"L'addicció del novel·lista és veure paral·lelismes i crear nexes"
Martin Amis

Us escric el dia de Sant Jordi, una diada per a mi molt especial, encara que em llegeixin amb la ressaca de les parades. El meu primer noviet, allà als vuitanta, va ser un català de dos cognoms a qui dec entendre d'una tirada la llengua, i que em portava una rosa quan al nord no sabia ningú de què anava aquesta moguda. Jo volia el llibre, a veure si m'enteneu; això dels sexes es va arreglar després. I el 23 és l'aniversari del meu pare, a qui acabo de fer bufar 85 espelmes. Ell és el responsable del frenesí pel nom Jorge a la meva família. Si arribo a néixer nen, m'hauria dit Jorge, i si la germana que em segueix hagués estat noi, seria Jorge, i la meva germana petita va ser el "Jorgito" que esperàvem fins que la naturalesa va dir una altra cosa, per la qual cosa no va ser fins al meu primer nebot, que es diu Jorge, que vam superar amb nota la dèria. Una obsessió familiar, ja ho podeu veure. Un dia especial i llibresc en què a més celebro amb la meva parella l'aniversari. Què no és per a mi el 23 d'abril? També soc escriptora i lectora irredempta, així que Sant Jordi forever.

Potser per això tinc els sentits ben desperts i, com tot lector ensinistrat, sé que la literalitat és un erm quan la profunditat del text pot portar-nos a altres cims. Algun dia parlarem de literatura, que no d'aquest mercat de l'objecte llibre que no deixa de ser una aberració comparable al turisme anihilador pel qual protestaven aquests dies els canaris. També sé que per llegir com un escriptor cal entrenar-se, i per això he estat llegint coses molt interessants de l'actualitat. Com la lectura de les eleccions basques, que no només ens deixa clar que el 70% dels bascos és sobiranista, sense presses però sense pauses, sinó l'evidència que el PNB es queda amarrat ja a Sánchez per a la resta de legislatura, com si fos un casament dels d'abans.

En aquestes circumstàncies, l'únic que conserva el botó per fer detonar la legislatura és Puigdemont. Això ho sap tothom qui no està cec! Fins i tot els més devora catalans de Madrid són conscients que la gran esperança blanca per desmuntar "el sanchismo" la representa qui fins fa uns dies anomenaven "el pròfug". En aquest context, sempre el context, sento Feijóo declarar: "Nosaltres no tenim gens d'interès que la gent estigui a la presó". Missatge xifrat, clar i net. Ja els he explicat altres vegades que el PP per no tenir no té ni la necessitat de trucar als jutges, en tenen prou amb deixar caure la idea. Enteneu què us dic?

El panorama és per ficar el nas en una novel·la i no sortir-ne en una temporada... o mai

També comprovo que el Constitucional avala la candidatura de Puigdemont: com si en un altre context no haguessin faltat voluntaris per aprofitar això de l'empadronament per impedir-li-ho! Missatge xifrat, clar i net. Els socialistes que no li volen tocar el que no sona i la dreta que li fa moixaines, sabent que no estan tan lluny ideològicament parlant i que no és tan esbojarrat pensar que estiguin farts de Sánchez, que, com està clar, depèn exclusivament de Puigdemont per continuar al capdavant del govern. Les eleccions basques sempre van ser un joc de nens al costat de la transcendència de les catalanes. Ja ho veureu.

Just el dia de Sant Jordi ha decidit també un jutge de l'Audiència Nacional reobrir el cas de l'espionatge al mòbil del president del govern espanyol, aquest tema que van judicialitzar amb l'expectativa que dormís el son del just o de l'injust. Ara resulta que el jutge Calama ha rebut una ordre europea d'investigació (OEI) emesa per les autoritats judicials de França que incorpora una investigació per múltiples infeccions amb el programari Pegasus inclòs el mòbil de Macron. Així que amb les dades tècniques que inclou ha reanimat la causa per veure què va passar amb els espanyols. Només cal recordar que Macron ja va acusar directament el Marroc d'aquest espionatge. I si Calama arriba a algun lloc al qual pot ser que no es volgués arribar? I si cal reinterpretar tantes coses en vista del que descobreixi aquesta investigació?

Els petits detalls que va sembrant l'autor intel·ligent són els més decisius. Només el lector habituat està capacitat a seguir-los. Als jutges els ha tocat el dos Karim Bouyakhrichan, el líder de la Mocro Maffia, aquesta que està a punt de convertir en un narcoestat Holanda i que va gosar amenaçar l'hereva del tron, que va passar un temps refugiada al nostre país. L'error, la descoordinació o la cagada. No és la primera vegada. Un "error" d'una jutgessa d'Alacant també va obligar a deixar anar tots els membres de la màfia russa considerats molt perillosos per la policia. Com vaig dir al seu dia, o són errors com una casa, i hem de fer front a un nyap d'aquesta mena, o alguna cosa tèrbola hi ha quan les màfies, totes i de tots els colors, es fan fortes al nostre territori, a la costa Mediterrània i fins i tot a Gijón. Les màfies viuen de corrompre. Els errors amb les màfies haurien, com a mínim, d'entrar en la matèria de la sospita. La independència jurisdiccional no pot tapar com una capa possibles forats negres. En quin moment tindrem una unitat d'afers interns del CGPJ que esbrini si tants errors que beneficien mafiosos són només casualitat? La fugida d'El Negro va costar al seu dia una querella per prevaricació de la Fiscalia a tres magistrats de l'AN. Allò va ser provocat per un enrenou polític, però ara ni enrenou ni investigació, res.

I, finalment, tenim el fulletó de la Fiscalia i el particular d'Ayuso. Deixant a banda els tripijocs i presumptes delictes del particular, la filtració de correus entre un advocat i un fiscal i l'eventual participació de la FGE està estripant no només el ministeri públic, sinó fins i tot l'associació progressista de fiscals, els membres de la qual han mostrat la discordança respecte a la decisió a prendre. Dos fiscals estan querellats. Qui investiga l'investigador? Pot la Fiscalia investigar els fiscals o el fiscal general pot impedir que s'intenti saber què ha passat? Aquest és el mar de fons, que acabarà, si no m'equivoco, amb l'admissió de la querella i la investigació judicial sobre el que va passar. El missatge xifrat en aquest cas anuncia més problemes que us aniré explicant.

El panorama és per ficar el nas en una novel·la i no sortir-ne en una temporada... o mai. No sé si us he confessat alguna vegada que jo, quan em jubili, em jubilaré dins dels meus llibres. I és que això meu amb Sant Jordi i amb els llibres és un romanç sense fi, l'amor veritable.