Si agafem les premisses de la fe Bahai, unitat i pau, ens pot semblar que estem davant d’una espiritualitat impossible. Aquesta religió que creu en la unitat essencial de les religions i de la humanitat, oprimida i encara avui perseguida, ve a dir que tots som un. De fet són molt acollidors, per tant, amb les altres religions i creences. Entenen que hi ha un Déu originari i diverses opcions al llarg del temps en què s’ha anat concretant. Així, valoren la llum que han ofert profetes com Abraham, Krishna, Zoroastre, Moisès, Buda, Jesucrist i Mohammed, i recentment, Bahaullah, el darrer i fundador de la seva religió.
Després de la Revolució Islàmica de 1979 a l'Iran, els Bahais, que precisament van néixer a Pèrsia, han estat perseguits com a minoria. Restriccions i discriminacions continuen per a aquesta comunitat. Els vaig conèixer fa 30 anys a Isaac el Cec, un bar gironí avui seu del Museu dels Jueus. A Catalunya, on van arribar el 1949, avui són un miler de persones distribuïdes per tot el territori.
Però per què els Bahai no són més coneguts i reconeguts? La seva bonhomia, el seu pacte de no agressió, la seva manera de ser condescendents (ells en dirien acollidors) amb les diferències, no els posiciona en aquest món de blancs i negres on ens hem instal·lat, no només digitalment. La seva visibilitat és petita, i el seu missatge es coneix però en petites dosis i només per gent que els té a prop.
La seva bonhomia, el seu pacte de no agressió, la seva manera de ser condescendents (ells en dirien acollidors) amb les diferències, no els posiciona en aquest món de blancs i negres on ens hem instal·lat
Tot i ser una minoria, no són pocs. Els Bahais van ser fundats per un noble persa que quan es va declarar missatger de Déu va ser torturat i empresonat, una constant en les religions que ja coneixem. Amb tot, el seu missatge va perdurar. Són més de 7 milions al món, i tenen 300 instituts de formació, 600 escoles i 70 agències de cooperació i desenvolupament. A l'Iran són 300.000 i anualment hi ha una celebració als jardins del Mont Carmel, a Haifa, on s’aplega un milió de persones. Existeixen set temples Bahai al món i Xile serà el vuitè. El pacifisme inherent a aquesta religió fundada a l'Iran el 1863 va fer que persones del món de la cultura de la pau s’hi adherissin, com Lidia Zamenhof, filla del fundador de l’esperanto. Lidia va néixer el gener de 1904 i va morir assassinada als camps 38 anys després, a Treblinka. El seu acostament a aquesta fe prové del pacifisme i feminisme que militava. Per a ella una llengua universal en què tothom s’entengui i una harmonia i pau mundials eren dues cares d’una mateixa moneda. Els Bahais no fan soroll i van predicant a qui els vulgui escoltar la noblesa de la humanitat, el desenvolupament espiritual, la fonamental igualtat entre sexes, l’harmonia entre fe i ciència i la centralitat de la justícia. Són aferrissats defensors de trencar amb prejudicis i discriminacions i propugnen un món on tots som una gran família. Un ideari que molts comparteixen arreu. Encara que no se’n parli, encara que sembli utòpic.