"Encara que sigui un acte inútil, l'esforç que hi poses es queda dins teu"
Haruki Murakami
No sé si la potència dels petards els arriba, però cada roda de premsa del Consell de Ministres és com una festa de la pólvora, una mascletà legislativa, una traca d'avantprojectes: molt de soroll i molt de fum. Res. Seria entretingut i fins i tot un nou motiu perquè el turisme acampés a la carretera de la Corunya (A6) si no fos un escandalós recordatori de la paràlisi, la ineficiència i la improductivitat d'aquest govern. I encara sort. Al final, fins i tot els del nucli dur de l'M-30 s'estan convencent que Junts ens està salvant del precipici o, si més no, d'un batibull ideològic legislatiu que podria acabar en desastre democràtic.
Els avantprojectes que agiten seran com ous malmesos, embrions sense futur, sense possibilitat certa de tirar endavant al Congrés, ja que a la negativa manifestada amb tota duresa per Nogueras —que determina la incapacitat de legislar de Sánchez— s'hi uneix ara la patacada que li han clavat a Coalició Canària, que sostenia el vot capaç de salvar-los en cas d'abstenció dels juntaires en casos de majoria simple. Adeu, vots; hola, agitació ministerial.
Com que és de franc, com que són esforços abocats a la malenconia parlamentària, fa la sensació que els socialistes han tret les barreres als deliris col·lectivistes dels ministres comunistes de Sumar. Ja no hi ha risc que surtin —deuen dir—, així que una campanya electoral de Mónica García, de Sira Rego i els altres tampoc surt massa cara. Aquí estem. Des de gener s'han aprovat en Consell de Ministres una quinzena d'avantprojectes de llei destinats al fracàs, però susceptibles de propaganda. N'hi ha prou que la premsa acrítica es posi a fer titulars que diguin: "El govern espanyol aprova la nova llei de Sanitat o la llei que obligarà a escoltar els menors o… El govern, en una democràcia parlamentària, no aprova lleis." Què més els hi fa! Tracatrà. Pim-pam-pum. Més soroll perquè sembli que fem.
I encara bo. Perquè en la tempesta d'idees dels ministres de l'esquerra veritable s'hi han colat tots els seus somnis humits de col·lectivització. No es tracta només de defensar la sanitat pública, sinó d'excloure qualsevol participació amb la privada. Privat, dolent. Ja va dir la Mónica García que "la rendibilitat de la sanitat és un concepte perillós. Només pots augmentar la rendibilitat si disminueixes en donar salut". No la treguin d'aquí o li agafa un ictus. A més, amb aital premissa, no hi ha fill de mare que intervingui en una mala gestió del que és públic, que, pel que sembla, només pot ser absolutament deficitari per donar bona qualitat de servei.
La mascletà a la Moncloa cada dimarts fa el sorollet just per alimentar la màquina de titulars, mentre ens arrosseguem, sense iniciativa i sense arreglar res, per una legislatura buida
La norma nonata fins i tot pretén la reversió de concessions i concerts sanitaris, malgrat que es tracta d'un punt que mai va figurar a l'acord de govern entre Sumar i el PSOE i sí a l'anterior insomni de Sánchez amb Iglesias. No només es tracta d'ajudar a fer marxa enrere "a les comunitats amb tendència privatitzadora, com Madrid i Catalunya", sinó de no augmentar les inversions per a la sanitat pública, ja que tot el que sigui augmentar el pressupost suposa omplir les butxaques dels malvats grups privats. El fet que hàgim incrementat uns quants milions d'individus en població i cobertura no ho posin en l'equació. De passada, aprofita i exhibeix el papus capitalista, que a Madrid es diu Quirón i a Barcelona ja ho preguntaré.
A això hi afegeix la dialogant García —a la qual, com deuen haver comprovat aquests anys, considero un exemple de virtuts polítiques— unes reformes en els trams del copagament farmacèutic, aquell que van advocar per retirar, pel qual es van enfrontar a un PP desanimat i inhumà, però que deu ser que no es poden abolir. No m'ha quedat clar el percentatge que pagaran els crònics, tot i que si d'una vegada per totes millorés aquest desastre, l'aplaudiria com a fórmula excepcional.
Tot així. Sira Rego es va esplaiar la setmana passada aprovant un avantprojecte de reforma de la llei de protecció a la infància que venia com a novetat la motivació de l'interès superior del menor, l'exclusió del SAP, l'escolta dels menors en els processos, totes elles qüestions que són d'ús forense habitual als jutjats espanyols. Bomba de fum de colors. La Yolanda, però, més ànec coix que una altra cosa, sembla haver desistit dels seus coets grans i acolorits. Total, morta jo, merda per als vius… tot i que encara no baixa del tot i ens proposa un avantprojecte de llei de riscos laborals d'escàs recorregut.
Les explosions no faran mal a ningú, fins i tot Sánchez ho sap, o sigui que els deixa encendre els seus petards, que, en la major part dels casos, ni tan sols veurem fracassar en un petit esclat de fum. De passada, li brinden agitació i potser una lleu esperança que recullin alguns vots a sumar als socialistes quan li abelleixi convocar eleccions. La mascletà a la Moncloa cada dimarts fa el sorollet just per alimentar la màquina de titulars, mentre ens arrosseguem, sense iniciativa i sense arreglar res, per una legislatura buida. Tot sigui perquè ells continuïn sent ministres i ell president. Aquesta és la traca final que esperem que no ho rebenti tot.