"Francament, aquests jutges són una desgràcia per a la nostra nació"
Donald Trump

La manca de consistència intel·lectual i política d'alguns dels líders del nostre país és aclaparadora. Això o es tracta d'una mena de sectarisme que no tolera el control democràtic exercit a través del poder judicial. Dimarts d'efervescència judicial a la Comunitat Valenciana. Dia de polítics convertint els jutges i llurs resolucions en garrots amb els quals establir el relat polític que els interessa, perquè quan la cosa no els funciona, la garrotada és per al jutge.

Un dimarts interessant per descobrir les grans incoherències i les manipulacions. Els ho resumeixo: el jutge que actua cap on bufa el vent de l'esquerra, o sigui, del poder, és el jutge sublim; el jutge que, potser fins i tot amb raó, els incomoda amb les seves decisions, jutge prevaricador segur. Per a això n'hi ha prou d'oposar els casos Mazón i Oltra, dels quals ahir va haver-hi novetats. L'Audiència amb Oltra: lawfare. La jutgessa de Catarroja amb Mazón: encara bo que hi ha justícia. Enrere deixem les invectives contra Peinado de dilluns per haver estat corregit per l'Audiència: Audiència, bona, i Peinado, dolent; que de dolent tècnicament, n'és, i molt. El tema de Julio Iglesias contra Yolanda Díaz el deixo per postres.

La qüestió de Mónica Oltra despulla la hipocresia de certa esquerra. Oltra era consellera responsable dels centres de menors de la Comunitat Valenciana quan una menor va ser abusada per un monitor. A la noia no li van fer ni cas quan ho va explicar. No es van activar protocols ni es va comunicar ni a la policia ni a la Fiscalia. La qüestió és que l'agressor, en el moment de produir-se els fets, era el marit d'Oltra, que va ser condemnat a cinc anys de presó. Aquesta víctima a algunes proclamades feministes els importa un rave, perquè la seva acció penal compromet un dels seus, i per això pretenen que no cal investigar què va passar en aquests centres i si Oltra hi va tenir res a veure a l'hora de tapar-ho. Han de saber que si la menor no hagués explicat de manera informal l'abús a una policia a la porta del centre, tot hauria quedat enterrat. Va ser la policia qui va posar en marxa els seus protocols. Per l'administració d'Oltra, tot tapat.

Després de molts vaivens processals i de canvis notables a la Fiscalia: la fiscal en cap de València, en època de Delgado —progressista ella—, va fer un escrit demanant la imputació de l'aleshores vicepresidenta, que era demolidor, però després del canvi de fiscal general, vés a saber per què, es va deixar d'acusar. Ara l'Audiència posa fi definitivament a l'obstinació de l'instructor que la qüestió no anés a judici i obliga a fer seure Mónica Oltra al banc dels acusats. A mi, si les acusacions són d'ultradreta, tant me fa, com a l'Audiència, que diu que el relat fàctic mateix que va fer el jutge instructor és “incompatible” amb el sobreseïment provisional de la causa que ell mateix va decretar. Això sona, si més no, lleig. Qualsevol veu que un judici just ha de dilucidar qui és responsable de la desprotecció i ocultament de l'agressió sexual a una menor, menys si ets d'esquerra radical, que hi veuràs un lawfare de manual.

L'Audiència amb Oltra: lawfare. La jutgessa de Catarroja amb Mazón: encara bo que hi ha justícia

Aquestes ulleretes de veure martingales judicials et cauran a l'instant si passes de notícia i veus que la jutgessa Tobarra ha elevat exposició raonada al Tribunal Superior per demanar que s'imputi Mazón. Això és justícia, coi!, exclamaràs. Encara no entraré en si és consistent imputar-lo per homicidi imprudent omissiu, subtipus agreujat. El Tribunal Suprem té determinats fins a cinc elements imprescindibles perquè això es pugui produir i la qüestió és extremament tècnica. Per això l'exposició de Tobarra es fa una mica caòtica i precipitada, més que res perquè tenia previstes diverses declaracions aquesta mateixa setmana que ha avortat per deixar anar el cas a correcuita. Com és això? Per què considerava pertinents i necessàries aquestes diligències i de sobte ja no? Això no hauria d'importar-los, perquè imputar Mazón és part del relat, i la resta és cosa menor. Tan cosa menor com que a la jutgessa li hagin presentat una querella, just el mateix dia, acusant-la d'un comportament tan surrealista com ho és que el seu marit fos present a les declaracions i en prengués part interrogant testimonis. El seu marit és magistrat a València, és a dir, al jutjat de Catarroja és com vostè o com jo: ningú. Ara resulta que no només hi ha declaracions de testimonis, sinó enregistraments en què se'l sent preguntar, i amb això un advocat de diverses famílies de víctimes s'ha querellat. No pateixin gaire, perquè a l'advocat sembla que li diuen fatxa i, a més, el que importa és el tema de Mazón, no això, que podria anul·lar la instrucció i que, en cas de fer-ho, serà lawfare immediat. I esperin, no sigui que al TSJV no se li acudeixi "corregir" Tobarra, com li ha passat a Peinado, perquè llavors passaran a engrossir les files de jutges franquistes immersos en un cop d'estat contra el pobre Pedro i la seva gent. En cas de seguir la instrucció, millor que ho faci algú del TSJV amb ofici i a qui no li calgui suport familiar per fer la seva feina.

Per continuar la festa, tenim, a més, Adif emportant-se sense permís judicial trossos de raïl just quatre dies després de l'accident ferroviari, i no sabem si pensaven lliurar-los si la Guàrdia Civil no se n'arriba a adonar. Han propiciat, com a mínim, la ruptura de la cadena de custòdia i, com a molt, la sospita que intentaven amagar alguna cosa. La jutgessa —acabada de sortir del forn i sense marit al costat— ja els ha ordenat que "s'abstinguin de dur a terme qualsevol operació" i "la restitució immediata del material" si no volen que els empaperin. Aquí, si volen saber on posicionar-se i no ser titllats de fatxes, han de signar que Puente tot bé i la Guàrdia Civil patinant.

Per postres els he dit que deixava la demanda de Julio Iglesias contra Yolanda Díaz, prèvia a la interposició de querella per calúmnies i injúries. Aquí, el posicionament degut és aplaudir que una vicepresidenta del Govern acusés un ciutadà d'"abusos sexuals" i de "sotmetre a un règim d'esclavitud" les seves treballadores, saltant-se tota la normativa europea sobre presumpció d'innocència. Aplaudiu-la amb totes les forces. L'afer de Julio no ha fet més que començar i serà la mare de totes les batalles legals i indemnitzatòries. Submergir l'assumpte en els mitjans, com si mai no hagués passat, no aturarà els advocats del cantant. Temps al temps.

El que resti de legislatura, molt o poc, transcorrerà a cop de jutjats i de propaganda. La pauta ja la tenen. Entre jutges de l'avern i jutges angelicals, ja saben qui aplaudir i qui insultar. No hi ha Dret més fàcil.