Durant la seva declaració davant del Tribunal Suprem Jordi Cuixart va fer constar que és empresari, una circumstància de la seva vida que potser no és gaire notòria però que resulta molt rellevant per entendre la seva personalitat. Perquè a més d’empresari crec que és un emprenedor de pura raça.

Sense que el fet empresarial li vingui de família, en Jordi Cuixart va néixer al Vallès en un entorn industrial que el va marcar professionalment. Especialment pel fet que s’hi dona una àmplia presència d’empreses del sector de maquinària per a envasament i embalatge. En format minimalista vaig recollir la seva trajectòria empresarial a El Punt Avui del 6 de març del 2019. En síntesi, Jordi Cuixart va ser (i és) un esperit emprenedor esdevingut empresari abans de fer 30 anys. Amb dos socis més el 2003 crea la seva empresa dedicada a la maquinària per a l’envasament monodosi de sectors com ara el farmacèutic, l'alimentari o el cosmètic. De les que estan exclusivament especialitzades en aquest tipus d’envasament, la seva empresa és una de les líders mundials i competeix amb fabricants alemanys, japonesos i italians. Després d’esdevenir president d’Òmnium Cultural, i encara més justificadament després del seu empresonament, el 2017 va passar a ser president de la companyia, i va deixar la direcció en mans dels seus socis. L’equip en qüestió, amb ell al capdavant, ha construït una mitjana empresa especialitzada, ultratècnica, que exporta pràcticament tota la seva producció.

El Jordi Cuixart que hem pogut conèixer fins ara en la seva dimensió més social i de pres polític es posa en relleu discretament en múltiples aspectes de la manera d’entendre i de gestionar la seva empresa. Tal com acostumen a fer les persones del seu perfil emprenedor, té unes poques idees molt clares que són les que guien la seva gestió al capdavant de l’organització. Entre aquestes idees hi ha mantenir-se permanent al dia tecnològicament, una obsessió per la qualitat i pel control dels preus, servei als clients, lideratge dintre l’organització i compromís. Sobre aquestes dues darreres val la pena aturar-s’hi una mica.

Començant pel compromís, més enllà del que l’empresa assumeix amb els clients, internament es presenta en diferents dimensions. Destacaré els quatre que es desprenen de la informació amb què es presenta en societat:

1) Són valors corporatius l’ètica, la integritat i el respecte. Constitueixen els pilars de base del codi ètic de l’empresa, amb la proposta explícita d’aplicar-los sistemàticament en les seves relacions externes, sigui amb proveïdors, clients, col·laboradors, etcètera. Aquest codi ètic l’empresa se’l planteja com un instrument per contribuir als ideals d’equitat, dignitat i responsabilitat envers la societat.

2) Compromís amb les persones de l’empresa, que són considerades l’actiu fonamental de l’organització i que cal que subscriguin els tres valors del codi ètic indicats abans. A part d’això, es persegueix i es demana austeritat, passió pels reptes, empatia i resiliència, motivació i il·lusió, excel·lència i competitivitat, i transparència, entre d'altres.

3) Dissenys de maquinària i processos compromesos amb la sostenibilitat dels envasos i el consum energètic.

4) Compromís social, amb la participació de l’empresa en programes inclusius que donin suport a la cultura local, a la implicació de formació dual, entre d'altres.

Per tot plegat l’empresa d’en Cuixart està assentada sobre uns principis de competitivitat, però a diferència d’algunes empreses en què compromisos com els indicats són una mena de bla-bla-bla per quedar bé, en el cas d’en Cuixart es procura que s'apliquin escrupolosament perquè formen part de l’ADN de l’organització... i de l’empresari en qüestió.

L’altre aspecte que val la pena destacar d'en Jordi és el seu lideratge. Pel que jo el conec i pel perfil d’organització que ha construït, es tracta d’una persona que, a més de tenir idees clares, és capaç de dur-les a la pràctica. I ho fa treballant molt i transmetent el seu entusiasme a l’organització. Com a bon emprenedor, ha encapçalat un equip fins que ha portat l’empresa a ser un cas d’èxit. Ho ha fet com els millors empresaris, que no neixen sinó que es fan, a còpia d’iniciativa, perseverança, convicció i, segurament, una mica de sort.

Davant del Tribunal Suprem va dir que era un empresari, i ho continua essent malgrat que estigui injustament entre barrots. En Jordi Cuixart manté el seu esperit emprenedor, fins al punt que bona part dels principis que ha aplicat a la l’empresa els ha aplicat al seu compromís social al capdavant d’Òmnium Cultural. I així, a més d’haver-se convertit en líder d’una empresa, també ha esdevingut (i això probablement es reforçarà en el futur) un líder social.