El PSOE tenia raó que la tempesta més dura de la preinvestidura passaria. Que, una vegada format el govern espanyol, els ministres començarien el camí cap als pressupostos generals, la materialització dels pactes, el sistema de finançament autonòmic des del Consell Fiscal o la CEOE negociant el pacte d'un nou SMI sense anunciar apocalipsis empresarials i retirant-se del debat de l'amnistia —on no hi pinten res—. L'eloqüència de Pedro Sánchez en la presentació de Tierra firme ha estat un bon retrat de la certa comoditat amb què tanca el curs. Amb ironies incloses sobre zones vermelles de l'Executiu. Jorge Javier va comentar que el veuria en el programa Supervivientes per la seva trajectòria política i Sánchez va replicar per a esglai del públic: "Això on ho graveu? (...) A El Salvador, com que hi tenim un mediador...".

La ruptura de Sumar-Podemos s'ha avançat, però afavoreix totes les parts. La decisió prematura estalvia tensió i els envits de Podemos en una coalició on no pintaven res. Ni per sintonia, ni encaix, ni per decisió de Yolanda Díaz. Podemos ja és al Grup Mixt, i ara què? Després de la ruptura de Madrid, Podemos i Sumar s'han intercanviat part dels papers. Els de Yolanda Díaz no volen relativitzar la sortida dels morats i no hi ha pont que valgui. El seu portaveu Ernest Urtasun insisteix en el "transfuguisme" i no volen ni sentir a parlar de pactes autonòmics de cara a les gallegues i les basques.

Podemos, al contrari, abaixa el to. Galícia és el territori estrella de la líder de Sumar i asseguren que les direccions autonòmiques tenen delegades les competències per decidir si van en coalició. El coordinador de Podemos Galicia, Borja San Román, està fent crides per anar junts. A Sumar pot no interessar-li i, de moment, han suspès les reunions. Veurem si és per la reacció en calent o pel rebuig d'una candidatura conjunta.

El problema de Podemos no és Sumar, és la descapitalització del partit i la dificultat per col·locar-se en un tauler on els socis responen a estratègies territorials i electorals de cara al 2024

De cara a la cita basca, Elkarrekin Podemos té més empenta que Sumar, que entraria per primera vegada a competir també amb Bildu, PNB, PSOE. En les generals tampoc no van despuntar i van aconseguir treure el diputat per Biscaia pels pèls. La candidata de Podemos ja està tancada amb la cap de llista Miren Gorrotxategi i els morats lliguen el futur de les gallegues a les basques. Junts o separats en ambdues cites.

Sobre les europees, Podemos no esperarà gaire per revelar la seva estratègia. Aquest dissabte 16 de desembre, en el primer acte a Madrid després de la ruptura, Ione Belarra podria llançar algunes claus. A tot estirar, aquesta papereta estaria clara abans de gener. I al marge d'anuncis, el problema de Podemos no és Sumar, és la descapitalització del partit i la dificultat per col·locar-se en un tauler on els socis responen a estratègies territorials i electorals de cara al 2024. Perquè encara que relativitzen les sortides del partit, la llista és cada vegada més llarga. Estan tocats de mort a Madrid, València, Barcelona i als territoris, amb gestores en cinc comunitats, i un buidament de càrrecs al costat d'un arrossegament de Sumar cada vegada més fort.

I mentre la coalició s'ha recol·locat, l'oposició segueix al mateix lloc. D'una banda, hi ha els odiadors. Santiago Abascal ha triat la presa de possessió de Milei per desplegar l'agenda de Vox en fons i forma. No faran pràcticament res al Congrés, escassos de quadres després de la sortida d'Iván Espinosa de los Monteros, ni números per presentar mocions de censura ni recórrer al Constitucional. Els queden les escomeses ultres i arrossegar el PP. La barbaritat de "penjar" el president "pels peus" o el "no sé si anomenar-los esquerrans de merda", incideix en la retòrica frontista de l'extrema dreta. És la "polarització asimètrica", en paraules de Pedro Sánchez.

Més preocupant és la normalització de les reunions estratègiques d'Abascal. L'autòcrata hongarès Viktor Orbán es va reunir amb el president de Vox a Buenos Aires per preparar les eleccions europees de maig. El "mur" que demana el PP d'Ursula von der Leyen davant les derives il·liberals, són els aliats del soci de Feijóo. El PP tindria fàcil escorar Vox per les seves aliances fora del tauler en un país profundament europeista com Espanya. Però si Feijóo estira per un lloc, es trenca per un altre. El PP té cinc governs autonòmics amb Abascal i la intenció d'absorbir els seus votants passa per simular Vox.

Hores abans del primer ple on es debatrà l'amnistia en el Congrés, el gabinet de Moncloa ha ofert a Feijóo tres dates per reunir-se abans de final d'any i abordar la renovació del CGPJ, el finançament autonòmic i treure d'una vegada el terme disminuïts de la Constitució. De totes aquestes cordes, veurem quina agafa el PP. Si tria com a única agenda la confrontació de l'amnistia, a Feijóo cada vegada se'l sentirà menys.