No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona o pensar en els musulmans només pel Ramadà és un clàssic. Però és un fet que, més enllà del dejuni, els musulmans mengen i regulen la seva vida durant tot l’any, i ho fan sota un concepte desconegut per molts, el halal. A Barcelona els serveis halal (en àrab, “lícit”) estan creixent. El halal és un sector multimilionari que ha trobat a la ciutat un bon terreny de cultiu. Halal no és només el menjar apte per als milions de musulmans del món (també turistes), sinó que és un sector en auge. Des de la cosmètica o la vestimenta a la parla i l’alimentació, passant per tot un sofisticat sistema de certificacions que dictaminen què està permès i què no. Javier Albarracín és un dels experts d’aquest món. M’explica que des de fa uns anys Barcelona ha esdevingut una ciutat amb molta oferta d’aquesta índole i que, tot i que universalment el halal varia, hi ha alguns comuns denominadors que en el món occidental estan establerts sobretot per la xaria o llei islàmica. El barri on treballo, el Raval de Barcelona, està farcit de possibilitats halal. El halal no és un caprici, té un sentit, que els musulmans troben escrit a l’Alcorà, un llibre que conté referències tant al halal com al haram, les substàncies no indicades com ara la carn de porc, la sang i l’alcohol.

Tampoc no passarà res si un musulmà no té aliments adients a l’abast. La clemència i la misericòrdia d’Al·là es veu a la sura 2: 173 de l’Alcorà, en què s’aclareix que, si els fidels no troben aliments halal, poden triar una altra opció. El peix i el marisc ja es consideren halal sense que hagin de seguir cap tractament. A les carnisseries la qüestió es complica. La carn ha de venir d’animals sacrificats segons unes pautes concretes, i tindríem el halal dhabiha, el que minimitza el dolor de l’animal perquè se’l mata d’un cop dràstic i ràpid. Hi ha fórmules més laxes, com el halal basmala, que consisteix a pronunciar una fórmula abans d’ingerir un aliment, que així esdevé halal. En un context de normes dietètiques, el porc i la sang són haram.  Els ocells en general són halal, excepte si són caçadors.

Les finances halal també estan creixent. A Barcelona n’hi ha un centre d’estudis i de difusió. A Espanya, però, encara no hi ha ofertes financeres ni banca halal que compleixi amb tots els requisits de la llei islàmica en la matèria.

També els dibuixos animats s’han apuntat al halal. De fet, fa dos anys els líders musulmans australians van llançar un projecte per substituir la sèrie Peppa Pig, que consideraven poc adient per als nens i nenes musulmans. L’alternativa és semblant; evidentment, la protagonista no és un porquet i es mostra una versió políticament correcta i allunyada dels valors de la societat occidental.

El halal no és una manera diferent de menjar, sinó una cosmovisió, i és sensat escoltar els motius que duen milers de persones —moltes i en augment— a tot al món a seguir-la. No ho fan per motius estètics sinó ètics. I el halal també té a veure amb allò que abans en dèiem urbanitat: males paraules i males maneres es desterren perquè no són pures. És cert que el discurs del puritanisme pot ser contraproduent i perillós, però la narrativa de l’aquí-val-tot també és arriscada i no ens duu a una civilització més brillant.