En un article previ sobre l’informe de la Cambra de Comerç d'Espanya i el Consell General d'Economistes titulat 45 años de evolución económica, social y empresarial de las comunidades autónomas en España, em vaig quedar en el punt en què dos membres de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya tenien prevista una conferència sobre el tema. La conferència, celebrada el passat dia 3 de maig, va consistir en una valoració tècnica crítica del citat informe, al qual m’hi referiré com a Informe45.
Jordi Angusto i Josep Reyner, per videoconferència, van posar en dubte que les tesis de l’Informe45 siguin encertades. Ho van fer sobre la base del seu treball Evolució de les CC.AA. 1975-2019, una història d’èxit? Angusto i Reyner fan servir com a base les dades estadístiques que aporta el mateix Informe45. D’aquesta manera s’evita qualsevol discrepància de fonts d’informació heterogènies i/o que emprin metodologies d’obtenció diferenciades. L’Informe45 és essencialment un treball de perfil descriptiu, el d’Angusto i Reyner és un treball analític.
La resposta que donen els autors a la pregunta que es formulen en el títol del treball (i que jo he manllevat per titular aquesta sèrie de tres articles) és que, com a mínim, és discutible que ens trobem davant d’una història d’èxit. De fet, si un grata una mica, el qualificatiu adequat és que la resposta ha de ser que no. Vegem per què, en dues parts que els autors diferencien clarament: la primera relativa al producte per habitant i la segona relativa al finançament, sempre en l'àmbit de les diferents comunitats autònomes.
Un primer punt que els autors qüestionen de l’Informe45 és que en aquest es considera que la variació de la població als diferents territoris ve del cel, que és una variable que no té res a veure amb l’evolució de l’economia. Sembla força evident que un alt nivell d’activitat econòmica atrau població i que un baix nivell d’activitat econòmica expulsa població que, senzillament, busca treballar i guanyar-se la vida.
Madrid sembla la Meca, perquè centralitza les estructures públiques, té les infraestructures de mobilitat al seu servei, concentra la inversió pública estatal, es beneficia de l’efecte BOE i de ser el node central de grans empreses i, per acabar-ho d’adobar, practica dúmping fiscal
L’Informe45 fa servir com a mesura per determinar si s’ha produït convergència o divergència econòmica entre comunitats autònomes el PIB per habitant. Afirma que en el període considerat hi ha hagut convergència, atès que el diferencial entre regions d’aquest indicador respecte a la mitjana espanyola s’ha reduït: el 1975 era de 95 punts percentuals i el 2019 és de 65. Bàsicament degut a un apropament a la mitjana per part de les regions més desafavorides.
Angusto i Reyner demostren que la convergència de nivells de PIB/h és un “miratge”, perquè resulta que aquesta variable augmenta molt a les comunitats que perden població i molt poc a les que en guanyen. L’exemple més extrem és el de les Illes Balears, que ha multiplicat per 1,9 la població, però ha mantingut quasi estancat el seu PIB/h. A l’extrem oposat hi trobem Extremadura, que perd població però multiplica per 2,65 el seu PIB/h.
De fet, segons les dades aportades, si no es consideren les regions que han perdut població, el PIB/h comparat entre regions no només no ha convergit, sinó que s’ha dispersat més del que ho estava abans de l’estat autonòmic. La suposada convergència de PIB/h és deguda exclusivament a les regions en regressió demogràfica. A l’Informe45 es dona la paradoxa de considerar un èxit el creixement del PIB/h de les regions que han expulsat i perdut població; Angusto i Reyner ho consideren l’evidència d’un fracàs econòmic sense pal·liatius.
En paral·lel, s’ha produït un procés de concentració econòmica i demogràfica a la capital, Madrid. Les tres comunitats amb més pes de l’Estat (Madrid, Catalunya i Andalusia) suposen actualment el 51,8% del PIB total, 2,6 punts percentuals més que el 1975, bàsicament perquè Madrid n’ha guanyat 2,4. Madrid sembla la Meca (no ho diuen els autors, ho dic jo descansant en el que segueix) perquè centralitza les estructures públiques, té les infraestructures de mobilitat al seu servei (aeroport, xarxa AVE...), concentra la inversió pública estatal, es beneficia de l’efecte BOE i de ser el node central de grans empreses i, per acabar-ho d’adobar, practica dúmping fiscal. No és estrany que hagi fet el sorpasso en volum de PIB a Catalunya.
Altres autors, com Santiado Lago en un treball semblant de març del 2021 publicat per Funcas (40 años de descentralización en España (1978-2018): balance y perspectivas) arriba a una conclusió semblant a la d’Angusto i Reyner: “La política regional ha obtingut resultats discrets... L’efecte 'capitalitat' ha reforçat la posició de la Comunitat de Madrid i la convergència del PIB/h s’ha produït, sobretot, per la pèrdua de pes poblacional més que per un creixement del PIB superior a la mitjana”. Orígens diferents fan cap al mateix lloc.
Demà seguim amb la segona part de la conferència d’Angusto i Reyner sobre com veuen el finançament de les comunitats autònomes tal com es tracta a l’Informe 45.