La caiguda del consum privat en les primeres setmanes de confinament ve en bona part determinat pel fet que ha desaparegut molta de l’oferta habitual, com ara ferreteries, botigues de roba, bars, restaurants, cultura, oci, serveis de cura personal i un llarg etcètera. El consum privat haurà caigut en un mes més de la meitat respecte a un mes normal, com recollia en el meu darrer article.

En una situació de manca d’oferta com l’actual es compren les coses essencials per sobreviure físicament (alimentació, neteja i higiene) i farmàcia. Es gasta menys perquè es poden comprar poques coses; però a això s’hi afegeix que moltes persones i famílies han vist baixar el seus ingressos actuals i preveuen que baixin també els ingressos futurs. De moment com a grans grups que han quedat fora de l’abast de la crisi destaquen els treballadors dels sectors anomenats essencials (sempre que no se’ls hagi reduït el salari), els jubilats, els empleats del sector públic i organismes que en depenen, i algun més que, per ara, mantenen assegurats els seus ingressos.

I quins són els principals col·lectius que veuen reduïda la seva renda personal i, per tant, la seva capacitat de consum? En primer lloc, els treballadors sotmesos a un ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació): més de 603.000 persones, és a dir un 22% dels afiliats al règim general de la Seguretat Social, la majoria dels quals passen a cobrar una prestació per desocupació del 70% de la base reguladora del seu sou brut els primers 180 dies (després el 50%).

En segon lloc hi ha els autònoms (amb empleats o sense) que han cessat o que han reduït molt la seva l’activitat. Si han fet els tràmits pertinents poden accedir a diferents prestacions de caràcter molt limitat i temporal, amb el resultat de menor renda. Els autònoms que no s’acullen a l’ajut en qüestió perquè treballen a mig gas, han vist reduir els seus ingressos de manera alarmant, i sense cap xarxa sota seu. De moment tots plegats han pagat les quotes a la Seguretat Social de març i les hauran de seguir pagant (amb moratòria, si ho demanen) en el futur, per tant, menys renda disponible.

L’estat espanyol ha reaccionat cobrint les necessitats d’ingressos de mínims de la major part de la població més vulnerable. No és clar que hagi fet el que calia amb els ingressos dels que generen riquesa, les empreses i els autònoms

En tercer lloc, tenim els treballadors que, a remolc del Covid-19, han passat a engreixar les xifres d’atur. Al mes de març els aturats registrats han crescut en 21.833 persones, per a situar-se en la xifra de 417.047 persones el total d’aturats. Si a aquests els afegim els ERO, els desocupats s’enfilen fins l’estratosfèrica xifra d’1.020.000 treballadors, el 26% de la població activa catalana). Tots ells segueixen ingressant, sí, però bastant menys que quan treballaven.

La crisi sanitària també ha afectat els treballadors de l’economia submergida, la majoria dels quals han deixat de treballar i han passat a dependre dels ingressos d’altres membres de la família o de subsidis per a persones vulnerables que l’Estat ha activat de manera urgent i extensiva. Un exemple el tenim en un col·lectiu tan específic com els empleats de la llar. Tot ells tenen menor capacitat de consum que un mes enrere.

Per a tots els afectats per la crisi sanitària, hi ha algunes mesures orientades específicament al primer concepte de despesa, que és l’habitatge. L’Estat ha arbitrat mesures per a alleugerir lloguers i hipoteques, la qual cosa fa augmentar temporalment la seva renda disponible. Però fa baixar la dels propietaris. En aquest sentit, també cal tenir presents els múltiples afectats per la reducció dels rendiments i del valor d’actius patrimonials privats (fons de pensions, fons d’inversió, valors, etc.). També gasten i gastaran menys.

Tot plegat, un panorama que es reflectirà en les xifres de consum privat del darrer mes i, per tant, en el PIB de la nostra economia. L’estat espanyol ha reaccionat cobrint les necessitats d’ingressos de mínims de la major part de la població més vulnerable. No és clar que hagi fet el que calia amb els ingressos dels que generen riquesa, les empreses i els autònoms. Ni tampoc amb els ingressos i despeses de l'administració pública.

Modest Guinjoan, economista.