Els últims càlculs de l’anomenat dèficit fiscal apunten que la diferència entre allò que els ciutadans de Catalunya aporten a l’Estat en forma d’impostos i allò que reben a canvi en serveis, inversions i despesa pública ronda entre els 20.000 i 28.000 milions d’euros. S’ha de fer una forquilla d’aquest tipus i escriure en condicional perquè, juntament amb la fórmula de la Coca-Cola, un dels secrets més ben guardats del món és saber aquesta xifra. Cada mes de maig, hom rep un esborrany per part de l’Agència Tributària que, de manera mil·limètrica i quirúrgica, reflecteix al cèntim quina és la diferència entre allò tributat i allò pendent de tributar. És d’una concreció suïssa i informatitzada. Però de manera inexplicable aquesta precisió fiscal no permet publicar cada any les anomenades balances fiscals. Potser deu ser per no mostrar una realitat sagnant.
D’on surten aquests entre 20.000 i 28.000 milions d’euros? És la simple resta de les aportacions fiscals dels catalans amb l’aportació que fa l’Estat a Catalunya. Les últimes xifres estimades indiquen que, efectivament, en el darrer exercici fiscal, els 8,2 milions de catalans vam aportar uns 80.000 milions d’euros i Catalunya va rebre a canvi 55.000 milions. La diferència, efectivament, és de 25.000 milions d’euros.
En el que dura un partit, 2 hores, Espanya es queda 5,6 milions d’euros del dèficit fiscal amb Catalunya
Això vol dir que cada dia hi ha un tren (aquest sí que no falla mai) que s’emporta 68 milions d’euros de Catalunya a l’Estat espanyol i que ja no tornaran. Cada hora, 2,8 milions d’euros. Per tant, en el temps que dura un partit de futbol, dues hores, els ciutadans de Catalunya estan regalant 5,6 milions d’euros pagats amb el seu esforç impositiu. Mentre es juga l’Espanya-Argentina de la final del Mundial, tots els catalans estarem aportant 5,6 milions d’euros. Tots els catalans. Votem el que votem, parlem la llengua que parlem, i tant si desitgem que guanyi l'Argentina com si criden "yo soy español, español, español". Seràs espanyol, sí, però, pel simple fet de tributar a Catalunya, l’Estat al qual dones suport amb la cara pintada de rojigualda et manlleva uns 3.000 euros cada any. Efectivament, aquests 25.000 milions d’euros dividits entre els 8,2 milions de catalans que som surt a 3.000 euros per cap.
En el temps que dura un partit de futbol, Catalunya perd 5,6 milions d’euros a Espanya en dèficit fiscal
Que quedi clar que aquests 3.000 euros són de més a més, és a dir, després d’haver resolt les diferències fiscals amb Espanya. Un cop s’ha posat el comptador a zero, a més a més, com si fos un recàrrec, el conjunt dels contribuents catalans aporta 25.000 milions d’euros, 3.000 euros per català. Si a casa sou una família de quatre, la broma fiscal us surt a 12.000 euros. Jo entenc que agrada molt anar a cavall guanyador, però, mentre se celebra una victòria de la Roja a Sabadell, la ciutat va aportar —seguint la mateixa proporció— 675 milions d’euros el 2025. (Sí, ho has llegit bé: 225.000 habitants a 3.000 euros per català dona aquesta xifra).
L’Estat espanyol no permet que Catalunya tingui ni la gestió dels impostos ni seleccions pròpies
Els sentiments nacionals van molt més enllà de quina selecció et cau més o menys simpàtica. I el mateix deu passar amb els impostos; és a dir, si et sents d’un país, rarament deixaràs de sentir-te’n part per més pressió fiscal que tinguis. Però en tots dos casos hi ha una veritat inapel·lable en les relacions entre Catalunya i Espanya: Espanya no permet que Catalunya gestioni els impostos que paguen els seus ciutadans i Espanya no permet que Catalunya tingui seleccions pròpies que competeixin en tornejos oficials. I que això sigui possible no deu ser molt complicat perquè la Gran Bretanya permet que Anglaterra i Escòcia competeixin per separat en tot un Mundial i la mateixa Espanya permet que el País Basc i Navarra disposin del seu règim fiscal dit foral, però tècnicament independent. És per això que, ara que es tornen a obrir alguns melons estructurals sobre la configuració de l’Estat, no seria desassenyat plantejar les dues coses: que Catalunya disposi de concert econòmic i de seleccions pròpies. Mentre això no passi, la realitat és que, mentre vegis l’Espanya-Argentina, Catalunya perdrà 5,6 milions d’euros en favor d’Espanya. 5,6 milions que seran 8,4 milions si hi ha pròrroga i penals.