Cap democràcia ni societat són immunes al racisme i a l’antisemitisme, que són “malalties malignes que destrueixen països i pobles”. Les paraules són del president israelià Reuven Rivlin i les ha exclamat al 5è Fòrum Mundial sobre l’Holocaust a Jerusalem on l’han escoltat 41 caps d’estat en el 75è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz. Entre els participants, el rei Felip VI, Emmanuel Macron o Vladímir Putin, països on encara ara hi ha brots antisemites considerables. Demà començo a impartir a la Universitat el curs sobre “Governança global i religions”, i l’antisemitisme ocuparà sens dubte part de les lliçons. M’agrada que coincideixi amb el Festival de Cinema Jueu a la Filmoteca de Catalunya, perquè enviar els estudiants a pensar davant de la gran pantalla és sempre un reforç al que es pugui dir des d’una tarima acadèmica.

Sempre pregunto als estudiants si es consideren racistes, o antisemites, o islamòfobs, cristianofòbics… i d’entrada sempre la resposta és un “no”, rotund. És només quan comencem a excavar dins les nostres misèries i prejudicis inconscients quan comencen a sortir tics. L’antisemitisme, en concret, es visualitza al carrer, a les converses, al conscient. No és una rèmora d’un inconscient cultural i prou. Hi ha alguna força irracional que no admet la presència normalitzada d’allò jueu entre nosaltres. Serà perquè vinc de Girona, serà perquè el judaisme em sembla un component indestriable de la nostra identitat, o perquè simplement no puc acceptar els dogmatismes esquifits que menystenen tot allò que provingui del que suposadament és exogen —quin error de càlcul i de memòria pensar que el judaisme no és nostre—, el fet és que concordo amb el president de la República italiana Sergio Mattarella quan demana que no s’abaixi la guàrdia mai davant de l’antisemitisme i la violència. Mattarella ha dit unes paraules intel·ligents que ressonen encara: Itàlia es compromet contra l’odi, el mal i “l’estupidesa subterrània” que a vegades surt a la superfície. L’estupidesa subterrània. A Itàlia tots els estudiants estudien la Xoà. Recordar l’Holocaust no és una finalitat, sinó una pedra angular dels valors europeus: la humanitat al centre.

Cal seguir instant als poders públics a promoure l’erradicació del racisme en totes les seves formes, de l’antisemitisme, de la xenofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones

L’antisemitisme neix aquí, no és una exportació aliena. Com a concepte apareix el 1880 a Alemanya. Aquesta animadversió contra els jueus és d’entrada rebuig com a grup ètnic, no és una mania contra la religió sinó pel sol fet de ser jueu. Recordem que ha existit el Congrés Internacional Antisemita (1882), els Protocols dels savis de Sió, la Lliga Antisemita i tot de teories conspiratòries contra els jueus que no s’han esborrat encara ara de la nostra trajectòria. Persisteixen i es van passant de generació en generació. Amb menys força, però continuen. El filòleg i expert en judaisme Manuel Forcano considera que a Catalunya hi ha hagut més antijudaisme que antisemitisme, i addueix que el sentiment antijueu està vinculat a la política israeliana contra la minoria palestina. És un argument que podríem titllar de polític, però els culturals, els religiosos i els simplement fruit del desconeixement encara campen impunement.

Cal seguir instant als poders públics a promoure l’erradicació del racisme en totes les seves formes, de l’antisemitisme, de la xenofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. I s’ha de fer institucionalment, però també promovent accions ciutadanes que exposin la memòria i celebrin la diversitat.