Tots els que hem tingut fills, sobretot la primera vegada, quan som uns inexperts, hem passat per moments d’estrès, quan els nadons, massa petits per poder explicar-nos què els passa, ploren desconsoladament i no sabem com calmar-los. Cada criatura és diferent, però sempre n’hi ha una a qui li costa més dormir, o és més intranquil·la. Al voltant del 20%-30% de nadons ploren i els costa dormir sense una raó aparent. “Té massa calor, destapa-la una mica”, “potser té set, o té gana, dona-li una mica d’aigua”, “té mal de panxa i ha de fer el rotet”, “ni se t’acudeixi agafar-lo, que es malacostumarà” “deixa’l plorar que ja es cansarà”... la família i amics ens van desgranant tota una sèrie de possibles causes i solucions per a ajudar-nos, i molts cops acabem més atabalats encara i esmaperduts, amb la criatura plorant cada vegada més fort. Una de les solucions clàssiques és agafar-la en braços fins que es calma, cantar-li una cançó de bressol, posar-la en un bressol que es balanceja, o directament, cap al cotxet (o fins i tot, al cotxe!) i a passejar. Però, què ens diu la ciència?
Fullejant una revista força coneguda de biologia, m’he trobat amb un article molt curiós que estudia quina és la resposta de l’infant que plora, està alerta o dormint, a les diverses actuacions de les seves mares. Els investigadors es basen en el que s’anomena “resposta al transport” que tenen les cries dels mamífers altricials (cries immadures que quan neixen depenen molt de la mare, que és qui les transporta fins que maduren). En aquestes cries, el fet que la mare les porti a sobre (micos, peresosos), o les agafi pel clatell (gossos, ratolins), causa una resposta immediata baixant el ritme cardíac (una resposta del sistema nerviós parasimpàtic), queden dòcils i calmades per tal de facilitar el transport per part de la mare. Els investigadors hipotetitzen que potser els infants humans també presenten aquest tipus de resposta i, per tant, es dediquen a estudiar quina és la millor manera de calmar els nadons humans quan estan plorant en diferents situacions. En primer lloc, estudien de forma repetida i durant diferents sessions, 21 infants entre 0 i 7 mesos (del Japó i d’Itàlia, tant amb nenes com nens) a casa o al laboratori segons les mares ho triessin, després d’un acurat consentiment informat. Les reaccions cardiològiques dels nadons eren gravades per un Holter portàtil que no molestava els moviments del nadó, i les reaccions d’alerta, obertura d’ulls i vocalització (plors) mitjançant una càmera de vídeo casolana. Per poder distingir bé les respostes i els condicionants, les possibles accions per a calmar el nadó que plantegen són 4: agafar el nadó en braços i caminar; agafar el nadó en braços i asseure’s, sense moviment; posar-lo en un bressol que balanceja o cotxet que es mou; posar-lo en un bressol que no es mou. Aquestes accions es poden fer durant 30 segons o 5 minuts. Les mares tenien llibertat d’escollir com calmar als seus fills, podien parlar-los o cantar, i també canviar d’estratègia, segons ho consideressin oportú, si se sentien incòmodes o les criatures continuaven plorant.
Els resultats mostren que tots els nadons estudiats es calmaven en un marge de 30 segons, quan s’agafen en braços i les mares es movien, passejant. Aquesta resposta no depèn tant d’agafar-los en braços com del moviment, ja que els nens en bressols o cotxets que es mouen també deixen de plorar. La resposta fisiològica coincideix amb una disminució de la freqüència cardíaca i la gran majoria, a partir de cinc minuts d’iniciar el moviment continu, s’adormien. Per tant, els investigadors confirmen que els nadons humans manifesten “resposta al transport”. Molts pares quan els nens s’adormen els intentem posar de seguida al bressol, per no destorbar-los el son, però la pressa no és eficient. De fet, si el nen que s’adorm, és posat al llitet massa aviat, sol despertar-se de nou (segons els estudis dels investigadors, en uns 20 segons). Les anàlisis fisiològiques detallades demostren que encara que els nadons semblin adormits, són sensibles i responen als moviments de la mare. Cal esperar entre 5 i 8 minuts (en aquest cas, també pot ser asseguda) des que la criatura tanca els ulls i es relaxa, per posar-lo al llit sense que es desperti. En la imatge que us adjunto teniu l’estratègia que, segons ells, ha funcionat millor en la majoria de nadons: portar-los a coll uns 5 minuts mentre camines, i esperar entre 5 i 8 minuts un cop s’adormen abans de posar-los al bressol.
És clar, els investigadors només han analitzat quina és la manera més efectiva de calmar un nadó i fer-lo dormir de forma fàcil ad hoc i en un grup relativament petit de criatures. Diuen específicament que caldria estudiar si aquestes reaccions són iguals amb altres persones que tinguin cura dels nadons, i també especifiquen que si el nadó està despert i no plora, no és efectiu per a fer-los adormir, probablement perquè els nadons que ploren estan molt més cansats i la resposta fisiològica parasimpàtica estaria afavorida. D’altra banda, també clarifiquen que l’estudi no pretén canviar els hàbits de dormir a llarg termini ni regular els hàbits de son/vigília, però conclouen que poden servir de consell per als pares i cuidadors de nadons quan no saben com calmar els nadons quan ploren, i ajudar que s’adormin i es relaxin. Així, en aquestes condicions, la resposta ancestral al transport és més efectiva que una cançó de bressol, tot i que jo crec que podem utilitzar totes dues coses alhora.