A 88 anys, sor Bernadette, una religiosa agustina austríaca, ha decidit fugir de la casa de repòs on vivia amb dues monges més i tornar al seu convent a Goldenstein, un nom tan suggerent en alemany com 'pedra daurada'. Els titulars dels diaris ho han escampat a tort i a dret: “Tres monges ancianes fugen d’una residència i ocupen el seu exconvent”. Sor Regina, de 86 anys, i sor Rita, de 82, han desafiat les autoritats eclesiàstiques, que havien decidit que era millor que les religioses estiguessin ateses en un centre de cures, i no soles en el seu exconvent atrotinat i poc preparat.
Sor Bernadette havia estudiat amb Romy Schneider a l’escola. Acumula vida: s’apropa als 90 anys i no està per orgues. Feia dos anys que ella i les dues úniques companyes més de la comunitat havien hagut d’abandonar el seu lloc de tota la vida.
La notícia de les monges rebels hauria estat una curiositat local i prou si no fos perquè un comissari papal, Markus Grasl, ja s’havia trobat amb elles per intentar que recapacitessin, i perquè la proesa ha arribat a mitjans de comunicació de tot el món.
Les ancianes religioses han ocupat ja el seu propi convent (del segle XVI, una fortalesa prop de Salzburg), tot i que la Conferència d'ordes religiosos d’Àustria havia donat suport al seu trasllat, ja que van constatar que el convent no reunia les condicions necessàries per a la vida assistida que requerien les tres dones rebels. O sigui que la federació que integra les religioses del país ja s’havia pronunciat, també. Però elles, tossudes, han exercit la llibertat a la seva manera. Tornant al seu convent, ocupant literalment el seu exdomicili.
El cas té interès per la seva rebel·lia vers l’autoritat i per l'obstinació en negar-se a viure en un lloc amb condicions adequades, però sense “cor”
No es fa cap revolució sense còmplices: les monges han comptat amb l’ajut del personal de l’escola que ara ocupa el seu antic cau. El cas té interès per la seva rebel·lia vers l’autoritat i per l'obstinació en negar-se a viure en un lloc amb condicions adequades, però sense “cor”. Aquesta nostàlgia de les monges, arrelades al seu hàbitat natural, no és un caprici. Elles apel·len al vot d’estabilitat: les contemplatives han fet vots i tenen dret a morir en el seu monestir. Hi han viscut 60 anys.
Per ara el tema està aturat: elles, trapelles, van penjant vídeos a les xarxes per demostrar que són autosuficients i que poden viure sense assistència mèdica. La lògica ens impel·leix a entendre el seu desig, però com elles, tantes religioses de tot el món, i a Catalunya passa cada any, han de tancar el lloc on vivien i traslladar-se a una altra comunitat més gran. El punt d’obstinació de les monges austríaques persisteix. Com diria aquell, que Déu hi faci més que nosaltres.