La xarxa social TikTok ha desbancat per divertida, àgil i addictiva les altres xarxes que coneixem. En el meu imaginari, TikTok és el lloc on la meva neboda Maria balla amb unes coreografies que jo no aconseguiria mai a no ser que m’apuntés a un curset de contorsionisme. La investigadora Verónica Israel ha plantejat a les meves alumnes com les religions fan servir TikTok per connectar amb els seus usuaris. Hem vist de tot. Des de jueus dissidents amb la seva comunitat fins a un matrimoni musulmà que ens revela els secrets de l’Alcorà, com per exemple que el mot any surt 365 vegades al text sagrat de l’islam. També hi ha mossens catòlics que ballen, monges que expliquen acudits, budistes que ensenyen a meditar sense riure.
TikTok també es coneix com a Douyin a la Xina i és una aplicació per crear i compartir vídeos curts. El propietari és ByteDance. Tinc alumnes que reconeixen que hi dediquen molt de temps diàriament. Els vídeos són molt curts: entre 3 i 15 segons, i els que surten en bucle poden arribar a un minut. Ara penseu que estem ensenyant, a l’escola, a la universitat, a cicles formatius… a alumnes que s’estan acostumant a una atenció que de mitjana arriba a 15 segons. Els professors han de ser els mestres de la síntesi, de la depuració perfecta dels conceptes. O unes fures de l’entreteniment, uns autèntics actors de teatre que impliquen i atreuen l’atenció de l’espectador, que ja no és espectador, també participa.
Entendre que les religions tenen també un aspecte de diversió costa. Comprendre que la tecnologia pot ser una aliada per transmetre un missatge de manera no jeràrquica ni avorrida, també
He de confessar que, mirant alguns d’aquests vídeos religiosos, algunes persones religioses no se senten precisament còmodes. Veure religioses fregant i rient, franciscans a la cuina dient que no estan amargats, salesians a una biblioteca estudiant i rient o sacerdots passant el rosari i ballant, pot costar una mica de digerir. També hi ha comunitats que ho fan servir com a reclam per demanar ajuts: hem de reparar el campanar, necessitem fons per ajudar els sensesostre, etc. És una qüestió de sensibilitat, només? Probablement, no. Entendre que les religions tenen també un aspecte de diversió costa. Comprendre que la tecnologia pot ser una aliada per transmetre un missatge de manera no jeràrquica ni avorrida, també, i hi ha persones reticents a l’imperi de la diversió i al supermercat divertit religiós. Darrere d’aquesta aparent festa de la superficialitat hi ha aspectes que no es poden negligir. Les diferents religions i branques espirituals no fan el lleig a les noves tecnologies. La gent jove que forma part de les comunitats religioses no demana permís a ningú per expressar la seva fe i la seva espiritualitat com, quan i amb qui vulgui, amb abast mundial. La necessitat de connexió de les religions es fa palesa amb aquestes eines que busquen sortir del solipsisme i de la manca de comunitat real entre els membres d’un mateix grup. A TikTok es produeix també el diàleg interreligiós: hi ha vídeos d’un jueu dialogant per exemple amb un musulmà, i interactuen de manera divertida i distesa. Les religions no volen aparèixer com a substitutes de la diversió, sinó també tenir-hi un peu. No es tracta d'escollir entre mirar TikTok o anar a missa o al culte, sinó de poder fer ambdues coses, possiblement no alhora.