L’anunci per part de Volkswagen de la seva intenció d’invertir una gran suma de diners per produir cotxes elèctrics a la Seat, és una notícia per ella mateixa excel·lent que, alhora, planteja alguns reptes de gran volada.

Ni més ni menys que 5.000 milions d’euros d’inversió en els propers cinc anys, concentrats en el cotxe elèctric, que hauria de començar a sortir de les línies de fabricació de l’empresa a Martorell el 2025. La notícia cal emmarcar-la en l’aposta decidida pel vehicle elèctric per part d’aquest líder mundial del sector de l’automòbil de resultes de conviccions pròpies i, sobretot, a remolc de l’aposta de la UE per aquest tipus de vehicles.

A diferència de Nissan, que marxa, Volkswagen referma que compta amb Martorell, no pas per fer la viu-viu, sinó per situar la planta en punta de llança del que sembla que serà la mobilitat del futur. Bona notícia. Seat ja anava bé, i amb el cotxe elèctric a la vista, el seu futur es veu més clar, justament en uns moments en què, a l’ombra del tancament de Nissan, hi havia qui es posava nerviós sobre què pensava fer el fabricant alemany.

Aclarida la incògnita i proposat un nord per a la planta, cal esperar a veure les concrecions d’un projecte que, sense cap dubte, hauria d’il·lusionar no només el sector de l’automòbil, sinó el conjunt d’un sector industrial sobre el qual hi ha més voluntat política de potenciar-lo que accions decidides per fer-ho. La del projecte de Volkswagen pot ser una oportunitat d’or al llarg dels propers anys.

L’anunci de Volkswagen concreta, en una empresa específica i amb una data, una cosa que s’albirava en l’horitzó i que ara ja no és ciència-ficció, sinó un projecte de realitat, per a la qual cal preparar-se si es vol (i es pot) continuar en el sector

Per fer un anunci com el que ha fet, l’empresa alemanya ha de tenir un projecte ben definit sobre què i quan ho vol fer. És un assumpte intern que s’anirà veient com es concreta i sobre el qual podem dir poca cosa mentre l’empresa no actuï. Qui ho notarà tan aviat com es posin en marxa les inversions seran els proveïdors de l’empresa. La indústria auxiliar de l’automòbil que abasteix Martorell caldrà que es transformi d’acord amb el canvi tecnològic que comporta el pas a un tipus de vehicle tecnològicament diferent. L’anunci de Volkswagen concreta, en una empresa específica i amb una data, una cosa que s’albirava en l’horitzó i que ara ja no és ciència-ficció, sinó un projecte de realitat per a la qual cal preparar-se si es vol (i es pot) continuar en el sector. No dubto que la indústria auxiliar farà com sempre, s’adaptarà als requeriments del client, i la que no ho faci haurà de buscar nous nords. Tanmateix, en el context de Seat, el principal repte el tenen les administracions públiques.

Volkswagen ho diu clar: les administracions tenen un paper decisiu en el desplegament de punts de càrrega del vehicle elèctric. Si els nous cotxes no es poden carregar, és evident que no es vendran, per molta voluntat que hi posin fabricants i compradors, o se’n vendran només a aquelles persones que tinguin un habitatge unifamiliar. L’empresa alemanya no està pensant en minories, sinó que pensa en grans mercats, com ara el que té actualment el cotxe de combustió interna, que és el que a la llarga s’haurà de substituir completament, sigui amb cotxes elèctrics o amb altres tipus d’energia.

El govern espanyol és qui té més recursos econòmics i té també la capacitat normativa última per endegar un macroprojecte com el que suposa impulsar el desplegament extensiu de punts de càrrega. De moment, l’actual govern de l’Estat ha donat mostres de sensibilitat en relació a l’electrificació de la mobilitat, amb uns suports considerables a la compra de vehicles elèctrics i a l’impuls de les energies renovables. Una cosa i l’altra són ingredients del projecte colossal de lluitar contra el canvi climàtic que sembla que finalment Europa s’ha plantejat de manera seriosa. La crisi econòmica provocada pel coronavirus ha accentuat la necessitat de trobar noves activitats, i les associades a la lluita contra el canvi climàtic en són unes.

El desplegament de punts de càrrega és cosa també, per no dir sobretot, de les administracions arrelades en el territori, com ara la Generalitat i les administracions locals, com veurem en el proper article.