Aquests dies ha saltat l'escàndol —un més, ja n'he perdut el compte— del conegut com a "Cas Mediador". Una presumpta trama, en la qual polítics, excomandaments de la Guàrdia Civil i empresaris, haurien establert una xarxa per gestionar fons públics a canvi de “mossegades” (quantitats a pagar), que es regaven de copes, drogues i prostitució. El primer nom, Juan Bernardo Fuentes Curbelo (Tito Berni), assessor fiscal de professió, era el Director General de Ramaderia del govern de les Canàries. Va deixar el seu càrrec com a Director General quan va renunciar a l'escó de diputat Juan Enrique Roda, per la qual cosa “va córrer llista” com se sol dir en argot polític, i va marxar de diputat al Congrés, a Madrid. Ja en aquell moment, va passar una cosa que no encaixa bé amb la política, tret que la casualitat fes que el seu càrrec com a Director General l'ocupés algú tan proper com el seu nebot, Taishet Fuentes. El nebot va ocupar el càrrec fins a l'estiu passat, quan va ser destituït per "pèrdua de confiança" des del Govern canari.

En aquests moments, el cas està sent investigat per un jutjat a Canàries i, segons el sumari, els investigadors apunten que la trama s'encarregava de captar empresaris de l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia, sota la promesa d'oferir-los un tracte de favor per accedir a fons públics, a canvi que els empresaris paguessin al voltant de 5.000 euros per fer aquestes gestions. En el sumari, de moment, els noms destacats són "Tito Berni, que va haver de dimitir en el primer moment en què la investigació es va donar a conèixer, el seu nebot Taishet; el general de la Guàrdia Civil, Francisco Espinosa Navas i l'empresari Marco Antonio Navarro Tacoronet, conegut com "El Mediador".

L'escàndol s'ha centrat, sobretot, en el presumpte fet que tenia lloc a Madrid, on els empresaris anaven a reunir-se amb el diputat del Congrés, passaven també per despatxos de la Guàrdia Civil i, després, celebraven els seus acords en clubs on la festa se celebrava amb consum de drogues i prostitutes.

Fonts Curbelo està sent investigat pel Jutjat d'Instrucció número 4 de Santa Cruz de Tenerife per la presumpta comissió de delictes de suborn, falsedat documental, blanqueig de capitals i pertinença a grup organitzat. Però està en llibertat, ja que la Fiscalia no va sol·licitar la seva presó provisional. Una cosa que la mateixa jutgessa ha considerat que pot ser un risc per a la investigació, ja que els investigats estan mantenint contacte entre ells, i poden eliminar proves. Qui sí que és a la presó és qui fou General de la Guàrdia Civil, Francisco Espinosa. Van ser trobats 61.110 euros en efectiu al seu domicili. Davant la jutgessa, ell va assenyalar que "va guanyar molts diners en la seva vida professional i va fer provisió en metàl·lic".

S'han donat a conèixer ja imatges en les quals "Tito Berni" apareix amb prostitutes a l'habitació d'un hotel madrileny. També s'han filtrat converses que, suposadament, hauria mantingut amb una d'elles en un taxi. Ell ha sortit a negar-ho, dient que desconeixia que fossin prostitutes, i que eren "amigues" d'un altre "amic", mentre demanava disculpes a la seva família davant tal vergonya. S'ha assenyalat també que, precisament el dia que es votava en el congrés la proposta de llei sobre la regulació de la prostitució —el PSOE (ell inclòs) va votar en contra—, a la nit, va visitar un bordell. "El diputat del PSOE Juan Bernardo Fuentes Curbelo, àlies Tito Berni, va acabar el Dia Internacional contra l'explotació Sexual de Dones i Nens en un prostíbul" diu el subtítol de la notícia.

Durant aquests dies s'ha anat generant tensió, en filtrar-se els noms de diputats i diputades, de càrrecs del PSOE que suposadament haurien estat en alguns dels sopars organitzats per aquesta trama. La reacció ha estat immediata per part del PSOE, que ha anunciat que prendran mesures legals contra els qui han assenyalat i acusat de participar en aquesta trama de corrupció, de consumir drogues o de contractar prostitutes sense que hi hagi proves, més enllà d'imatges en un sopar. I evidentment, aquest punt em resulta important, ja que en la vida pública, sobretot de polítics, et pots veure en sopars, reunions, o fins i tot xerrant amb moltíssimes persones de les quals no tens la menor idea dels foscos negocis als quals puguin dedicar-se. Aparèixer amb ells en fotografies en un sopar no significa absolutament res més que això: que has sopat amb persones, que molt probablement t'han convidat per proposar-te, comentar-te, alguna cosa i no tinguis res a veure amb aquesta xarxa. Em sembla important assenyalar-ho perquè no tot s'hi val, i s'hauria de ser més prudents a l'hora de parlar de persones amb noms i cognoms, amb família i amb una imatge pública, que no mereixen l'ombra del dubte, ni l'acusació basta, sense proves.

