el que vaig fer i en lo moment en què ho vaig fer fou de manera conscient. Dic que ho sento, que sento les conseqüències derivades dels meus actes, però no em penedixo de res.

Gerry Adams

Líder històric del Sinn Féin

  • El principi bàsic per a un procés de pau és que prevalga el diàleg. Em va sorprendre molt gratament que la part basca tenia molt clar este concepte. L’estat espanyol encara intenta negar esta realitat. És decebedor, però encara hi són a temps.
  • Fins a l’alliberament definitiu, caldria apropar els presos. S’està castigant les famílies basques. I sí, a Catalunya teniu presos polítics i exiliats.
  • A Catalunya la lluita és pacífica i democràtica i crec que es mereix una millor resposta per part del govern espanyol. Empresonar la gent per una idea política no és correcte. La comunitat internacional hauria d’actuar i posar-se al costat de la causa catalana.
  • La gent sensata només s’implica en accions de violència quan sent que no hi ha alternativa.
  • Fer la pau no és un esdeveniment puntual, sinó una tasca de tota una vida. La pau ha de ser la presència de justícia. Dixem que la venjança siga el somriure dels nostres fills.