Davant del rebrot alarmant de la pandèmia, el govern català acaba d’anunciar una sèrie de mesures restrictives que afecten sobretot activitats de serveis que ja havien quedat profundament tocades amb l’estat d’alarma del març passat. Per frenar el rebrot i evitar mesures tan dràstiques i generals com les que es van prendre durant el confinament, es restringeix més l’activitat en sectors que darrerament ja la tenien restringida, com són la restauració, el comerç al detall i les activitats recreatives i esportives. No són sectors menors des del punt de vista quantitatiu:

  • Els serveis d’allotjament i restauració compten amb 240.000 afiliats a la Seguretat Social, una part considerable dels quals ja venia de patir la paràlisi del turisme; ara li tocarà a més la frenada temporal del mercat interior. Els ERTO tornaran a créixer.
  • El comerç al detall, que compta amb 326.000 afiliats, també veurà restringit l’accés als seus establiments, i els ERTO també tornaran a créixer.
  • Les activitats recreatives i esportives, que compten amb prop de 65.000 afiliats a la Seguretat Social, ja venien profundament afectades i ho seguiran estant, en aquest cas probablement amb un horitzó una mica més llunyà de relativa normalització de la situació.

El panorama que es dibuixa amb les noves restriccions no sorprèn a ningú, vista la magnitud de l’onada d’un rebrot que no s’esperava que arribés tan aviat. Personalment, opino que les mesures que s’estan aplicant són necessàries malgrat que són econòmicament molt doloroses. Una vegada més se’ns serveix a la taula el dilema de si acceptem més morts i afectats, a canvi de salvar una mica més l’economia, o bé si primem la salut a costa de ser més pobres.

Per sort, i potser per alguna cosa més que sort, a Catalunya no s’ha arribat a la situació de Madrid, on el problema és de paraules majors, de manera que ha requerit mesures també majors. Ara bé, a la vista dels mapes de risc de propagació del coronavirus a tot l’Estat, les perspectives no són pas bones.

El panorama que es dibuixa amb les noves restriccions no sorprèn a ningú, vista la magnitud de l’onada d’un rebrot que no s’esperava que arribés tan aviat

L’afectació de l’economia espanyola a remolc de la pandèmia és, ras i curt, extraordinària si la comparem amb altres economies europees i de la resta del món. Aquesta setmana mateix, el FMI ha publicat la projecció de variació del PIB per al 2020 i l’ha situat en el -12,8%, la caiguda més gran del que l’organisme anomena economies avançades (i recuperació del 7,2% al 2021). Li segueixen Itàlia, França i el Regne Unit, tots ells també fortament colpejats per la pandèmia, amb registres de caiguda de l’ordre del 10% respecte a l’any passat. En una línia semblant, en les seves previsions The Economist situa la reducció del PIB espanyol en el 12,6%. Dels 42 països que contempla el prestigiós setmanari, només un país es preveu que caigui més que Espanya, el Perú, amb una previsió del -13%.

Una altra gran variable macroeconòmica que és molt indicativa de cap on va l’activitat és el nivell d’atur. En aquest cas, el FMI estima que Espanya acabarà l’any amb una taxa del 16,8% de la població activa, enfront del 14,1% del 2019. De les 38 economies europees que detalla la institució, aquesta taxa d’atur prevista és la segona més alta, després de Grècia. Per sort, s’està parant el cop de la crisi sobre les economies domèstiques a base dels ERTO; i per sort les estadístiques d’atur no contemplen els afectats per aquest mecanisme excepcional com a aturats.

Ara bé, a la vista de l’anticipació, la velocitat i la intensitat amb què s’està desenvolupant el rebrot, no només aquí sinó també en altres països, molt em temo que les projeccions indicades abans resultin ser optimistes. Més aviat crec que ens hem de preparar per veure les taxes d’atur enfilar-se fins a cotes del 25%, com al 2012 i 2013, i a Catalunya no tan altes però per sobre del 20%. Entre altres coses perquè alguns dels afectats pels ERTO són, de facto, aturats que afloraran quan s’acabi la mesura de suport i quan tanquin, com es preveu, moltes empreses.

Sobre el PIB, el que es preveia que seria una V, amb recuperació del nivell previ, passa a ser una W, amb els tres palets del darrere més baixos que el primer; això si no som davant una dent de serra, amb el primer palet alt i la resta, tots baixets, abans no es trobi una solució contra el maleït virus.