Boško i Admira són coneguts com el Romeu i Julieta de Sarajevo. Van morir assassinats el maig de 1993 sota la metralla mentre intentaven fugir de Sarajevo cap a Belgrad buscant una nova vida. Buscant vida, bàsicament, i fugint d’una terra martiritzada per les atrocitats de la Guerra dels Balcans. Tenien 25 anys. Ell, serbi. Ella, musulmana. Els qui en aquell moment teníem també la mateixa edat vam quedar impactats per la història, una nova tragèdia que estava tenint lloc molt prop de la nostra feliç Barcelona postolímpica i que ens desmentia amb rutilant cruesa la narrativa poc convincent d’una pretesa Europa en pau permanent. La bogeria fratricida es va apoderar d’una zona en què la neteja ètnica no permetia cap altra possibilitat que la divisió o la mort. Ni es respectaven les ètnies ni les cultures ni les religions. Aquests dos joves s’estimaven, volien fugir i només tenien 500 metres per arribar a una zona segura, però els van disparar a matar. Primer ell, després ella, que va ser qui va córrer a abraçar-lo abans que l’aplaquessin també a ella.

Safet Zec, pintor bosnià també de Sarajevo, els ha dedicat ara 37 teles amb el leitmotiv de l’abraçada. L’exposició es titula precisament "Abraçades". Així és com ells van morir, un en braços de l’altra, en un pont. Safet Zec està exposant aquests dies a Eslovènia, però també prepara mostres a Itàlia i als EUA. Aquí a Catalunya encara no ha vingut mai i no seria una mala idea que des de Memorials Democràtics o institucions culturals que advoquen pel diàleg el tinguessin en compte. La força de les pintures de Zec és molt penetrant i eloqüent. L’art que necessitem per fer pedagogia en contra de la barbàrie.

Les teles són immenses i ocupen espais religiosos i seculars, per insistir amb delicada contundència en la idea que les dualitats fan mal i que les ideologies no poden passar per sobre de les persones

De fet, l’artista bosnià té dos missatges i per això els ha dividit en dues exposicions en paral·lel i ha triat dues petites localitats frontereres a la costa eslovena per exhibir-les. La seva exposició doble és “Exodus” i “Abraçades” (Objemi), una a Piran i l’altra a Portoroz. Ambdues parteixen de l’absurditat de la guerra. En una, el tema són els refugiats i immigrants. En l’altra, els amants de Sarajevo. Són quadres que et xuclen, icones que t’incomoden perquè et parlen a tu. A "Exodus" són 13 els quadres que ens esquitxen la macabra sort dels refugiats. Una dissort deguda també a les nostres inèrcies i incompetències, individuals i col·lectives. Les teles són immenses i ocupen espais religiosos i seculars, per insistir amb delicada contundència en la idea que les dualitats fan mal i que les ideologies no poden passar per sobre de les persones. 

L’artista Zec va néixer el 1943 a Rogatica, Bòsnia-Herzegovina. Se’l coneix pel seu “realisme poètic” i des que va deixar els Balcans viu entre Venècia, París i Sarajevo. Zec voldria amb el seu art “contribuir a consolidar i fer créixer una necessària mobilització moral, l'única que pot desactivar l’insuportable mur de la indiferència”.