Entren un rabí, un imam i un mossèn en una casa. I la llar no és l’escenari típic d’un acudit, sinó una nova realitat que s’està construint a Berlín. Una sola casa amb tres religions dins. La House of One.  Un sol edifici acollirà tres edificis religiosos: una església cristiana, una mesquita musulmana i una sinagoga jueva. A Berlín són creatius, i tot i que els experts en tendències i arquitectura aconsellen mirar Varsòvia com a nou hub de tot allò que es posarà de moda, a Berlin-Mitte ja comença a caminar aquesta idea que als més puristes de la religió els pot semblar una autèntica aberració. Un edifici singular, únic. S’està construint en un terreny de 70 metres en una de les típiques i amples avingudes berlineses. En època del Mur (Berliner Mauer), aquí mateix hi havia un pàrquing. Abans aquest era també el lloc de la  Petrickirche, una església que es va destruir durant la Segona Guerra Mundial. A Berlín s’ha destruït molt i té tot el sentit del món que sigui una ciutat que vol construir.  

Des del 2009 que sento a parlar d’aquesta idea, que ara agafa forma. Es va llançar un concurs en què 208 projectes de catorze països competien. Finalment, els arquitectes Kuehn-Malvezzi en són els guanyadors i ja estan ideant el nou espai religiós en què fidels de tres religions pregaran junts. Sembla fàcil. És gairebé impossible. Un espai comú central assegurarà que es puguin fer activitats i que no sigui només una zona per a intercanvis interreligiosos amb membres de cadascuna de les religions. La Casa vol estar oberta a gent del món de l’empresa, la cultura, la política, seguidors d’altres religions i especialment a gent que no s’identifica amb cap religió. És un espai per dialogar entre aquests grups i les tres religions i no una casa per cristians, musulmans i jueus. El món és molt més gran.

Una de les primeres crítiques que ha rebut el projecte és que es promou una sola religió estàndard. Els promotors consideren el contrari. No busquen cap denominador comú teològic o ètic a la baixa. La mateixa arquitectura de la Casa ho dóna a entendre. Hi ha tres sales sagrades (una església, una mesquita i una sinagoga) separades  per pregar. Però els espais comuns possibiliten el contacte entre les tres confessions i sobretot amb la societat, i així cada religió guanya amb perspectives diferents i pot enriquir la pròpia identitat. La Casa està ideada per ser al mateix temps un espai de pregària i d’aprenentatge. Les religions tindran el seu propi espai, però l’edifici es convertirà en un punt important de referència al cor de Berlín i hauran de fer accessible la seva fe a gent que s’hi acostarà per curiositat, interès genuí o també amb escepticisme. Ara estan recollint fons per poder iniciar les obres el 2019 i persones i institucions s’hi estan implicant: entitats acadèmiques ofereixen cursos, imams, rabins i pastors ja s’han posat a disposició, però també músics, artistes i escriptors. Darrere del projecte hi ha una associació, la House of Prayer and Learning Petriplatz Berlin, i en formen part entitats com ara la Comunitat Jueva de Berlín, el Fòrum pel Diàleg Intercultural (musulmà) o diverses entitats evangèliques com l’Església Evangèlica de Berlin-Stadtmitte.

L’espai està ideat per acollir exposicions, lectures, seminaris, festivals, i vol ser un laboratori obert d’idees. Una proposta que podria venir cap a Barcelona, que ja s’ha inspirat en Berlín per organitzar la Nit de les Religions, una iniciativa que també va sorgir a la capital alemanya.

El rabí Andreas Nachama, del consell d’administració, ja ha advertit que la idea no és de “barrejar o confondre les religions”, sinó “acostar-les i fer-les dialogar, entre si i amb els altres”. La coexistència no només pacífica sinó productiva de les religions amb gent que no creu és fonamental. Quan va rebre el Premi Nobel de la Pau, Martin Luther King va escriure que hem heretat una casa gran on viure tots junts, blancs i negres, occidentals i orientals, no creients, jueus, catòlics, protestants, musulmans, hindús… una família separada per idees, cultures i interessos, però una família que ha d’aprendre a viure altre cop en pau. No hem avançat gaire, creuen a Berlín, i és per això que es posen a construir. Amb casa o sense, la urgència d’entendre’ns, com a humanitat, és tremendament necessària.