Manresa s’ha situat al centre del debat polític els darrers dies a causa de l’assassinat cruel i indiscriminat de Carles Vilajosana, jardiner de 45 anys i pare de dos bessons, quan intentava intermediar en una baralla. La dignitat democràtica exigiria posar-se al costat de la família, respectar el seu procés de dol, condemnar aquesta barbàrie i esperar que caigui tot el pes de la llei sobre els responsables.
L’extrema dreta d’aquí i d’allà, no obstant això, no va tardar ni dotze hores a ensumar la possibilitat de fer-hi sang, desplegant la seva capacitat carronyaire i corcant el debat per esgarrapar quatre vots aprofitant-se del lògic sentiment de ràbia i injustícia. Seria inacabable llistar tota la porqueria que van escampar el mateix dia dels fets, de manera que em cenyiré només als titulars principals.
De manera gairebé immediata, les xarxes es van inundar de fake news que atribuïen l’autoria a menors no acompanyats, una teoria secundada en primer terme tant per dirigents d’Aliança Catalana com de VOX. Lluites compartides. La mateixa Sílvia Orriols afirmava en una piulada que "mentre els cupaires cremaven la meva fotografia, els MENA mataven un ciutadà". Quan aquesta teoria pròpia d’Iker Jiménez va caure pel seu propi pes, la postveritat va virar cap a un suposat origen magrebí dels autors i de les seves famílies. Hores després, però, s’acabaria confirmant que un dels detinguts és de família amb origen català, de manera que el relat va mutar novament. A hores d’ara, coexisteixen diverses piulades fetes per la mateixa Orriols on s’apunten les tres hipòtesis al mateix temps.
La successió des d’aleshores és coneguda per tothom i no val la pena entretenir-s’hi. Una concentració amb el lema "Fins als collons" el mateix vespre dels fets que Aliança Catalana va organitzar d’amagatotis i sense prou coratge per donar la cara, crits contra l’alcalde Aloy —minoritaris, val a dir-ho— mentre la propaganda funcionava a tota vela. L’endemà, l’intent d’apropiació partidista del sentiment de dol es tornaria a repetir, amb pancarta inclosa amb el lema "Foteu el camp" contra l’alcalde i, en aquest cas, també assenyalant sor Lucía Caram. És encara més paradoxal el linxament a aquesta monja dominica per la tasca social que desenvolupa des de fa anys i em pregunto quins passatges de l’evangeli no han estudiat aquestes formacions que, d’altra banda, fan gala de representar millor que ningú els valors cristians.
Per als representants de marca blanca del trumpisme, la veritat i el respecte fa temps que són rèmores per a l’obtenció del poder
Personalment, però, el detall més il·lustratiu d’aquesta postveritat en la qual vivim el vaig trobar en un vídeo d’una dirigent local d’Aliança Catalana, publicat a Instagram, on assenyalava la immigració com a responsable del crim. El contingut va sumar ràpidament milers d’interaccions i comentaris. Entre ells, el testimoni d’una jove catalanoparlant de Manresa que denunciava haver rebut "obscenitats al carrer per part dels magrebins", comentaris sexualitzants sobre els seus pits i haver viscut de prop "robatoris, amenaces i violència". La resposta? Centenars de M’agrada i comentaris solidaritzant-se amb la suposada víctima. La realitat? Si accedíem al perfil podíem comprovar ràpidament que la foto de perfil era feta amb IA, el perfil no tenia cap publicació ni tampoc seguidors i, per tant, es tracta amb tota probabilitat d’un perfil fals.
Per als representants de marca blanca del trumpisme, la veritat i el respecte fa temps que són rèmores per a l’obtenció del poder. Els escolanets d’Steve Bannon, l’ideòleg de la nova extrema dreta internacional, han demostrat a Manresa, novament, no tenir cap escrúpol a actuar com a mercaders del dolor.
L’any 1938, el diplomàtic Ernst vom Rath va ser assassinat a París a mans d’Herschel Grynszpan, un jove jueu polonès menor d’edat. Aquest atac individual va servir de pretext a Goebbels, el cap de la propaganda nazi, per assenyalar tot el col·lectiu jueu com a responsable del crim. Les conseqüències són de sobra conegudes per tothom. La nit del 9 al 10 de novembre, coneguda com la Nit dels Vidres Trencats, es va saldar amb més de 1.500 sinagogues i 7.000 comerços jueus destruïts. Goebbels s’aprofitava de la premsa, la ràdio, el cinema o el teatre per imposar la seva maquinària propagandística.
Aquest esquema s’ha repetit en altres indrets, en altres moments de la història i contra col·lectius diferents, des del poble jueu fins a la comunitat afroamericana als Estats Units. L’únic element en comú que tenen tots ells és haver estat la baula més feble de la cadena.
Facin vostès els seus propis paral·lelismes.