Resulta que Russell Crowe i un equip de tres-centes persones estan rodant la pel·lícula The last druid, dirigida per William Eubank, en un bosc de Sant Cugat del Vallès... en plena zona zero, afectada per la pesta porcina.
Zona que, per a la resta de mortals, continua, òbviament, prohibida per les restriccions imposades a la plaça Sant Jaume. El Govern argumenta que la productora ha posat noves tanques perimetrals reforçant les que ja existien, està obligada a desinfectar les rodes dels vehicles que entren i surten, ningú pot caminar per les zones boscoses, han de menjar als espais habilitats i estan compromesos a avisar seguretat en cas de trobar-se un porc senglar. Viu o mort. Aquestes mesures es van exigir fa unes setmanes, però, mentre els serveis jurídics d'Agricultura preparaven el requeriment legal, la productora va aprofitar per construir sets de rodatge.
El conseller del ram, Òscar Ordeig, ha defensat el rodatge perquè el decret de mesures per combatre la pesta porcina africana permet l'activitat econòmica
El problema, com deia, és que l'accés al medi natural està prohibit des de fa gairebé set mesos, a vint quilòmetres a la rodona de l'epicentre on es va trobar el primer senglar mort per la pesta, a Bellaterra. Per tant, el parc de Collserola i totes les zones naturals dels municipis que l'envolten queden afectats per la norma, almenys fins després de l'estiu. El conseller del ram, Òscar Ordeig, ha defensat el rodatge perquè el decret de mesures per combatre la pesta porcina africana permet l'activitat econòmica, com l'obertura dels restaurants que hi ha a la zona zero. Restaurants, per cert, que han patit una caiguda de la clientela a la meitat. Els que hi anaven a peu.
I el problema també és que l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha demanat que s’obrin espais urbans com el bosc de Volpelleres o la zona del Pi d'en Xandri argumentant motius de salut i benestar ciutadà. Però no li han fet ni cas. I, clar, l’home es queixa que el Govern sigui capaç de garantir la seguretat per a una pel·lícula, però no a la vida real.
El cas recorda una mica les absurdes restriccions d’anar a la muntanya durant la pandèmia de la covid. Espais naturals de milers d’hectàrees on era impossible contagiar-te, però en els quals les diverses policies van muntar batudes, amb helicòpters inclosos, com si els soferts ciutadans fossin Sylvester Stallone a Acorralat. Cosa que encara indigna més ara que hem sabut que durant aquelles dates alguns dels qui decidien aquestes coses van decidir enriquir-se a costa de les classes subalternes, que diria Raimon. És clar que els que s’enriquien no volien anar al bosc. Preferien cites amb prostitutes.
Ara bé, potser el cas de Russell Crowe té una explicació més fàcil. Potser, vist el nivell de matemàtiques dels nostres estudiants, el Govern vol que l’actor inspiri els joves a convertir-se en John Forbes Nash, aquell matemàtic nord-americà especialista en teoria de jocs, geometria diferencial i equacions en derivades parcials, guanyador del Nobel d'economia el 1994, a qui l’actor australià donava vida a A beautiful mind, la peli del 2001 guanyadora de quatre Oscars, entre els quals el de millor pel·lícula. Us juro que ahir, la tarda de Sant Joan, la van passar per TV3. No la devia entendre ningú.