També em sembla important assenyalar que en aquesta trama apareixen també com a sospitosos polítics del Partit Popular, per exemple. Però per això, per alguna raó, s'està passant de puntetes. No hi ha dubte que aquest escàndol ha saltat ara perquè les eleccions estan a prop i a qui es vol atacar és al PSOE. Tanmateix, seria sa abordar l'assumpte Mediador sent coneixedors que la xarxa, possiblement, esquitxi altres partits, i no es pot passar per alt.

Presentades les dades, toca reflexionar: quin tipus de gent ens representa a les institucions? A la vista està, que a més del cas de corrupció per la gestió de fons públics (que em sembla el més important i greu), estan les festes regades amb drogues i prostitutes. Un modus operandi més vell que el fil negre, que es va repetint entre elits, que depenent de la seva intel·ligència, ho fan de manera més o menys discreta. De fet, entre els missatges que s'intercanviaven alguns empresaris amb membres de la trama, es feia referència precisament a això, a trobar-se en un reservat on ningú no els podria controlar.

El vergonyós vídeo de Tito Berni demanant perdó a la seva família demostra la moralitat del personatge. Ni a casa seva sabien de les presumptes gresques i taboles a les quals es dedicava, suposadament, Vostra Senyoria. Però Tito Berni no és, ni de lluny, l'únic que es diverteix així. Qualsevol que estigui en un partit polític, en una gran empresa, en una organització de certes dimensions, sap bé que les decisions "importants" no es prenen en les assemblees, ni en les reunions interminables plenes de papers. Les decisions "importants" es prenen, com se sol dir en l'argot polític "de putes". Ho comentava l'altre dia Macarena Olona sobre una Fundació vinculada a Vox: hi havia una partida a la qual de manera relaxada se l'anomenava "de putes". És vox populi i si algú desconeixia això, benvingut sigui a la trista realitat.

Però anirem més enllà. Perquè aquests dies he tingut l'oportunitat de parlar amb alguns amics del PSOE de Canàries, que estan indignats, però que no els ha agafat per sorpresa. I és que, precisament, de vegades succeeix que els personatges més mancats d'ètica i moral, són els que "s'enfilen" i ocupen càrrecs. Per a trasbals de les persones honestes que s'afilien a un partit per servir, i no per servir-se. Aquesta és la trista realitat de les formacions polítiques on s'amassa poder i es reparteixen trossos del pastís: l'aplicació de la llei de ferro de l'oligarquia. Aquests petits grups es relacionen en aquest tipus de festes (o en altres de moltíssim pitjors), perquè d'aquesta manera, a més de desfermar els seus lamentables instints, estableixen "llaços de sang". D'aquesta manera, s'estableixen els pactes de silenci, la camaraderia del "company", que pel seu bé, no destaparà als altres, perquè, dit clar i català: "Es tenen agafats pels ous".

Conec algun cas en el qual, convidant a aquestes festes la persona no adequada, és a dir, una persona honesta allunyada d'aquest tipus de gresques, la reacció va ser sortir corrents. Què va succeir després? Ho pot endevinar: la persecució, fins a la seva sortida fins i tot del partit. La pressió soferta fins a nivells inimaginables perquè no expliqués absolutament res del que havia vist: oferir-li càrrecs, anar en llistes, i promeses diverses per a així poder pagar el seu silenci.

Això de les putes i les drogues, i de vegades sembla que coses molt pitjors, són estratègies de "compra de voluntats". És, com se sol dir "vendre la teva ànima al diable". I és el problema sistèmic que no succeeix només en el PSOE. Per això, moltíssimes vegades, la gent més honesta surt espaordida de les formacions polítiques, dels grups de poder, de les altes esferes. I endevini vostè quin tipus de perfils són els que es queden.

Un altre apunt: tret d'algunes excepcions, allò de les putes i la coca no sol ser ganxo per a dones. Per això, en molts casos, elles ni estan ni se les espera, i quan es prenen "decisions importants", no es compta amb elles. Aquest és, per desgràcia, un dels sostres de vidre, tan rònecs i tan bruts, que existeixen. Algunes activistes fa anys que ho denunciem: mentre les decisions importants es prenguin en bordells, les dones estaran per ocupar quotes en massa casos. El cas Mediador ens hauria de fer reflexionar-hi, perquè posa en evidència quelcom molt més generalitzat i transcendental del que sembla.