Quan vaig veure anunciada una conferència de la delegada del govern espanyol a Catalunya, l’excel·lentíssima Sra. M. Eugènia Gay Rosell, titulada “Mesures del Govern d’Espanya per a la reactivació econòmica de Catalunya”, em va semblar estrany, perquè la funció de la delegació que dirigeix no és directament econòmica, sinó que es dedica a dirigir i supervisar tots els serveis de l’Administració de l’Estat i els seus organismes públics situats a Catalunya. Si de cas, són aquests serveis i organismes concrets els que s’ocupen de temes econòmics. Però bé, amb una conferència de perfil polític a la vista, fins i tot vaig pensar que potser la delegada portava bones notícies per als catalans.

En qualsevol cas, la conferenciant, una jurista especialista en dret processal i exdegana del Col·legi d’Advocats de Barcelona i que ara es dedica a la política militant, explicaria què fa el govern de l’estat espanyol per a una economia com la catalana que ve d’una crisi (en sentit ampli i inconcret) i que necessita reanimació.

Portava al sarró algun apunt per corregir en el futur el dèficit fiscal? Explicaria per què el 2021 l’Estat només havia executat a Catalunya el 35,7% de la inversió pressupostada? Compte, que per aquest concepte recordem que parlem de 1.330 milions evaporats, només el 2021, mentre a Madrid l’Estat es passava de rosca invertint no el 100% del que havia pressupostat sinó el 184%. Per situar-nos millor, en els 4 anys que van del 2018 al 2021, l’Estat ve d’executar el 54% del que ha pressupostat, incomplint inversions per valor de 2.738 milions; i independentment del que es pressuposta, en els darrers 8 anys, l’Estat inverteix a Catalunya entre 630 i 950 milions anuals, que deu ser el que els governs d’Espanya creuen que ens mereixem, res més.

Amb tots els respectes, la Sra. Gay va fer un acte de propaganda política en què Catalunya i l’economia catalana eren una anècdota

Lamentablement, la conferència de la Sra. Gay no anava d’economia específicament catalana. El més rellevant que va dir sobre Catalunya van ser tres coses:

  1. La frase tòpica del “Catalunya segueix essent el motor econòmic d’Espanya”, la qual cosa, en la pràctica, no serveix per a res, a no ser que siguis d’aquells que es conformen amb copets a l’esquena encara que et tinguin travada la mà a la butxaca.
  2. A Catalunya li toquen 8 milions d’euros dels 54 que el govern de l’Estat dedicarà a les famílies per a l’adquisició de llibres de text i material didàctic.
  3. Sense donar cap concreció, va dir que el govern espanyol havia invertit 2.200 milions d’euros a Catalunya per al desplegament dels fons europeus i que 4.400 empreses ja han rebut fons.

Més enllà d’aquestes cireretes a la catalana, engrunes econòmiques i inconcretes en la relació entre Catalunya i Espanya, la delegada va parlar de mesures econòmiques del govern espanyol per a tot l’Estat, no pas per a Catalunya, que era el titular de la seva intervenció: mesures anticovid (ajuts directes, rebaixes fiscals, crèdits ICO), reforma laboral (aquí va precisar que 300.000 catalans i catalanes s’han beneficiat del contracte indefinit), el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que si Espanya és el motor d’Europa, que si es fa una política econòmica amb responsabilitat fiscal, justícia social, que si salari mínim, que si l’ingrés mínim vital (aquí va precisar que 95.000 catalans i catalanes se’n beneficien). Tot plegat, polítiques generals per a tot l’Estat, no pas pensades per reactivar específicament l’economia Catalunya, que era del que havia anunciat que parlaria. La seva era una conferència sobre la reactivació de l’economia espanyola, i això no és cap crítica, és una constatació objectiva.

No estic segur que ni pel càrrec ni per la seva especialitat professional fos la persona més indicada per parlar dels temes que s’esperava que tractés (qüestions nuclears de l’Estat amb Catalunya, que n’hi ha unes quantes). En qualsevol cas, va perdre una ocasió per fer-ho acompanyada dels tècnics de l’Estat aquí i de tècnics de Madrid. En comptes d’això, amb tots els respectes, la Sra. Gay va fer un acte de propaganda política en què Catalunya i l’economia catalana eren una anècdota. La mateixa conferència l’hauria pogut fer a Melilla, retocant un parell de serrells. Li hauria servit perfectament.

Francament, tot plegat, poc seriós per part d’una persona competent com la Sra. Gay. No xoca que ara ocupi un càrrec polític, esclar, el que xoca és que segueixi l’estela dels que des de Madrid menystenen Catalunya i pensen que als catalans se’ls distreu amb cançons i amb sopars de duro.