Que el Papa de Roma et telefoni no sempre és una bona notícia. El bisbe auxiliar de Barcelona Toni Vadell, que acaba de morir la matinada de santa Eulàlia, va ser un dels destinataris d’una telefonada papal. I ell ja sabia que era un gest excepcional en un moment terminal. També la seva mare, que des del seu Llucmajor a Mallorca devia intuir que si el Papa et telefona interessant-se per la salut del teu fill bisbe malalt, només un miracle pot girar l’esdeveniment de la crònica d’una mort anunciada. El bisbe més jove que hem tingut recentment (ha mort a 49 anys) era un dels pocs espècimens episcopals que tenia una connexió immediata amb la gent jove. No havia de fer res, sorgia. El vam convidar a parlar de “Déu al mòbil” una vegada, i ens va dir que les xarxes socials són un gran vehicle, i tot i reconèixer que vivim en la cultura del tuit, ràpid i curt, ens cal també la cultura “del matís i del diàleg”.

En un diàleg amb el periodista i expert en tecnologia Josep Lluís Micó, que ha estat nomenat nou degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, el bisbe va demostrar veure amb interès i atenció el món digital. En parlava amb curiositat i empatia. Ni li feia por ni defensava els seus perills, i coincidia amb el que va explicar Micó, que “ni la religió es pot permetre el luxe de prescindir de la tecnologia, ni la tecnologia de la religió”. Ha estat un bisbe que no tenia por de comunicar-se per Whatsapp, que sabia inocular el seu entusiasme des de diferents plataformes. També ens el vam endur una nit a l’Espai Mallorca, on vam sopar amb joves que no eren creients, la majoria d’ells, i li feien preguntes sobre la fe catòlica. I sobre ell, el celibat i la mort. El bisbe era molt hàbil, i sota la pàtina de proper i afable no feia res més que reconduir el debat contínuament a parlar d’un altre, que no era ell. Tota l’estona et comunicava com n’estava de content, de seguir a Jesucrist, de com la vida li havia canviat quan l’havia posat al centre. Vadell sabia que la institució eclesial té el risc de perdre la baula que la lliga a les noves generacions. No escatimava cap ocasió per respondre a iniciatives ni fer-se present a excursions, celebracions, trobades, pregàries, el que fos on hi hagués gent jove que es planteja preguntes.

Però més que aquesta força vital que li encomanava la fe, el que més cridava l’atenció d’aquest jove bisbe mallorquí era la seva capacitat d’agrair. Tot el dia et donava les gràcies per tot, i durant la malaltia ho ha multiplicat per cent. La seva manera de viure, però sobretot la seva manera de morir, seran sens dubte una connexió, no digital, però perenne, eterna, inesborrable. Ha estat un ministeri curt, però d’impacte sideral.