La invasió a Ucraïna ha desencadenat tantes sancions econòmiques a Rússia que no seria d’estranyar que el país ben aviat fos declarat un estat en fallida en termes de finances internacionals, i que anés abocat a l’autarquia i a l’empobriment de la població. Només una superpotència econòmica i militar com la Xina, que comparteix sistema polític autocràtic, pot alleujar parcialment els efectes de les sancions. Tot i això, l’economia russa té mala peça al teler.

Des del bloc de sistemes democràtics, el conflicte bèl·lic en qüestió té greus conseqüències sobre les seves economies, i més en tindrà si la confrontació dura molt. Per començar, ha desencadenat un factor lligat a les crisis: la incertesa sobre l’abast i la durada del conflicte. La incertesa és una variable que influeix de manera determinant sobre les decisions empresarials (d’inversió, d’exportació, d’investigació...) i les famílies (consum i inversió).

Ha estat àmpliament estudiat que històricament les guerres provoquen caigudes del consum i de la inversió, augments de preus, augments de l’endeutament públic, caigudes de l’ocupació, entre altres. En un terreny més concret d’aquesta guerra específica, resulta que Rússia i Ucraïna són grans proveïdors en els àmbits energètic i de matèries primeres alimentàries, i això ja s’ha traslladat a les nostres famílies i al nostre sistema productiu.

En primer lloc, a remolc del gas i del petroli rus, el preu de l’energia s’ha disparat més del que ja ho estava fent el 2021 sense guerra. L’augment de preus té unes conseqüències nefastes sobre les famílies i sobre els sectors que en són més consumidors, com algunes indústries i el transport, que veuen créixer els seus costos. En segon lloc, la disrupció del proveïment de matèries primeres alimentàries (com cereals o l’oli de gira-sol) ja ha provocat escassetat i d’augments de preus en tota la cadena alimentària, que se sumen als augments de l’energia. La situació és particularment difícil per a aquelles empreses que no poden repercutir els augments cap al client (una enquesta de Pimec sobre els augments de preus de les compres el 2021 indica que el 46% de les pimes industrials no van poder repercutir els augments de costos).

Hi ha 71 filials d’empreses catalanes que estan instal·lades a Rússia i 11 a Ucraïna. Aquestes poden patir. També ho farà qui depengui molt del turisme rus

Específicament per Catalunya, els efectes directes de la guerra els ha recollit un primer document d’ACCIÓ titulat Impacte econòmic del conflicte entre Rússia i Ucraïna. En síntesi, l’exposició directa de l’economia catalana és baixa. En comerç exterior, tant exportacions com importacions amb els dos països representen una fracció petita, amb percentatges sempre inferiors a l’1% dels totals. En matèria d’inversions, la dels països afectats cap a Catalunya (concentrada en la construcció i les activitats immobiliàries), no és significativa (menys de l’1% del total en els darrers 5 anys). La inversió catalana als dos països és pràcticament nul·la.

Si de cas, resulta rellevant que hi ha 71 filials d’empreses catalanes que estan instal·lades a Rússia i 11 a Ucraïna. Aquestes poden patir. També ho farà qui depengui molt del turisme rus. Per bé que globalment té una importància relativament baixa (4,1% dels visitants estrangers i 5,5% de la seva despesa el 2019; un 1% dels visitants i 1,6% de la despesa el 2021), pot resultar significatiu en algunes zones de Catalunya com ara Lloret o la Costa Daurada. El turisme rus serà igual a zero, desapareixerà mentre duri el conflicte. I si la política russa torna als anys cinquanta del segle passat, seguirà a zero durant força temps. En la mateixa línia, la notable presència de propietaris russos en el sector immobiliari català sembla condemnada durant bastants anys, sigui quina sigui la fi del conflicte. El món democràtic fuig d’allò que porta l’etiqueta russa com qui fuig de la pesta.

En definitiva, malgrat impactes puntuals de la guerra (agroalimentari, turisme, immobiliari, empreses instal·lades allà), el gruix de l’afectació de la guerra per a l’economia catalana serà la mateixa que la resta del món: acceleració de la inflació, desabastiments d’alguns productes i passar a consumir-ne menys o a substituir-los per altres. En el terreny macroeconòmic, s’alentirà el creixement del PIB, la creació d’ocupació, augmentaran els tipus d’interès, etcètera. Un daltabaix general considerable, que ja despuntava a nivell mundial durant la crisi de la pandèmia, però que la guerra ha accelerat i agreujat. No hi ha dubte que, malgrat trobar-nos declaradament en una crisi en múltiples àmbits, l’economia trobarà nous equilibris en uns mercats dels quals han sortit d’escena actors rellevants de l’energia i d’algunes matèries primeres. Però això no és la fi del món. La fi del món és entestar-se, al cost que sigui i amb els mitjans que calgui, a fer la guerra.