Excel·lent notícia la de l’anunci de Volkswagen que Seat fabriqui cotxe elèctric a partir del 2025, amb una inversió associada de 5.000 milions d’euros, segons comentava a l’article d’ahir. Com afirma Agustí Colomines, no s’entén massa que el Govern no hagi convertit la notícia en l’eix de la recuperació. Hi estic d’acord. El projecte té una gran transcendència econòmica, pel volum i pel salt cap a vehicles que substituiran els actuals, més respectuosos amb el planeta.

Recordem que una de les condicions d’acompanyament de la inversió anunciada per la multinacional amb factoria a Martorell és que les administracions han de desplegar punts de càrrega del vehicle elèctric.

La decisió sobre el futur de Seat s’emmarca de ple en el moviment de la UE per lluitar contra el canvi climàtic. Precisament, una de les vies per fer-ho és actuar sobre la mobilitat i, en general, sobre el transport, que és un dels grans aportadors de gasos d’efecte hivernacle. A Catalunya, en concret, ho fa amb una mica més del 28% del total anual.

A remolc de l’aposta de Volkswagen i a remolc de la necessitat de desplegar els punts de càrrega, m’ha semblat rellevant recollir algunes propostes que sobre aquest tema feia fa mig any la PIMEC en el document Catalunya enfront del canvi climàtic. Propostes en 10 àmbits, un dels quals és la mobilitat. Es tracta de propostes fetes amb perspectiva empresarial.

El transport és un dels grans aportadors de gasos d’efecte hivernacle. A Catalunya, en concret, ho fa amb una mica més del 28% del total anual

Començant pels objectius, el document fixa dos objectius que lliguen perfectament amb el projecte de cotxe elèctric de Seat. El primer, que el 2030 el 30% dels automòbils de Catalunya siguin de zero emissions (aproximadament 1,2 milions de vehicles). El segon, que el 2030 Catalunya disposi de 150.000 punts de càrrega de baixa potència repartits per tot el territori, i punts de càrrega suficients en alta potència a les vies de gran capacitat, com ara autopistes i autovies.

Els requeriments de càrrega dels citats 1,2 milions de vehicles s’estimen en 5.700 GWh, que és un augment considerable de la demanda elèctrica i que es cobriria amb més autoconsum i amb una potenciació de l’eòlica i la fotovoltaica. D’acord amb la proposta, el cotxe elèctric, quan està aparcat de dia, hauria d’estar sempre endollat, amb baixa potència en hores de producció d’energia fotovoltaica. Això faria possible desplaçaments de menys de 100 km i implicaria la creació d’una infraestructura de càrrega als aparcaments d’empresa i d’edificis d’oficina. De nit també hauria d’estar endollat, i això requeriria una infraestructura de càrrega als aparcaments privats, que s’alimentarien de la resta de fonts d’energia.

Entre les línies d’actuació que proposa el document n’hi ha que lliguen perfectament amb la demanda expressada per Volkswagen:

  • Impuls de la creació d’infraestructures de càrrega d’electricitat de baixa i d’alta potència. La inversió haurà de descansar en el sector privat, però l’Administració ha de facilitar-ho a través dels múltiples mecanismes al seu abast, com el planejament, la facilitació de la inversió...
  • Incentius a les empreses per equipar aparcaments amb possibilitat de càrrega a baixa potència.
  • Creació d’aparcaments a l’exterior de les ciutats que facilitin la intermodalitat de transport. En aquest punt els ajuntaments són un actor clau.

El cost econòmic de tot plegat per l’Administració no hauria de ser molt gran si les inversions s’autofinancen. Ho seria més si es volgués accelerar el desplegament de punts de càrrega. Personalment, crec que, si calguessin incentius, no s’hauria de dubtar ni un segon a posar-n’hi. A hores d’ara, el futur de la mobilitat (i una part de la lluita contra el canvi climàtic) passa per aquí.