Hi ha homes que es fan capellans per ser mossens a centres penitenciaris. No els envien a la presó com a càstig, sinó que decideixen dedicar-hi la vida. Tota, a més. No és una opció postmoderna i líquida, de qui decideix fer un voluntariat curt o una experiència extrema. És per sempre. Es diuen mercedaris i enguany la seva Obra de la Mercè fa 800 anys. A l’Estat espanyol estan a 11 presons i són 25 els qui acompanyen interns a centres penitenciaris. Més important és que també tenen sis llars d’acollida on acullen 343 persones que surten cada any de la presó. Quan vaig començar a fer periodisme religiós, la pastoral penitenciària era un dels àmbits que m’interessaven més. Era un món difícil on la religió hi tenia un paper. Déu també existeix entre reixes, em comentaven els voluntaris. De fet, els sacerdots dedicats a l’àmbit penitenciari són gent marcada per la vida i que no et venen amb sermons que no es creuen. Déu a la presó no és una broma. Els mercedaris, com altres ordes i congregacions que han optat per la part difícil, són gent robusta. Estem parlant de persones que atenen gairebé 9.000 persones a centres penitenciaris catalans. No només són els mercedaris, sinó altres sacerdots i voluntaris. L'Església, des dels seus inicis, s'ha preocupat dels presos, tal com consta en el llibre dels Fets dels Apòstols i a la Carta als Hebreus. Jesucrist també va ser un intern i es va identificar amb els presos (capítol 25 de l'evangeli de Sant Mateu).

Els mercedaris volen la redempció de l’ésser humà, que ningú quedi exclòs, que per sobre de tot es recordi que la persona és persona. Humana

La Mare de Déu de la Mercè (24 de setembre) rep copes de futbolistes però sobretot acull les pregàries de molts interns que la veuen com a redemptora dels captius, una frase que els meus alumnes avui no entendrien i que hauria de formular millor. Salvadora de les persones que estan privades de llibertat, sota opressions diverses i que pateixen persecucions, podria intentar dir. Els mercedaris diuen que la fe, la llibertat i la dignitat humana són els seus reptes. Volen la redempció de l’ésser humà, que ningú quedi exclòs, que per sobre de tot es recordi que la persona és persona. Humana. Es remunten al segle XIII, quan en les tensions entre els regnes cristians i
musulmans es generaven captius, persones que eren empresonades i reduïdes a mercaderia humana per debilitar l’enemic, i no es feia diferència entre homes, dones o nens, ciutats o camp. Un mercader anomenat Pere Nolasc va crear una institució per tenir cura dels captius pobres i ho va fer per misericòrdia, per pura “mercè”. Neix com a orde religiosa el 1218 a Barcelona a la catedral de Barcelona i entre les seves obres hi ha l’Hospital de la Caritat de Santa Eulàlia de Barcelona. Avui els mercedaris veuen a la Mare de Déu de la Mercè com l’autèntica fundadora de la seva obra, i segueixen el principi del compromís cristià a favor de l’alliberament dels captius. Els
cristians tenen el deure, tots, de visitar els presos, tal com ho demana un dels textos de l’Evangeli. No és, per tant, cap excentricitat que hi hagi, als centres penitenciaris, religiosos i capelles, i també pastors protestants i membres d’altres institucions religioses que atenen els interns. La família mercedària avui està composta per diferents instituts, des de l’Orde masculina de la Beata Verge Maria de la Mercè fins a la branca femenina de les Monges de l’Orde de la Beata Verge Maria de la Mercè o les Mercedàries Descalces. També hi ha congregacions mercedàries, com l’Institut de Religioses Mercedàries Missioneres. L’acompanyament que fan als interns és educatiu, amb tallers, campaments, acompanyament personal, i se’ls ofereix ajut espiritual, familiar, jurídic i també material, perquè no només de paraules viu l’home. Els mercedaris hi són abans, durant i després (de la presó). Van néixer a Barcelona. No sé com no exportem institucionalment i des de la societat civil notícies com aquesta, i ho propaguem amb més força. La Mercè és fruit de la voluntat de gent que a casa nostra es va mostrar sensible a les captivitats del món.

Celebrem amb vigor, doncs, obres com les de la Mercè, que són un exemple eloqüent per a tothom. Barcelona té poder, també des de les presons.

Míriam Díez
opinió Sang fraternal Míriam Díez
Míriam Díez
opinió Dorothy Day o el periodisme rebel Míriam Díez