Acabada la verema d’enguany, el sector vitivinícola ha afegit a les polèmiques anuals relatives al preu del raïm un cas de jutjat de guàrdia. Aquest diari informava a la secció El Caso del passat 21 d’octubre sobre una presumpta macroestafa de milions d’ampolles falses, comunicada pels Mossos d’Esquadra. Una falsificació massiva d’etiquetes de la DOP Priorat i les DO Montsant i Terra Alta, per part de l’empresa Reserva de la Tierra, SL, una comercialitzadora amb unes quantes societats participades, que té de referència en alguns supermercats el vi de taula de marca Elegido.

En el seu compte de Linkedin l’empresa es presenta com un grup d’elaboració i embotellat de vi per a la seva distribució al mercat espanyol i l’exportació a mercats d’Europa, Àsia i Amèrica, tot el món com si diguéssim. Al mateix compte, l’empresa afirma que controla 5.000 ha de vinya, que té 5 cellers propis i 2 de participats. Tanmateix, al sector dels viticultors i elaboradors de vins del sud de Catalunya a aquesta empresa se la coneix com a comercialitzadora. La seva capacitat de “producció” (100 milions d’ampolles anuals) i d’emmagatzematge (30 milions de litres) és, literalment, enorme.

Seguint el comunicat que van fer al seu dia els Mossos, el presumpte frau perpetrat per l’empresa també tindria una dimensió enorme. Ja es veurà què hi diu la justícia espanyola. Més enllà del delicte en un sector arrelat a la terra pel que personalment una estima especial, una de les coses que més m’ha dolgut és que, si es demostra, algú s’ha aprofitat d’una gent que ha apostat per millorar la qualitat i per assegurar-la davant del consumidor de manera certificada, sota l’etiqueta DO.

Bona part del vi tranquil embotellat i de qualitat que produeix Catalunya ve emparat per onze DO (Alella, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta), que agrupen més de 600 cellers en total i que es governen per estrictes reglaments en el cultiu i en l’elaboració, de manera que surten al mercat amb garantia i prestigi comercial guanyat a pols. La prova la tenim en la penetració en el mercat català d’aquests vins a la que em referia en un article recent en aquest mateix diari.

 

El sector vitivinícola fixa usos rurals específics, arrela la població, reequilibra el territori, és un element d’identitat cultural de primer ordre, configura bellíssims paisatges, respecta la tradició alhora que modernitza les poblacions

El fet que el del vi amb DO sigui un sector en creixement a Catalunya, no ve de l’aire del cel. És el resultat, com a mínim, de dues forces: d’una banda, la progressiva entrada de productors de raïm en el món de l’elaboració i, de l’altra, de l’aposta decidida dels elaboradors (antics i nous) per fer vins cada vegada millors. Uns i altres han arrossegat el món de la pagesia viticultora cap a la producció de raïm, també, amb criteris de qualitat. Els esforços aplicats en aquest sector són una mostra de la innovació, de la capacitat emprenedora i de l’orientació cap a allò que el mercat més valora.

Davant d’aquest esforç, encara sap més greu que algú se n’hagi pogut apropiar de manera fraudulenta. Els perjudicats directes són els elaboradors, els viticultors d'aquest vehicle que han estat capaços de construir per garantir la qualitat que són les DO. També són perjudicats els consumidors, és clar, que compren un producte al qual li han falsificat el carnet d’identitat.

Tanmateix, més enllà de la seva dimensió econòmica, el sector del vi certificat reuneix atributs que el fan, a parer meu, extraordinari. Si hagués de citar-ne un que crec que és molt valuós, citaria el de la seva contribució territorial: fixa usos rurals específics, arrela la població, reequilibra el territori, és un element d’identitat cultural de primer ordre, configura bellíssims paisatges, respecta la tradició alhora que modernitza les poblacions, etcètera. En algun sentit, una manera de veure el sector que ens ocupa és que les DO no tenen vins, el que tenen són raïms, del seu territori, que després converteixen en vins.

Per això encara sap més greu que algú es pugui enriquir a base d’enganyar en un element tan sensible de la nostra societat i, en definitiva, del nostre país, com és el territori. L’empresa sosté que no ha enganyat quant a l’origen geogràfic dels vins, ni tampoc quant a la seva qualitat. Li podem donar el benefici del dubte, però, si ha enganyat amb les etiquetes de DO, quina credibilitat té en afirmar que no ha enganyat en altres coses?

Esperem que s’aclareixi el que va fer l’empresa en qüestió. I com més aviat millor, que les DO del vi, i la resta de DO, no es toquen!

Modest Guinjoan, economista.